Debat sobre què va passar al Caire

L’article Això és el que va passar al Caire ha despertat força interès i ha rebut alguns comentaris dels lectors. Un dels quals és un missatge de la Dolors, en què exposa la seva visió dels aldarulls i de la situació al Caire, i la contrasta amb la meva interpretació dels fets.

Aquest article és la resposta al comentari i mira de recrear un diàleg entre dues opinions que, en alguns punts es troben, però que no acaben de coincidir en la seva mirada sobre la realitat política d’Egipte.

“Dolors,

Agraeixo molt el teu comentari i que t’hagis pres la molèstia de voler-nos informar d’uns fets que, és evident, vius i sents molt propers. I, sobretot, per considerar la possibilitat de fer-ho a través del meu bloc.

Veig que parles en primera persona. Per tant, entenc que el que expliques, ho veus, ho experimentes o, si més no, hi estàs força implicada i ho vius molt d’aprop. En el teu missatge hi ha molt de sentiment, i per tant, de veritat, perquè el que tu has vist i tocat és l’experiència real que conforma la teva opinió, i contra això no hi ha cap argument ni cap possibilitat de rebatre’t.

Amb tot, no em puc estar de contrastar algunes de les teves frases amb la meva pròpia experiència. També amb les informacions que tinc, que aquestes sí, poden ser correctes o no, esbiaixades o interessades, perquè m’han arribat a través de tercers. [+]

A més, sóc conscient que no és el mateix descriure una escena (jo he vist això, i per tant és 100% veritat) a interpretar-la (jo he vist això i crec pel que he viscut, estudiat, sentit i reflexionat, que el motiu de l’acció és aquest o aquest altre).

Espero que no et sàpiga greu que insereixi els meus comentaris en el text que ens has enviat. Si alguna de les meves afirmacions et semblen massa contundents, espero que no ho interpretis com la voluntat d’imposar la meva visió a través de la negació de la teva. M’agradaria que ho atribuïssis al fet que, escrivint, sense tot el que acompanya la comunicació oral, potser el missatge no sona tan amable com de paraula. Insisteixo, en cap moment tinc la voluntat de negar el que em dius que has vist, només vull contrastar-ho amb el que jo penso, per a crear el diàleg que hauríem tingut si n’haguéssim parlat cara a cara i en directe.

Novament, agraeixo el teu missatge i que hagis compartit amb nosaltres la teva opinió i els teus sentiments sobre la situació d’Egipte”.

Post: Això és el que va passar al Caire
no es exactament així

dolors|dijous, 13 d’octubre de 2011

Estem de dol a Egipte.

Portem més i 25 morts, “segons les fonts oficials”. I això no té aspecte de arreglar-se.

Mentre el “Jefazo” (antic amiguet de l’extint president) segueixi mantenint en la Presó de Torah als seus convidats VIP (ja que compten amb accés a internet, telefonia mòbil, i un llarg etc. que seria ximple enumerar ara), això no s’arreglarà i anirà a més, i, no, no va començar la cosa per un xoc de religions, com molts ens volen fer creure.

-jo tampoc no parlaria de xoc de religions, però és un fet que, en la convocatòria de les manifestacions, es parla de donar resposta a l’agressió d’un grup de persones contra un altre grup per motius religiosos.

La manifestació convocada per al diumenge, que fins a última hora de la tarda discorria de manera pacífica, es va convocar per demanar la dimissió del Governador de Aswan,(aquest governador dona uns permissos per construir una esglesia, i els coptes hi construeixen una “catedral” el governador la vol enderrocar)

-els coptes d’Egipte no poden construir els edificis religiosos que responguin a les seves necessitats. A més, la petició de dimissió respon a la permissivitat de les forces de seguretat amb els grups de civils violents que ataquen esglésies i cristians a Aswan. No és la policia qui enderroca les esglésies amb una ordre judicial a la mà, són grups de civils armats.

que en lloc d’arreglar les coses, les empitjora més , la manifestació va acabar com va acabar i com tots hem vist a les notícies durant tot el dia d’avui.

-és veritat que si ningú no es manifesta al carrer i no se celebra cap acte públic, els grups proMubàrak no podran rebentar cap acte. Però si volem canviar les coses hauríem de fugir de l’argument de la por a la manipulació de les nostres reivindicacions. Cadascú ha de reivindicar el que creu just en el moment que cregui oportú, i no té perquè carregar amb la responsabilitat de factors externs que són fora del seu control. O la solució als aldarulls al carrer passa perquè els cristians egipcis no es queixin ni reclamin el reconeixement dels seus drets?

En aquest país, segueixen existint interessos creats (des de dins, des de molt endins de l’antic règim, que segueix tenint uns tentacles molt i molt llargs), perquè això no arribi a bon port.

-hi estic d’acord.

Tant desitgen que no s’arribi a res, que la Junta Militar, ha tornat a endarrerir, i no se quantes vegades van ja, les Eleccions Presidencials per a finals del 2012, principis del 2013.

El que s’ha dit, a Egipte, avui, estem de dol. I el que s’ha dit per enèsima vegada …. Erkhal!! no sóc musulmana, tampoc cristiana …. les religions em fan al · lèrgia.

-suposo que per entendre el que passa al Pròxim Orient no cal ser especialment religiós, però cal acostar-se a la religió i mirar-se-la amb interès, ja que pels protagonistes de les notícies, aquest és un dels aspectes més importants i més gratificants de les seves vides. Penso que interpretar el món àrab sense valorar en positiu la importància i el pes de la religió, és com parlar de Catalunya obviant la guerra de successió, la guerra civil i el Barça i negar-se a estudiar i conèixer aquests tres fets perquè “no m’agrada la violència ni els esports”.

Els que moren són egipcis

-sí, i concretament egipcis cristians. El 100% dels morts de la setmana passada eren cristians.

poble estimat, aquest poble que un dia va sortir al carrer de la mà, sense mirar si en aquesta mà hi havia un tatuatge copte o no, aquest poble que volia deixar de ser manipulat, vexat, conduït al pacte de la fam …

-hi estic d’acord.

sempre els egipcis coptes han conviscut barregats i sense cap problema amb la població musulmana

-això que dius no és el que hi passa, és el que ens agradaria que hi passés. Considero que aquesta afirmació és una de les grans fal·làcies que escampen les maquinàries de propaganda de les dictadures del món àrab. Només l’he sentit de boca dels musulmans, dels mitjans de comunicació oficials, dels guies turístics, dels estrangers i dels cristians de classe alta quan parlen en un lloc públic. Me la creuré quan ens la diguin els protagonistes, és a dir, els cristians de classe mitja i els pobres a casa seva, a soles, en una d’aquestes converses íntimes que tots hem tingut amb els bons amics en les que parles amb tota sinceritat de tot i de res, del món i dels sentiments.

Es evident que hi ha gent per tot i sempre hi ha el toca collons, d’un costat i de l’altre … com a tot arreu.

Pero quant volguem opinar, no ho fem del que llegim i treiem les coclusions…. desplaçemnos a Egipte…i podren deixar de fer conjetures e interpretacions, veurem qui es el poble que va armat…. qui a la mes minima encen la brasa dels aldarulls…. observem a qui li va bé aquets aldarulls sagnants i tant tristos… qui en pot o en vol treure profit.

Qui està interesat en desviar l’atenció per dividir un poble.

-d’acord que hi ha gent interessada en fer merder. Però això no implica que, sense aquesta gent, Egipte seria una bassa d’oli.

I…no, no es cert que 100.000 cristians hagin fugit d’Egipte ens podríes citar la font d’on ha sortit aquesta informació?

-tens raó, no és cert que hagin emigrat 100.000 cristians. Jo dic que es tracta d’un “rumor de l’emigració en massa” i que “la dada deu ser exagerada”, però que aquest rumor respon a un malestar real de moltíssims cristians, que se senten incòmodes en el seu propi país.

D’Egipte voldrien sortir molts dels seus habitants…. musulmans i cristians, voldrien anar a guanyarse ña vida perque allí a les grans ciutats no hi ha feina, molts altres es volen quqedar… remuntar el seu país…

Crec que estás mal informat i has contrastat poc

salut

-gràcies pel teu missatge.

Autor: Jordi Llaonart

      

_________________________________________________

Articles relacionats:
 
Això és el que va
passar al Caire
El sant Jordi
dels àrabs

Convidat a fer una
conferència per
Amnistia Internacional –
1a PART

Com analitzen
els mitjans el món àrab
    Aquesta entrada ha esta publicada en Egipte. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

    2 respostes a Debat sobre què va passar al Caire

    1. dolors diu:

      Hola Jordi

      quant vulguis  et convido a venir al Caire …. allí et puc mostrar d’on trec les informacions, et mostrare com els meus veins son coptes i musulmans i tots vivim en harmonía.
      Que hi han exaltats…. doncs Si  igual que en tenim aquí, peró per regla general
      sempre s’ha conviscut com Egipcis i no s’ha mirat cap on ressaven.
      A Catalunya perque hi hagi el Sr Anglada i els seus seguidors ( que son molts mes dels que voldriem molts) no direm que sortim els catalans a matar “moros”.
      Una abraçada Jordi
      Egipte es el meu segon país, encara que ara la meva lluita es per PALESTINA
      una abraçada

    Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà.

    *