Per camins i carreteres

Pel que jo tinc entés, els simulacres, son assajos de situacions d’emergència en que es crea una situació possible, però programada, en que tots els elements que hi participen saben per endavant el paper que hi tenen, l’actitud que han de prendre i l’acció que han de portar a terme, en cas d’emergència. La seva finalitat no es mes que la d’instruïr al personal perquè sàpiguen que cal fer en el cas de que es produeixi una emergència.

Llavors, jo em pregunto, quan arribi el dia en que s’hagi de fer el referendum vinculant d’autodeterminació a tot Catalunya, s’haurà de fer igual com s’estan fent les consultes, i amb els mateixos elements implicats? Serà la societat civil, i les diverses associacions ciutadanes, i sense la implicació de les administracions, qui l’haurà de portar a terme? Es evident que no, la consellera va dir que s’havia abstingut perquè fer-ho es una opció legítima com qualsevol altra, i jo ho respecto, però la realitat es que no va anar a votar perquè ella i el seu partit han boicotejat les consultes per perjudicar la seva legitimitat.

Després d’això, jo només demanaria a la senyora Tura que el dia en que hi hagi el referèndum d’autodeterminació a Catalunya, recordin el seu paper en aquest “simulacre” i facin el mateix que han fet ara, abstenir-se. Aquest paper no ha vingut imposat per ningú, l’han triat ells, i l’hauran d’aplicar el seu dia, igual com han fet ara.

Però això no serà així, perquè això no es un simulacre, aquestes consultes no poden tenir valor legal, però tenen un gran valor legítim, i el paper que hi ha tingut cada u es el que ha triat, no hi ha hagut un guió previ que digués que tenia de fer cadascú, sinó que des de qui l’ha organitzat, qui hi ha ajudat, qui ha anat a votar i qui l’ha boicotejat, ha sigut lliure de fer el que ha volgut