Diccionari amazic i la situació dels amazics i els tuaregs al món

Món àrab islam Pròxim Orient golf Pèrsic Alcorà musulmans Marroc Amazic Amazig berber tuareg

S’acostuma a dir que l’amazic, o berber, és la tercera llengua (jo afegeixo materna) més parlada a Catalunya després de l’espanyol i el català. No en tenim dades definitives, però tot indica que més de dos terços de les persones d’origen marroquí (uns 200.000 de 280.000) i algerià (6.000 d’uns 9.000) que viuen a Catalunya són amazigues.

Amb tot, això no ha estat suficient per treure de l’anonimat i fer visible a casa nostra aquesta cultura africana compartida per més de 20 milions de persones. Durant força temps el nostre desconeixement ha invisibilitzat els amazics. Els hem tractat com a àrabs i ens hi hem dirigit en l’àrab clàssic oficial dels seus països d’origen. Això podria començar a canviar amb la publicació a Barcelona del diccionari estàndard de llengua amaziga més important que s’ha fet mai.

Els amazics habiten el nord d’Àfrica des d’abans de l’arribada de l’islam. Han estat cristians, jueus i musulmans, i han conviscut o han estat ells mateixos fenicis, grecs, romans, àrabs, turcs i europeus. Avui viuen repartits entre deu països: Algèria, Burkina Faso, Egipte, Espanya, Líbia, Mali, Marroc, Mauritània, Níger i Tunísia.

Imatge: Distribució dels dialectes amazics (tamazight.calija.com)

La gran varietat de dialectes, la distància geogràfica entre els nuclis amazics que han sobreviscut els envits de les seculars polítiques d’arabització, i el fet que la població amaziga estigui dividida en diversos estats que han marginat o perseguit l’ús d’aquesta llengua han dificultat la gestació i la visibilització d’una consciència nacional amaziga unitària. A causa d’això, la realitat amaziga ha estat invisible als nostres ulls durant massa temps. Així, l’estudi i la difusió al nostre país d’aquest idioma africà és un compte pendent que només ha estat compensat per l’aparició d’un estudi divulgatiu, una gramàtica, un recull de lèxic i quatre obres per aprendre català dirigides a la població amaziga. A més, totes han estat centrades en el dialecte marroquí del Rif.

Estudis i gramàtiques

La llengua rifenya. Tutlayt tarifit, una obra que aplega una gramàtica i un lèxic bàsic rifeny, publicada el 1998 pel Departament de Traducció i Interpretació de la Universitat Autònoma

El berber. Estudi comparatiu entre la gramàtica del català i la del berber o amazig, publicat el 2002 pel Departament de Benestar i Família

Els amazics. Una història silenciada, una llengua viva, obra de divulgació publicada el 2007 per Ossetània Edicions

Guies i llibres il·lustrats per aprendre català destinades als amazigòfons

Aprenem català des de l’amazic, de la Direcció General de Política Lingüística

Els llibres de la Nur (2008), publicat per l’Associació Punt d’Intercanvi

Guia de conversa universitària (2008), de la Universitat de Barcelona

Diccionari il·lustrat i sonor català-amazic publicat pel Departament d’Ensenyament (2010)

Publicació del diccionari català-amazic

Aquesta situació podria canviar amb la publicació del primer diccionari català-amazic / amazic-català. Es tracta d’un diccionari estàndard de la llengua amaziga del Marroc i Algèria que apunta a una estandardització general dels nombrosos dialectes amazics dels països mediterranis, perquè també recull paraules dels dialectes de Tunísia i de Líbia. Aquesta obra només deixa de banda el dialecte tuareg del desert. Per aquest motiu, a més de ser un treball important per a la cultura catalana, ha esdevingut una obra de referència a nivell internacional per a l’estudi de la llengua amaziga

El diccionari és obra de Carles Múrcia i Salem Zenia. El primer és lingüista, doctor en Filologia Clàssica i professor de la Universitat de Barcelona. És qualificat per alguns com l’autoritat indiscutible a Catalunya en la cultura amaziga, al costat del pioner Carles Castellanos. Pel que fa a Zenia, va ser el primer escriptor acollit a Barcelona pel PEN català. Va fugir d’Algèria el 2007 a causa de la pressió dels islamistes i del règim. El diccionari ha estat publicat per Llibres de l’Índex.


Voleu rebre al vostre mail els articles d’Interpretant el món àrab i l’islam?

Introduïu el vostre correu electrònic en la pàgina de subscripció.


Els autors han dedicat cinc anys de feina a seleccionar i recollir les 20.000 entrades que té la part català-amazic i les 4.500 arrels que conté la part amazic-català. A més del lèxic general, s’incideix d’una manera especial en el vocabulari de l’educació i dels mitjans de comunicació, a fi d’atendre les necessitats educatives de les classes d’amazic que s’imparteixen a Catalunya. Es clou amb un apèndix onomàstic de més de 1.000 topònims, més de 1.000 antropònims i prop de 200 etnònims tribals.

Us recomano que llegiu la introducció del diccionari si voleu aprofundir en els principis d’estandardització lingüística de l’amazic, conèixer les particularitats de cada dialecte i descobrir les influències que l’amazic ha rebut i ha exercit sobre altres llengües.

Les paraules en amazic del diccionari estan escrites en l’alfabet propi d’aquesta cultura, que es diu tifinag i té 2.500 anys d’història. Les comunitats del nord d’Àfrica l’han adoptat recentment, però des del seu origen ha estat usat ininterrompudament pel poble nòmada dels tuareg.

Món àrab islam Pròxim Orient golf Pèrsic Alcorà musulmans Marroc AmazicImatge: Alfabet tifinag (wikipedia.org CC BY-SA 3.0 An IRCAM version of Neo-Tifinagh by Mikael Parkvall)

L’aparició del diccionari coincideix amb diversos canvis en diversos fronts que ajudaran, de ben segur, a millorar la situació de l’amazic en els seus territoris d’origen i augmentar la seva projecció a nivell internacional.

D’una banda, els amazics difonen cada cop més la seva llengua i cultura dins el propi col·lectiu, mentre que les autoritats del Marroc, d’on prové la majoria d’amazics que viuen a Catalunya, s’han decidit a fer un pas valent i han oficialitzat aquesta llengua a tot el territori. Efectivament, la cooficialitat de l’amazic i l’àrab a tot el Marroc està reconeguda per la constitució reformada el 2011 per ser “patrimoni comú de tots els marroquins sense excepció”. De fet, és la llengua materna de la meitat de la població. En teoria, l’oficialitat d’una llengua és el reconeixement legal màxim dels parlants d’una llengua. Però aquest nou estatus per l’amazic està a l’espera de l’aprovació de lleis que obrin camins al seu ús oficial.

Amb tot, cal valorar molt positivament el canvi d’actitud respecte l’amazic de les autoritats marroquines que, en pocs anys, han passat d’ocultar-la a fomentar-ne l’ús. De moment, algunes escoles han començat a fer classes d’amazic i diverses facultats ofereixen estudis per la formació dels futurs professors. A més a més, l’amazic va rebre un impuls institucional prou significatiu l’any 2010 amb la inauguració de Tamazight TV, un canal de televisió públic en llengua amaziga.

Tots aquests gestos són la prova més evident que les autoritats àrabs del Marroc estan obertes a fer seva la cultura popular, la veu de les zones rurals i la identitat cultural de bona part de la població marroquina a canvi de mantenir l’estabilitat del país. La identitat amaziga del Marroc és una evidència que l’elit àrab no vol que prengui forma de reivindicació i que s’usi com a argument polític per enfrontar unes províncies amb les altres, com passa en algunes regions de la veïna Algèria.

Món àrab islam Pròxim Orient golf Pèrsic Alcorà musulmans Marroc AmazicImatge: Bandera amaziga amb els colors que representen el mar (pels amazics de la costa), la muntanya (pels tuaregs del Rif i l’Atles) i el desert (pels tuaregs) i el característica lletra ‘yaz’ de l’alfabet tifinag

De la repressió a l’oficialitat

El mateix any que França concedia la independència al Marroc, Espanya signava la independència de la regió amaziga del Rif. Aquest nou estat mai no va quallar perquè de seguida l’exèrcit del Marroc ocupà i reprimí amb contundència els independentistes rifenys i tot allò relacionat amb la reivindicació amaziga. La revolta de 1958 i 1959 va ser sufocada amb armes químiques i bombes de fragmentació per un exèrcit marroquí que encara estava a les ordres dels francesos. La repressió i la marginació del nord del país no es va aturar i va ser una constant durant les quatre dècades de regnat de Hassan II.

Aquesta situació va fer un tomb amb l’arribada al poder del seu fill, Mohammed VI, que l’any 2001 va crear l’Institut Reial de la Cultura Amaziga. Aquest organisme depèn directament del monarca, fet que evidencia la importància que el cap d’Estat atorga a aquest assumpte. Un dels senyals més evidents del canvi d’actitud oficial respecte l’amazic és la proliferació d’indicacions i cartells oficials en aquesta llengua. Si viatgeu al Marroc veureu que els antics senyals de trànsit i els cartells indicadors dels edificis públics en àrab i francès s’estan substituint per uns altres de trilingües en àrab, amazic i francès, per aquest ordre.

Món àrab islam Pròxim Orient golf Pèrsic Alcorà musulmans Marroc AmazicImatge: Senyals trilingües al Marroc (wikipedia.org CC BY-SA 3.0 Tizi Ouzou Tasdawit.jpg by Vermondo)

Fins i tot l’islamista i arabòfon Partit de la Justícia i el Desenvolupament, el màxim exponent d’un corrent d’opinió que durant anys ha estat acusant els amazics de sionistes, de col·laborar amb Israel i de voler dividir la nació àrab amb les seves reivindicacions, l’ha usat en algun dels seus cartells. Tot i que, en la imatge que podeu veure a continuació la traducció està mal feta i en amazic hi diu: “El Partit de la Jutgessa i del Desenvolupament”.

Món àrab islam Pròxim Orient golf Pèrsic Alcorà musulmans Marroc AmazicImatge: Cartell del partit islamista en amazic (neocultureamazighe.blog.lemonde.fr)

Repressió i violència a la Cabília

El cas d’Algèria és força diferent. Tot i que entre una quarta part i un terç de la població parla l’amazic, aquesta llengua està estretament vinculada a la regió de la Cabília, llargament enfrontada al poder estatal. A diferència del Marroc, la violència entre el poder i els amazics algerians ha estat una constant i les polítiques d’arabització han estat molt dures. En diversos moments les autoritats han fet algunes concessions simbòliques en l’àmbit cultural davant les demandes amazigues per mirar calmar els ànims. Però no han tingut l’èxit esperat.

Als anys 80 la Cabília va ser escenari d’una revolta que reclamava l’oficialitat de l’amazic. Una dècada després, els estudiants tornaven a la vaga contra les polítiques que afavorien l’àrab i també per protestar per l’assassinat del popular cantant i activista Matoub Lounès. Finalment, l’any 1995 es va crear l’Alta Comissaria per l’Amaziguitat, amb la intenció de promoure’n l’ensenyament. Més recentment, el 2002 va ser declarada llengua nacional, i el febrer de 2016 se’n va reconèixer la cooficialitat, però per sota de l’àrab, que segueix sent la llengua de l’estat.

La Cabília no en té prou amb aquests gestos buits de contingut i, per això, ha estat i segueix sent rebel, com ho demostra el fet que diversos municipis han fet desaparèixer l’àrab de les indicacions de les carreteres i els senyals dels edificis de l’administració local i les escoles.

Món àrab islam Pròxim Orient golf Pèrsic Alcorà musulmans Marroc Amazic
Imatge: Senyals en amazic i francès a la Cabília (marhaba-maroc-algerie-tunisie.tumblr.com)

Tunísia, Egipte, Espanya i Líbia

A Tunísia, l’amazic és la llengua materna de només un 1% de la població, que viu concentrada a l’illa de Gerba i al sud del país. Aquesta llengua també és viva a l’oasi de Siwa, a Egipte; al voltant de la ciutat de Zuara, la regió de Jebel Nefusa i algun nucli tuareg al sud, a Líbia; i a Zenaga, a Mauritània (200 parlants). Pel que fa a Espanya, l’amazic és la llengua de la meitat de la població de la ciutat autònoma de Melilla, però les autoritats espanyoles es neguen a atorgar-li l’estatus de llengua oficial.

