Publicat el 7 de gener de 2015

Diàleg de sords entre Occident i l’islam

Món àrab islam islàmic musulmans Pròxim Orient golf Pèrsic alcorà sunnites xiïtes Iraq Yazidites Assiris Nínive Alcorà

Autor: Jordi Llaonart (font: http://blocs.mesvilaweb.cat/arabislam)

Amb motiu dels atemptats de París contra un setmanari satíric que, en el seu moment, va publicar diverses caricatures de Mahoma, recupero un article sobre l’opinió dels musulmans i els occidentals cristians sobre el tema que vaig publicar aleshores, així com una entrevista a un ulema musulmà, que podreu llegir en aquest bloc en les properes hores.

No és cap secret que entre l’Occident cristià i l’islam s’ha instal·lat un mur de desconfiança encara immune als nombrosos intents d’encetar el cada cop més necessari diàleg de civilitzacions. El darrer estudi,-aparegut el juny del 2006- del Centre Pew per a la Recerca de Washington posa dades i xifres als recels que els allunyen, demostrant que els uns i els altres s’acusen dels mateixos pecats: intransigents, violents o immorals són alguns dels adjectius usats en aquest diàleg de sords recollit en els resultats d’una enquesta basada en 14.000 entrevistes a ciutadans de tretze països.

Entre les conclusions més destacades i que podrien resumir l’esperit de les respostes, trobem que els musulmans i els no musulmans es retreuen mútuament el deteriorament de les relacions entre Occident i l’islam i que els darrers episodis de polèmica, com ara la publicació de les caricatures de Mahoma, n’han fomentat els recels.

La resta són, d’una banda, els coneguts tòpics sobre la situació de la dona i el fanatisme religiós al món islàmic i, de l’altra, les crítiques per la manca de generositat i de respecte per la religió a Occident.

Un dels darrers desencontres entre els dos mons ha estat la polèmica per la publicació de les caricatures de Mahoma. Per la majoria d’enquestats a Occident la crisi va esclatar per la intolerància dels musulmans, mentre que aquests opinen que Occident menysprea la seva religió. A principis d’any, botigues de tot el món islàmic van boicotejar els productes dels països europeus als quals pertanyien els diaris que van difondre els dibuixos. Però ningú no va alçar la veu contra Jordània, el Iemen, Algèria o Egipte, per citar només quatre Estats de població musulmana on també es van publicar les caricatures.


Voleu rebre al vostre mail els articles d’Interpretant el món àrab i l’islam?

Introduïu el vostre correu electrònic en la pàgina de subscripció.


Malgrat tot, les estadístiques marquen algunes tendències que poden semblar optimistes, com l’important pèrdua de suport del líder d’Al-Qaida, Ossama bin Laden, –a Jordània ha passat del 60 al 24%–. Només cal lamentar que el canvi d’opinió només es va produir després d’una cadena d’atacs contra tres hotels d’Amman en què van morir 60 persones, la majoria jordans. Sobre Al-Qaida, Occident demostra estar equivocat en afirmar que la majoria de musulmans li donen suport, tot i que cal no oblidar que un 14% dels musulmans britànics i un 16% dels espanyols confien en el terrorista saudita.

L’estudi mostra altres dades que criden a l’optimisme, com l’alt percentatge de britànics, francesos i nord-americans que tenen una bona imatge dels musulmans.

Pel que fa als conflictes polítics i socials, tothom es veu com la víctima i atribueix la responsabilitat dels problemes a “l’altre”. Occident veu el fanatisme i la corrupció en l’origen dels problemes del món islàmic. Mentre que una part significativa de musulmans atribueixen els mals dels seus països a l’imperialisme americà i els lobbies sionistes. Un dels exemples més clars que il·lustren aquesta afirmació és que la majoria de musulmans consultats –tant els que resideixen a Europa com en països islàmics– creuen que els atemptats de l’11-S no van ser perpetrats per ciutadans àrabs perquè suposadament van ser planejats pel govern dels Estats Units. Al Pròxim Orient, culpar el veí dels problemes propis és una política que funciona, que ajuda a mantenir dictadures com l’egípcia i la siriana i que ha arrelat fort entre la població.

L’estudi no recull l’opinió dels cristians del Pròxim Orient, un altre col·lectiu que de vegades ha carregat contra Occident i ha posat en evidència les seves contradiccions, sobretot les d’una Unió Europea que es proclama laica però ha adoptat els símbols marians com a propis. El periodista assiri iraquià Nuri Kino escrivia recentment que “el secular Occident no vol entendre els mecanismes de la religió” i, per tant, “no els pot entendre”.

Reportatge publicat al diari AVUI.

Autor: Jordi Llaonart (font: http://blocs.mesvilaweb.cat/arabislam)

_______________________________________________________________
Articles relacionats:


Els mapes de la revolta a Síria

Voleu saber per què el Kurdistan encara no serà independent?

Què és l’Estat Islàmic i què passa a l’Iraq i Síria

El conflicte oblidat del nord de l’Iraq


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de arabislam, Islam | s'ha etiquetat en , , per arabislam | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent