El Barça encara no sap felicitar el Nadal en àrab

Com cada any per aquestes dates, el FCBarcelona envia als seus socis una felicitació de Nadal en setze idiomes, més un garbuix de lletres que pretén ser la felicitació en àrab (en copiar i enganxar el text, les lletres els canvien d’ordre). Aquest error es reprodueix cada any, tot i l’acord de patrocini multimilionari del FCB amb dues empreses àrabs: Qatar Foundation (150 milions d’euros) i Etisalat (12 milions).

Aquesta anècdota de les felicitacions és una prova més que l’estratègia dels països del golf Pèrsic d’abocar diners a cabassos als clubs de futbol europeus per a tenir bona imatge i fer-se un lloc a Occident, no els ha servit de gaire.


El golf Pèrsic es dóna a conèixer a través de la inversió en l’esport

Els petits estats del golf Pèrsic tenen més diners dels que poden gastar. Aquest fet ha situat els seus ciutadans en una posició privilegiada que els permet gaudir d’una vida d’allò més tranquil·la. Cap al final del segle passat, i després d’unes primeres dècades boges de desbaratament dels ingressos del gas i el petroli, les elits econòmiques i les cases reials van plantejar-se el repte de preparar els seus països per a un futur sense cru. Part del pla consistia en aconseguir visibilitat en l’escena internacional a través de l’esport.

Els petrodòlars del golf Pèrsic ja havien comprat propietats i accions a les principals ciutats i borses del món. Però això no els ha garantit prestigi, ni presència en els mitjans de comunicació internacionals, o un lloc de primer nivell en l’escena política. Els estats del Golf són petits, no disposen de grans indústries, empreses tecnològiques, ni grans literats o científics. Per aquest motiu, sempre han viscut a l’ombra d’iranians i saudites. Això ha estat així fins que els Emirats Àrabs Units, Qatar i Bahrain han començat a finançar tota mena d’esdeveniments i clubs esportius. Des d’aleshores ens hem familiaritzat amb noms com Doha o Abu Dhabi. El problema, des del punt de vista de l’inversor, és que el món encara no coneix el golf Pèrsic. Si hi afegim la perenne polèmica sobre la conveniència o no de fer tractes amb països no democràtics, podem concloure que la política de propaganda del golf Pèrsic ha estat cara i inútil. Cap inversió en esport no ha traslladat al món que, malgrat que viuen al costat de la sòrdida Aràbia Saudita, els petits estats del golf no hi tenen res a veure; que tot i que no hi ha llibertat d’expressió plena, es fan avenços cap a l’obertura; que malgrat no ser uns règims modèlics, ben poca gent s’hi oposa. Si aquest era l’objectiu, els àrabs han fracassat. Si, en canvi, es tracta d’una qüestió d’ego i de competició entre ells per veure qui té més visibilitat internacional que el veí, van per bon camí.

Article publicat al diari Ara

Autor: Jordi Llaonart (font: http://blocs.mesvilaweb.cat/arabislam)

_______________________________________________________________
Articles relacionats:


Qatar i els seus diners

Bahrain, l’última batalla pel control del golf Pèrsic

“Sóc del Barça perquè sóc libanès i m’agrada la resistència”

Qatar Foundation, nosaltres i la democràcia
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Esport, Kuwait i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a El Barça encara no sap felicitar el Nadal en àrab

  1. Eduard Viv diu:
    A la vegada, en aquests països es venen les samarretes del Barça amb un escut modificat.

    La modificació consisteix en convertir la creu de Sant Jordi de l’escut del club i de Barcelona en una franja vermella vertical sobre el fons blanc, cosa que, personalment, m’emprenya bastant.

    I em resulta emprenyador per que, més enllà del significat religiós de la creu de Sant Jordi, aquesta és la bandera secular de l’Estat català, de la Generalitat, que des de la renaixença noucentista ha estat superada per la Senyera, que és l’escut familiar dels Comtes de Barcelona i, per tant, dels reis d’ejpanya des de Ferran d’Antequera fins a l’actual, inclos el nefast Felip V. Com a dada addicional, dir que els defensors de Barcelona el 1714 duien la bandera de Santa Eulàlia (de les milícies de la Coronela de la ciutat) i la de Sant Jordi (Generalitat i exèrcit català): La Senyera ja feia segles que pertanyia a l’enemic.

    Va dir un poeta que “qui perd els origens perd l’identitat” i el Barça no només té poca cura d’escriure correctament en un idioma i amb un alfabet exòtics si no que, a més, juga amb els símbols nacionals. Una pena…

    Per cert, és lògic felicitar el Nadal a un musulmà? 

  2. social diu:
    I com s’escriu correctament en àrab?

Respon a social Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà.

*