Per camins i carreteres
bloc d' Antoni Rigol Ginebreda
Ahir vaig fer la caminada Molins de Rei Montserrat, que cada dos anys organitza el CEM, alternant-la amb la Molins de Rei Vilafranca. El recorregut es gairebé tot per camins de muntanya, te gairebé 50 km amb molts desnivells, i transcorre per les muntanyes que hi ha entre el Baix Llobregat i el Vallès Occidental.
Feia quatre anys que no la feia, ja que en l’última edició no hi vaig participar, i a part de tenir quatre anys mes, les molèsties que tinc en el menisc del genoll dret em feien témer no poder acabar-la, ja que les últimes tres setmanes m’estava molestant mes de l’habitual. Feia quinze dies, que no feia res d’esport, per intentar recuperar-me del genoll, i m’ha anat bastant be. El menisc em va començar a fer mal al cap de poc de sortir, però no va anar a mes, i a mesura que anaven passant les hores, el mal que em feien les cames i els peus van eclipsar el mal al genoll. A les baixades vaig patir una mica, a causa de les vambes que portava, unes vambes de córrer “normaletes” i uns mitjons massa prims, m’ocasionàven mal als dits, i en arribar a l’última pujada, entre Monistrol i Montserrat, ho vaig fer amb una mica massa d’eufòria, que vaig acabar pagant en l’ultim terç d’aquesta pujada, amb un principi d’esgotament i dolors a la cuixa esquerra.
L’organització, va ser molt bona, amb abundant menjar, aigua i begudes isotòniques, els controls digitalitzats, i el recorregut ben marcat, tot i que hi va haver un punt, quan encara no s’havia fet de dia, on hi va haver gent que es va equivocar.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Em quedo amb la frase “a mesura que anaven passant les hores, el mal que em feien les cames i els peus van eclipsar el mal al genoll”. Genial.
Celebro que tot anés bé i que quatre anys després et retrobessis d’aquesta manera tan bonica amb la muntanya.