TERRITORI AMORTITZAT 39N2E

He anat a queixar-me a l’oficina recaptatòria d’imposts després d’haver rebut una notificació on se’m comunica que tenc vint imposts contributius d’un bé immoble impagat, tots a nom de l’anterior propietària del pis que vaig comprar l’any passat al carrer del Porc Senglar. No faig comptes de pagar res. Vaig directament a un funcionari mig amagat darrere un finestró amb forma de capelleta.

– He rebut aquesta notificació d’impagats a nom de l’anterior propietària del pis que vaig comprar fa un any.

El funcionari mira els papers que li he lliurat.

– Sí, són imposts endarrerits i si vostè és el propietari actual els ha de pagar.

– Però si són anteriors a la meva compra!

– És igual, senyor, vostè ara n’és el propietari i ha de fer front a aquesta situació de morositat.

– Com és possible que s’acumulassin vint imposts sense pagar?

– Això no ve al cas ara, sols li puc dir que si vostè no els paga haurem d’embargar-li el pis.

– Embargar ca meva? Què s’ha pensat vostè! Vull xerrar ara mateix amb el seu superior!

– Molt bé, però no en traurà res de net i igualment haurà de pagar.

– Això ja ho veurem!

M’envia al despatx del seu cap.

– Bon dia, vostè dirà -em diu el funcionari assegut darrere d’una taula plena de papers.

Li repetesc la història que he explicat a l’anterior funcionari, el del finestró.

– Em sap molt de greu, senyor, però vostè és ara el propietari de l’habitatge i ha d’assumir les obligacions tributàries pendents.

– Però com és possible que no reclamassin res a l’anterior propietària… en vint anys!

– Perquè era la meva tia -em contesta, amb total naturalitat, el funcionari.

– La seva… tia?

– Sí, la tia Bel, germana de mon pare, una dona fadrina i entranyable.

– Això justifica la inacció de l’administració? Que no sap que ha prevaricat i que això és un delicte molt greu?

– No es queixi, senyor, ja veu que no li hem carregat ni interessos ni despeses de mora.

– Sap que puc denunciar-lo per això?

– Pot denunciar-me, és clar, però no li servirà de res perquè el delegat d’imposts és germà meu.

– Idò el denunciaré directament als jutjats! -li dic exaltat, perdent la paciència i els estreps.

– Als jutjats hi tenc molts jutges amics, fins i tot un d’ells és cunyat meu i un altre cosí prim.

– Però… això és increïble! No puc creure’m això que em diu, això que m’està passant!

– Li recoman que pagui els imposts endarrerits i que es deixi de coverbos.

– Em sent indefens. No és just que hagi de pagar uns imposts que hauria d’haver pagat la seva tia.

– Senyor, està acabant amb la meva paciència. Si avui mateix no paga el que li reclamam, demà signaré un ordre d’embargament del seu domicili. Ara vagi-se’n o avisaré el guàrdia de seguretat, que és cosí del germà d’una de les meves cunyades.

Surt humiliat del despatx. No pot ser que passin aquestes coses, aquests abusos d’autoritat. Són ells, els funcionaris, que han d’estar al meu servei, però és evident que entre ells han format una teranyina que els protegeix. Estic pensant que em convé consultar tot això amb un misser, però abans passaré per caixa i pagaré els imposts endarrerits, no fos cosa que…

– Ja veig que finalment ha decidit de pagar… -em diu amb to burleta el funcionari que es protegeix darrere el finestró amb forma de capelleta.

Una altra humiliació més.

– Vull pagar per després poder reclamar! -afirm, molt digne.

– Sí, sí, com vostè vulgui, però finalment paga, com tothom. Si m’hagués fet cas de bon començament ara no estaria tan malhumorat, ni tan alterat.

– Però qui s’ha pensat ser vostè?

– Som funcionari de l’estat i si no em guarda el respecte que em meresc el denunciaré per maltractaments de paraula i obra, i a més som nebot del sots-delegat.

Surt de l’edifici amb la convicció que he estat tractat injustament i que a més he hagut de pagar la beguda. En arribar al cotxe observ que un municipal m’ha posat una multa, tot i que encara em quedaven cinc minuts de temps a la zona ORA. No recorreré la multa, no sigui cosa que el municipal sigui gendre d’algú que em cerqui puces i polls.

Sona el despertador: bi-bi-bip… bi-bi-bip… bi-bi-bip…