Líbia, on un 10% de la població és amaziga, és un cas a part. Tot i que l’ús de l’amazic es redueix a un parell de regions i que les polítiques d’arabització han estat tant agressives com als països veïns, des de la caiguda de Muammar al-Gaddafi la llengua viu un període de certa recuperació. La descomposició de l’Estat ha afavorit l’aparició de poders locals independents i, en algunes ciutats com Zuara, han aprofitat la situació per introduir a les escoles l’educació en amazic.

http://www.youtube.com/watch?v=QPuNQGeZ5MU?rel=0&w=615&h=400
Crònica d’Euskal Telebista sobre la primera escola d’amazic de Líbia, oberta a Yafran

Els amazics contraresten així quatre dècades de dictadura durant les quals l’Administració en negava l’existència. De fet, Gaddafi considerava que la simple insinuació de l’existència d’una cultura amaziga estava inspirada pel colonialisme que, segons ell, volia destruir la unitat del poble libi que, oficialment, era àrab i musulmà.

Donades aquestes circumstàncies i el fet que la immensa majoria d’amazics d’aquesta regió són musulmans ibadites i no sunnites, s’entén que, en el seu moment, les tribus amazigues fossin molt actives en la revolta que va deposar Gaddafi i que, actualment, es mantinguin al marge de la guerra civil entre faccions islamistes. Els tuaregs del desert, en canvi, van ser fidels al dictador.

Món àrab islam Pròxim Orient golf Pèrsic Alcorà musulmans Marroc AmazicImatge: Monument amazic a la ciutat costanera de Zuara que representa la lletra ‘yaz’ de l’alfabet tifinag (Web Ajuntament de Zuara)

Els tuaregs, els amazics del desert

Tot i el parentesc entre la llengua dels amazics del nord d’Àfrica i els tuaregs, que són els amazics del sud del Sàhara, les estructures socials, el dia a dia dels uns i dels altres i la relació que mantenen amb els estats respectius són molt diferents.

La comunitat tuareg està formada per uns dos milions de persones, que viuen entre el desert del Sàhara i el Sahel, que és la regió de transició entre el Sàhara i la sabana. Viuen entre l’Àfrica dels àrabs i l’Àfrica negra. Han estat tradicionalment un poble nòmada, però la introducció de nous mitjans de transport i les polítiques de sedentarització exercides pels estats, els han portat a engrossir els barris populars de les grans ciutats. Actualment, la terra dels tuaregs està administrada pels estats de Mali, Níger, Burquina Fasso i Algèria.

http://www.youtube.com/watch?v=Wqd4Naypf7s?rel=0&w=615&h=400
Vídeo del festival anual de música tuareg d’Essakane, a Mali

Els tuaregs dels actuals Níger i Mali, més d’un milió i uns 850 mil respectivament, van protagonitzar a principi s.XX diverses rebel·lions contra el poder colonial, però no va ser fins l’aparició dels estats sorgits de la descolonització d’Àfrica que podem parlar obertament de lluita per la creació d’un estat propi. El primer intent per declarar-se independents va tenir lloc a Mali als anys 60. L’exèrcit del nou estat va esclafar la revolta i va provocar la fugida de molts tuaregs, que es van refugiar a Algèria.

Les dècades de marginació i repressió exercida pels estats, sumades a diversos anys de sequera i de crisi econòmica que havien empitjorat les condicions de vida al Sahel, amenaçaven la supervivència dels tuaregs de Níger i Mali com a poble i van desembocar en la creació als anys 70 i 80 de diversos grups armats que van reprendre la lluita per l’autonomia política.

Malgrat els diversos alto al foc i els acords de pau, la violència no ha cessat des d’aleshores. El 2007 l’espiral d’enfrontaments entre els tuaregs i les forces de seguretat de Níger i Mali van donar pas a un nou període de guerra. En aquesta ocasió, els tuaregs acusaven els respectius estats de no respectar els acords de pau segons els quals els beneficis per l’extracció de minerals s’havien de repartir d’una forma més equitativa entre les diverses regions. Passaven els anys, però les coses no canviaven: el ressentiment, la desconfiança entre les parts i la pobresa i la corrupció que castiguen la regió eren les mateixes que a l’inici del conflicte i impedien cap mena d’acord definitiu.

La revolta tuareg més recent va culminar el 2012 amb la proclamació de la independència de l’estat d’Azawad al nord de Mali per part del Moviment Nacional d’Alliberament d’Azawad (MNAA). El moviment rebel es va beneficiar de l’arribada de combatents gaddafistes derrotats en la guerra de Líbia. Recordeu que hem comentat que els tuaregs libis havien estat fidels a Gaddafi fins al final.

Món àrab islam Pròxim Orient golf Pèrsic Alcorà musulmans Marroc AmazicImatge: Regió tuareg, el límit del Sàhara i el Sahel i el flux de milicians tuaregs libis cap a Azawad, al nord de Mali (foreignpolicy)

Lamentablement pels interessos tuaregs, el MNAA tenia com a companys de lluita els grups Ansar al-Din i el Moviment per la Unicitat i el Gihad a l’Àfrica Occidental. Aquests dos grups són aliats d’Al-Qaida a la regió i la seva presència va ser utilitzada per Mali i els estats contraris a la independència d’Azawad per a desacreditar la reclamació tuareg. Tot i que la diferència entre els gihadistes i els independentistes era clara, sobretot arran del trencament de l’aliança i la guerra oberta entre els dos grups. No és cap casualitat que pocs dies després de la fi de l’aliança entre el MNAA i les branques locals d’Al-Qaida, els gihadistes van destruir l’important patrimoni cultural de la ciutat de Tumbuktú.

Finalment, la intervenció militar internacional en favor de les autoritats de Mali va tornar a deixar les coses exactament com estaven. Per tant, com res no ha millorat, tot apunta que tard o d’hora els tuaregs es tornaran a rebel·lar contra l’Estat.

Món àrab islam Pròxim Orient golf Pèrsic Alcorà musulmans Marroc AmazicImatge: Bandera del Moviment Nacional d’Alliberament d’Azawad

Pel que fa als tuaregs de Burquina Fasso, són uns 50.000, estan castigats per la pobresa i són minoritaris en la seva pròpia regió d’origen. A més, s’han mantingut distants dels rebels tuaregs de Mali i de Níger per no despertar les suspicàcies de les autoritats. Finalment, a Algèria uns 100.000 tuaregs viuen en la regió desèrtica que envolta la ciutat de Tamanrasset.

Com veieu, la diversitat del món amazic és molt gran. Malgrat tot, està dividit en dos grups més o menys homogenis: els amazics del nord i els tuareg. Mentre que els amazics de la costa mediterrània s’han fet escoltar i lluiten per l’oficialitat de la seva llengua, els tuaregs lluiten per la seva supervivència i mantenen un conflicte armat amb les autoritats d’uns estats que tenen les capitals en unes regions allunyades física i emocionalment del Sahel i que estan dirigits per unes persones que són del tot alienes a la seva realitat.

Com sona i com s’escriu l’amazic?

L’autor del diccionari català-amazic i un dels seus col·laboradors van enregistrar un vídeo en què expliquen en el dialecte marroquí de la llengua amaziga les centenàries influències mútues entre les dues llengües.

http://www.youtube.com/watch?v=8d-akvKx4AY?rel=0


Abans ja hem parlat de l’alfabet propi de l’amazic, que es diu tifinag. Encara que no el domineu, podeu mirar d’escriure el vostre nom amb el teclat que ens ofereix el web Lexilogos.

Autor: Jordi Llaonart (font: http://blocs.mesvilaweb.cat/arabislam)


Podeu deixar els vostres comentaris en aquesta mateixa pàgina (una mica més avall i no cal que hi poseu l’e-mail si no voleu), o en el nostre Facebook.

Totes les opinions són benvingudes.


_______________________________________________________________
Articles relacionats:


El més llegit

Articles per categoria

Què és l’Estat Islàmic i què passa a l’Iraq i Síria

Per entendre l’Iraq


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Àfrica, arabislam, Líbia, Marroc | s'ha etiquetat en , , , , , , , per arabislam | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent