TERRITORI AMORTITZAT 39N2E

Som jutge i per això duc toga, però no és negra sinó blanca com les dels senadors romans. El secretari m’anuncia i em toca sortir a la sala, segurament amb el mateix estat d’ànim que devia sentir el gladiador quan sortia a l’arena del circ.

– Ma senyoria -em diu el secretari amb veu ben alta perquè tothom el senti-, el primer cas del dia és el d’un ciutadà acusat de bigàmia. Una de les perjudicades, la senyora Alsàcia, reclama que sols a ella li sigui reconegut el matrimoni, que és exactament el mateix que reclama l’altra perjudicada, la senyora Lorena.

– Com es declara l’acusat? -pregunt.

– Culpable, ma senyoria -em contesta.

– Les evidències són inqüestionables i si es declaràs innocent cometria un greu delicte -dic en veu alta per als que m’escolten-. Cadascuna de les seves dues mullers demana conservar el vincle matrimonial, però jo em veig en l’obligació de prendre una decisió justa. Senyor, quin dels dos matrimonis voldria conservar?

– Els dos, ma senyoria.

El públic riu.

– Aquesta és la seva opinió, però ara faré una hipotètica proposta a les seves dues esposes -dic, dirigint-me a elles-. Senyora Alsàcia, senyora Lorena, que s’estimarien més, anul·lar els dos matrimonis o bé compartir el seu marit un mes cadascuna?

– Un mes per a cadascuna -diu la senyora Alsàcia.

– Anul·lar els dos matrimonis -afirma amb contundència la senyora Lorena.

– Aleshores -dic jo- ja he pres la meva decisió: anul el matrimoni de la senyora Alsàcia i conserv el de la senyora Lorena, perquè a la senyora Alsàcia sembla que li seria igual compartir el seu marit amb una altra cònjuge, mentre que la senyora Lorena voldria l’anul·lació dels dos matrimonis abans de compartir el seu marit amb una altra dona. Dit i sentenciat, senyor secretari.

L’acusat surt de la sala acompanyat de la seva esposa legal, Lorena.

– Ma senyoria -em diu el secretari-, el segon cas és el d’aquest ciutadà acusat pel banc on treballava d’haver fet perdre cinc-cents euros a l’entitat.

– Com es declara l’acusat?

– Innocent, ma senyoria, em vaig confondre en el recompte, com ja ho vaig explicar a l’interventor del banc -em contesta ell.

– El declar culpable d’haver fet malament la seva feina i per això haurà de lliurar la quantitat de cinc-cents euros a l’entitat bancària i fer cinc-centes hores de treballs en favor de la comunitat. També condemn l’entitat bancària perquè, abusant de la seva superioritat en recursos econòmics, ha fet passar per aquest mal tràngol el seu empleat, quan l’errada en el recompte s’hagués pogut resoldre fàcilment sense necessitat d’arribar aquí. Per tant condemn l’entitat bancària a pagar al seu antic empleat cinc-cents mesos de sou pels danys morals ocasionats. Dit i sentenciat, senyor secretari.

– L’acusat surt de la sala acompanyat per un agutzil.

– Ma senyoria -em diu el secretari-, el tercer cas és el d’aquest ciutadà, regidor de l’ajuntament, acusat de canviar de partit polític a meitat de legislatura, provocant canvi de majoria municipal i probablement de batlle.

– Com es declara l’acusat?

– Innocent, ma senyoria -contesta ell.

– El declar culpable per mentider, perquè evidentment diu que es considera innocent quan sap perfectament que és culpable de deslleialtat al seus votants, al seu antic partit i als seus companys regidors. És per això que dict una ordre d’allunyament, per la qual l’acusat no podrà estar a menys de tres quilometres de qualsevol dels regidors del seu anterior partit polític fins la finalització d’aquesta legislatura.

– Però ma senyoria… -diu l’acusat, atabalat- això suposa que no podré assistir als plens municipals, ni anar a l’oficina de la meva regidoria, ni assistir als actes oficials, ni votar el nou batlle…

– Aquest és un problema que vostè haurà de resoldre amb els seus actuals amics polítics. Dit i sentenciat, senyor secretari.

El tercer acusat surt esmaperdut de la sala.

– Ma senyoria -em diu el secretari-, el quart cas és el d’un ciutadà acusat d’usurpar el càrrec de jutge, sense haver opositat i ni tan sols tenir la carrera de dret.

Sona el despertador, bi-bi-bip… bi-bi-bip… bi-bi-bip…