• Inici
  • Articles i conferències
  • Llibres
  • Autor
    • Publicat el 10 de gener de 2025

    El difícil repte de promocionar un llibre

    Coberta del llibre Viatge al cor de l'islam
    La promoció d’un llibre acostuma a ser complicada. Sobretot si es tracta d’un assaig, en català, que explica el món més enllà de Madrid i Brussel·les i que està escrit per un autor que no forma part de l’star system de les tertúlies dels grans mitjans.

    En aquestes circumstàncies, la campanya depèn de dos factors fora de l’abast de l’autor: l’atzar i el temps lliure. El fet que un mitjà en parli o que una llibreria decideixi posar el llibre directament en el racó d’un prestatge no depèn de tu. En el meu cas, i per les notícies que m’han arribat, només un parell de grans llibreries de Barcelona l’han arribat a mostrar en un lloc destacat, com a novetat relacionada amb els fets d’actualitat protagonitzats per Iran i Síria. En d’altres, com les de Rambla Catalunya, ni el trobareu.

    Per tant, quan la majoria de grans mitjans nacionals t’ignoren i les llibreries no et serveixen d’aparador, l’èxit del llibre passa per la dedicació de l’autor. Per això he fet referència al temps lliure. Qui estigui en disposició d’anar amunt i avall, de parlar amb tothom, de fer hores de tren i quilòmetres de carretera i de pagar-ho tot de la seva butxaca, tindrà la capacitat d’arribar a nous lectors, encara que sigui d’un en un.

    En aquest punt és just que recordi que, malgrat tot, alguns mitjans nacionals s’han interessat per aquesta novetat editorial sobre el Pròxim Orient i l’islam xiïta, motiu pel qual els estic molt agraït: Vilaweb, Nationalia, Sàpiens i El Punt Avui, i el programa En Guàrdia, de Catalunya Ràdio. A banda, n’hi ha alguns de locals que també n’han parlat: Diari de Sabadell, Ràdio Rosselló, Ua1 Lleida Ràdio, Diari de Barcelona.

    Vanitat, raó i frustració

    En un moment o altre, tots patim el defecte de la vanitat i arribem a pensar que allò que fem i expliquem és del màxim interès per a tothom. Però, en el fons, l’autor d’un assaig sap perfectament que el seu públic és limitat a un perfil de persona concret, amb qui comparteix interessos. Per això, reconec que estic prou content de com ha anat tot. Em sento afortunat d’haver donat a conèixer a través del llibre les meves experiències al Pròxim Orient a un munt de lectors. La campanya de promoció també m’ha permès de conèixer en persona molta gent i dialogar amb tota mena de públics sobre temes tan diversos com el Pròxim Orient, les relacions internacionals, la religió o la immigració.

    Tanmateix, molts autors no podem defugir el sentiment de frustració que ens genera el fet de no poder arribar a tot el nostre públic potencial. En cap cas no pretenc vendre milers i milers de llibres, però m’entristeixo quan trobo gent interessada en el Pròxim Orient, el món àrab, l’islam, el periodisme i l’actualitat que no ha sentit a parlar de Viatge al cor de l’islam.

    Durant moltes setmanes, no he entès per què el primer llibre que explica l’islam xiïta, la seva relació amb la política i la societat d’Iran i Síria no ha atret l’atenció dels grans mitjans nacionals precisament en el moment en què més han parlat d’islam xiïta, Iran i Síria. Reconec que he estat molt ingenu. Però no sé com desfer-me de la sensació estranya que em genera veure, cada dos per tres, a la televisió i als diaris del país cròniques sobre autors estrangers que viuen a l’estranger i que han escrit llibres en llengües estrangeres.

    En cap cas els autors desconeguts pretenem insinuar que som millors escriptors, ni que els nostres llibres superen en qualitat les grans obres internacionals. Però trobo molt trist que els nostres compatriotes i companys de professió no arribin ni a prendre’s la molèstia de plantejar-se si han de dedicar alguns segons d’atenció a un llibre en català, ben escrit i que tracta un tema d’actualitat des d’una perspectiva insòlita per a bona part dels idiomes del nostre entorn. De vegades penso que el problema del llibre és precisament el fet que és escrit en català.

    En fi. En el fons, res de tot això m’hauria de sorprendre. Quan vaig fer el llibre Per entendre l’Iraq, l’editoral La Campana va ser l’única que va mostrar interès a publicar-lo. Els feia il·lusió de treure un assaig sobre política internacional en català. El panorama és tan trist que ho van fer per militància. Pels diners, ja us asseguro que no va ser, perquè en van perdre. La prova definitiva que el llibre no havia de triomfar —i creieu-me si us dic que no era per manca de qualitat o interès del tema— és que em van fer més cas a la televisió nacional de Turquia que a Tv3.

    Donades les circumstàncies actuals, he decidit deixar estar aquesta cosa meva de voler sortir a la televisió i els programes de ràdio de màxima audiència. Evidentment, encara hi vull sortir, però no els aniré més al darrere. A partir d’ara, miraré de dirigir les energies a promocionar Viatge al cor de l’islam en llibreries de barri, en cooperatives culturals i en clubs de lectura, entorns que em permeten de conversar amb els lectors. Consulteu l’agenda de les pròximes presentacions.

    Pel que fa als altres, si estan interessats a conèixer l’islam xiïta i la relació amb l’actualitat a través del primer llibre pensat i escrit en català sobre el tema, ja saben on trobar-me.

    Finalment, vull agrair als lectors els seus missatges i el suport en la promoció de Viatge al cor de l’islam. A continuació, trobareu un recull d’alguns dels comentaris que m’han fet arribar.

     

     

    Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

    This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

    The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

    Aquesta entrada s'ha publicat dins de arabislam, General, Periodisme-Opinió | s'ha etiquetat en per arabislam | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent