Publicat el 6 d'agost de 2017

3r aniversari del darrer intent de genocidi del poble yazidita

Món àrab Pròxim Orient golf Pèrsic islam islàmic musulmans Alcorà Síria Iraq yaziditesImatge: Noies de religió yazidita que es manifesten contra el PDK de Massud Barzani mostren un cartell en àrab que diu “El PDK ens va vendre, el PKK ens va salvar”

El 3 d’agost de 2014 els milicians de l’Estat Islàmic arriben a la ciutat yazidita de Sinjar, al nord de l’Iraq. No hi troben cap resistència. Els peixmergues kurds del Partit Democràtic del Kurdistan (PDK), que tenen totes les armes, han fugit de la regió durant la nit, sense previ avís i abandonant la població civil a la seva sort. Poques hores abans, en resposta a la sospita que els gihadistes s’acostaven, el PDK instava els yazidites a no marxar de casa. Ells els defensarien fins la darrera gota de sang, els deien…

A la regió de Sinjar hi vivien uns 360.000 yazidites. L’agost de 2014, l’Estat Islàmic en va assassinar un 5.000 i va segrestar prop de 7.000 dones i nens. El 90% de la població de la zona va fugir. Encara hi ha unes 3.000 dones d’aquesta religió esclavitzades per l’Estat Islàmic i uns 180.000 yazidites són en camps de refugiats al Kurdistan iraquià.


Per saber més sobre els fets que van precedir l’arribada de l’Estat Islàmic a Sinjar, llegiu:

Les minories de l’Iraq, víctimes i titelles

Els yazidites ja no poden confiar en els kurds de l’Iraq


Des d’aquell fatídic moment, que els yazidites anomenen el 74 intent de genocidi de la seva història, diversos grups amb interessos oposats es disputen el control de la regió:

    • D’una banda hi ha el Govern Regional del Kurdistan, controlat pel Partit Democràtic del Kurdistan (PDK) i pel seu autoritari líder Massud Barzani, que vol annexionar el Sinjar yazidita i la plana de Nínive, de població assíria, al Kurdistan. Sinjar és fora de la Regió Autònoma del Kurdistan, però des de la caiguda del règim de Saddam Hussein el 2003, els peixmergues del PDK hi ha estès el seu control directe. Argumenten que la població de Sinjar és kurda. Certament parlen kurd, però el PDK discrimina els yazidites de dins del Kurdistan, mentre que als de fora els abandona quan s’acosta l’Estat Islàmic. Per això dedueixo que el PDK no els considera els seus compatriotes i només té interès a guanyar el territori de Sinjar, no a defensar la població que hi viu.
    • De l’altra, l’YPG (branca siriana del PKK), grup armat socialista amb base a Síria i Turquia. Quan l’Estat Islàmic va arribar a Sinjar, l’YPG va travessar la frontera per ajudar els 50.000 yazidites de Sinjar que havien fugit cap a les muntanyes i obrir un corredor que en garantís la fugida. Posteriorment, va crear a Sinjar dues milícies locals formades bàsicament per yazidites: l’YBŞ (Unitats de Resistència de Sinjar) i l’YJÊ (Unitats de Dones de la Terra Yazidita, que és la branca femenina de l’YBŞ).
    • Finalment l’Estat iraquià, que a través de les Unitats de Mobilització Popular (UMP), ha volgut contrarestar la presència del PDK a la zona. Per això en algun moment ha donat suport a la milícia YBŞ (aliada de l’YPG). Les UMP estan formades per membres de diverses comunitats.

A més d’aquests actors forasters, els yazidites s’han organitzat a través d’una milícia pròpia aliada de les UMP, creada per un supervivent del genocidi de 2014 i formada íntegrament per yazidites. En els darrers temps ha guanyat protagonisme. Però en el seu moment no va poder participar en els primers combats contra l’Estat Islàmic a Sinjar, perquè les autoritats kurdes del Partit Democràtic del Kurdistan (PDK) no la van deixar arribar-hi.

A continuació us explico perquè els yazidites creuen que acostar-se a l’estat iraquià, que és el poder més llunyà dels tres que hem descrit, és la millor manera de garantir la seva seguretat i la seva llibertat. És a dir, garantir la seva supervivència com a poble.


Voleu rebre al vostre mail els articles d’Interpretant el món àrab i l’islam?

Introduïu el vostre correu electrònic en la pàgina de subscripció.


Boicot i amenaces del PDK als yazidites de Sinjar

Des que l’Estat Islàmic es va fer amb el control de la ciutat de Mossul, que és la capital de la regió i està situada a l’est de Sinjar, només es podia accedir a la terra yazidita a través dels camins del nord, controlats pels kurds. Primer, els peixmergues no van deixar passar els yazidites que volien lluitar contra l’Estat Islàmic i, un cop Sinjar ha estat alliberada, no els han deixat passar per a tornar a casa seva.

Afortunadament pels yazidites, des que Mossul va ser recuperada per l’exèrcit iraquià, poden accedir a la seva terra sense haver de passar a través dels controls militars del Partit Democràtic del Kurdistan (PDK). Encara que això implica fer una volta considerable que passa per baixar fins la capital i tornar a pujar fins a Mossul a través del territori controlat per l’estat.

Al novembre de 2015, un any i mig després del genocidi yazidita, el PDK va dirigir una ofensiva sobre la ciutat de Sinjar i en va prendre el control amb relativa facilitat, però es va negar a avançar el front més cap al sud i seguir alliberant els pobles propers. Aquesta situació va permetre que els gihadistes seguissin bombardejant Sinjar des de les seves posicions, impedint el retorn de la població desplaçada. Alguns yazidites interpreten aquest gest com una estratègia kurda per a impedir-ne el retorn. La mateixa setmana de l’ofensiva sobre Sinjar, el PDK va nomenar un dels seus peixmergues kurds nou alcalde de la ciutat, que aleshores estava deshabitada.

Finalment, aquest any les milícies yazidites han pogut guanyar terreny als gihadistes i anar més lluny, al sud de Sinjar. Ho van haver de fer només amb el suport de milicians de l’òrbita de Bagdad perquè els peixmergues del PDK es van negar a participar-hi.


Imatge: yazidites mostren les banderes de les milícies YBŞ (Unitats de Resistència de Sinjar) i el YJÊ (Unitats de Dones de la Terra Yazidita, que és la branca femenina de l’YBŞ) al costat d’una gran bandera iraquiana

La frustració constant amb la direcció kurda ha empès centenars de yazidites a desertar de les files del PDK per allistar-se a la milícia yazidita de les governamentals Unitats de Mobilització Popular (UMP). La resposta del PDK a la creixent activitat de les milícies yazidites no s’ha fet esperar. De seguida que els yazidites de les UMP van començar a alliberar els seus pobles de la presència de l’Estat Islàmic, el PDK va acusar les forces de seguretat iraquianes de penetrar en territori kurd i de no respectar la neutralitat de les zones en disputa (bona part de la frontera que separa el Kurdistan de la resta de l’Iraq és en disputa). Precisament el PDK acusa Bagdad d’allò que el partit kurd no ha respectat en cap moment.


Imatge: els yazidites que deserten del PDK han pres els colors de la bandera iraquiana per a identificar les seves tropes

També s’han produït detencions i intents d’expulsar les famílies que han donat suport a les UMP. Paral·lelament, el PDK ha engegat una campanya de desprestigi en què titlla de “xiïtes” les milícies yazidites perquè reben suport del govern de Bagdad, que està controlat per partits religiosos xiïtes. Alhora, acusa els membres de l’YBŞ de ser “estrangers” perquè reben suport de la branca siriana del PKK.

La lluita del PDK i l’YBŞ per Sinjar

Actualment, la principal amenaça al poder del PDK és la presència, el dinamisme i la implicació amb la població local de l’YBŞ. L’enfrontament entre el PDK i l’YBŞ és greu. Entre d’altres, els peixmergues del PDK han arribat a disparat contra manifestacions organitzades per l’YBŞ i ha reclutat refugiats kurds arribats de Síria i els ha fet formació militar per a disposar de més recursos sobre el terreny per a contrarestar el pes de l’YBŞ.

Encara hi ha una quarta força militar sobre el terreny que mereix ser mencionada. Es tracta de l’HPÊ. El cas de les Forces de Protecció de la Terra Yazidita (HPÊ) és especialment curiós. L’HPÊ ha estat durant molt de temps la principal milícia yazidita a Sinjar. Des dels seus inicis s’ha enfrontat al PDK i el seu líder va arribar a ser detingut pels peixmergues del PDK sota l’acusació d’haver creat una milícia il·legítima. Va ser alliberat pocs dies després gràcies a les pressions diplomàtiques d’Alemanya, país on viuen uns 100.000 yazidites.

Després de tot un seguit d’enfrontaments i amenaces, el líder del HPÊ va anunciar al març que passava a formar part del cos de peixmergues del PDK, que estan sota les ordre del president kurd Massud Barzani. Al mes següent, la mateixa persona que havia integrat el HPÊ en els peixmergues plegava per a crear un nou partit. Tot plegat és ben estrany…



Imatges: manifestants yazidites amb banderes de l’YBŞ s’enfronten el 14 de març de 2017 als peixmergues kurds del PDK, que són al control militar on hi ha les banderes kurdes. Una persona va morir i diverses van resultar ferides

Però la repressió no sorgeix efecte. Cada dia que passa els yazidites s’allunyen més del PDK. Per això, el PDK exigeix la retirada de totes les forces militars que no se sotmetin a les seves ordres, alhora que s’oposa a que es faci cap referèndum per conèixer l’opinió de la població i decidir definitivament si aquesta terra ha de formar part del Kurdistan iraquià o no. En canvi, el PDK insisteix a fer el referèndum en altres zones en disputa on saben que la població kurda és majoritària.

Els yazidites estan desesperats. Els que porten més de tres anys en camps de refugiats al Kurdistan esperant de poder tornar a casa seva no poden perquè el PDK no els deixa. A més, el PDK ha imposat un bloqueig econòmic sobre la regió de Sinjar. No hi deixa passar ni les totxanes per a reconstruir les cases.

Els yazidites també deserten de l’YBŞ. A diferència del PDK, aquest grup ha lluitat amb fermesa l’ocupació de l’Estat Islàmic, cosa que els yazidites agraeixen. Però la seva ideologia socialista i revolucionària s’allunya de la manera de fer de la gent de Sinjar. A més, molts sospiten que l’YBŞ vol reforçar la influència del PKK a la regió, en comptes d’ajudar els yazidites a guanyar l’autonomia respecte dels seus veïns àrabs i kurds que necessiten per a garantir la seva supervivència com a poble.

En aquest context, guanya pes l’opció d’allunyar-se de l’estela kurda i acostar-se al govern de Bagdad.

Autor: Jordi Llaonart (font: http://blocs.mesvilaweb.cat/arabislam)


Podeu deixar els vostres comentaris en aquesta mateixa pàgina (una mica més avall i no cal que hi poseu l’e-mail si no voleu), o en el nostre Facebook.

Totes les opinions són benvingudes.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de arabislam, Iraq, Kurdistan, Yazidites | s'ha etiquetat en , , per arabislam | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent