Accions de tortura massiva en la guerra de Síria

Món àrab islam islàmic musulmans Pròxim Orient golf Pèrsic Síria alcorà

Jo no sé si en una guerra s’hi val tot perquè no n’he viscuda mai cap. No he experimentat l’angoixa de sentir-me atrapat en un territori bombardejat per l’enemic. Ni m’he enfrontat mai al dilema d’haver de disparar ràpid i matar el veí davant la possibilitat que ell premés abans el gallet.

Tot i això, em permeto la llibertat de criticar algunes estratègies perpetrades pels bàndols que s’enfronten a Síria. Avui us en parlaré d’una de les més agressives que han patit alguns nuclis urbans d’aquest país les darreres setmanes, juntament és clar, amb el bombardeig de les àrees residencials que el règim no ha aturat des que ha començat la guerra.

Una de les polítiques de guerra del règim és l’aïllament total de barris sencers del món exterior. Això suposa la condemna a la fam de milers de famílies. Aquests dies, alguns mitjans de comunicació internacionals s’han fet ressò de la desgràcia dels veïns de la ciutat vella de Homs, que estan envoltats per unes tropes que no els deixen sortir i que impedeixen l’entrada de qualsevol ajuda o aliment. També pateixen malnutrició la majoria de les 20.000 persones que resten atrapades al campament palestí de Yarmuk, un districte que abans de la guerra acollia prop de 200.000 persones.

Us podria traslladar els detalls del patiment de les mares, que ja no saben on trobar aliment pels seus fills famolencs i raquítics. O les penoses imatges de la seva rutina, de la seva agonia arrossegada per un escenari poc més que apocalíptic. Però crec que no caldrà, perquè segur que us feu càrrec de la dramàtica situació d’aquestes persones, algunes de les quals han mort pel tret d’un franctirador quan han gosat sortir de casa per arreplegar quatre brins d’herba seca per donar de menjar a la família.


Voleu rebre al vostre mail els articles d’Interpretant el món àrab i l’islam?

Introduïu el vostre correu electrònic en la pàgina de subscripció.


La fam és una forma de tortura massiva sobre els rebels i sobre la població civil que els ha donat suport. Es tracta de doblegar la resistència i l’esperit de lluita dels opositors, de rebaixar-los a despulles humanes que es conformin amb qualsevol pau, amb la pau imposada en els termes i condicions escollits pels vencedors. Hi ha desenes de nuclis urbans per tot el país en aquesta situació límit.

Una mica més al nord de Homs, als afores d’Alep hi ha dues ciutats que apleguen més de 45.000 persones que també estan aïllades del món, però ningú no en parla. Es tracta de Zahraa i Nubl, dues viles de població xiïta que pateix el setge de les milícies rebels, la població de les quals s’alimenta d’allò que els llencen des de l’aire els helicòpters de l’exèrcit sirià.

Sens dubte, l’exèrcit sirià escampa el dolor i la desolació en més gran escala que els rebels perquè disposa de més recursos que l’enemic. Per la seva banda, els rebels també cometen crims a diari, però assetgen i torturen menys que els soldats. És a dir, maten, com l’exèrcit, en la mesura de les seves possibilitats.

Autor: Jordi Llaonart (font: http://blocs.mesvilaweb.cat/arabislam)
_______________________________________________________________
Articles relacionats:


Síria: conflicte polític o de religions?

Genocidi al Pròxim Orient

Partits nacionalistes kurds:
la quinta columna del poder central

Proposta de solució a la crisi de Síria


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Síria | s'ha etiquetat en per arabislam | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent