El primer genocidi del s.XX
Avui fa 96 anys que les tropes turques de l’Imperi Otomà van detenir i deportar els líders de la comunitat armènia que vivien a Constantinoble. Aquesta data és l’escollida per a commemorar cada any el Dia del Record del Genocidi Armeni. Amb tot, milers d’armenis ja havien estat assassinats abans d’aquest dia, i un milió més van morir després afusellats, o en els camps de concentració turcs, víctimes del primer genocidi del segle XX.
El més conegut és el genocidi armeni, però en aquella època també van ser víctimes de la neteja ètnica altres grups de cristians. Es calcula que, en menys de vuit anys, les tropes turques i kurdes de l’Imperi Otomà van posar fi a la vida de prop de tres milions de cristians: 1.500.000 d’armenis, 750.000 assiris i 500.000 grecs.
El Pròxim Orient i els països que han acollit la diàspora armènia estan esquitxats de monuments commemoratius que cada any acullen cerimònies de record de les víctimes.
Un bon document per a conèixer aquells fets és el film Ararat, de l’armeni nascut a Egipte i resident a Canadà, Atom Egoyan. Aquesta pel·lícula porta per títol el nom d’una muntanya molt coneguda perquè hi va quedar varada l’arca de Noè el dia dissetè del setè mes després del Diluvi, segons el Gènesi 8.4. Pels armenis és, a més, el seu símbol nacional, el cor de l’Armènia històrica, una muntanya que es pot veure des de bona part de l’actual estat armeni, però que per una mala jugada de la història i els pactes entre turcs i russos, ha quedat a l’altra banda de la frontera, a Turquia.
Autor: Jordi Llaonart (font: http://blocs.mesvilaweb.cat/arabislam)
_______________________________________________________________
Articles relacionats:
 Els berbers no existeixen |
 El Sant Jordi dels àrabs |
 Els motius i la història recent del radicalisme islamista al Pakistan |
 Això és el que va passar al Caire |