Per camins i carreteres

bloc d' Antoni Rigol Ginebreda

18 de gener de 2009
4 comentaris

Veure un meteorit, un privilegi

Ahir, vaig sortir a córrer, i al cap de poca estona vaig veure un coet una mica estrany al cel, i vaig pensar, hi ha algú que està celebraran alguna cosa i ha llençat un coet. Era un coet estrany, perquè no anava de baix cap a d’alt, sinó horitzontal, i va esclatar, com un coet tipus “palmera”, però amb un angle molt mes tancat, com una escombra i d’un to verdós. No hi vaig donar mes importància. Quan ja era a casa i ja m’havia dutxat i tot, vaig sentir per la televisió, que molta gent havia trucat per informar del que havíen vist i els experts diuen que es podria tractar d’un bòlid o un meteorit. L’hora coincideix totalment, ja que vaig sortir cap a tres quarts de set del vespre, el vaig veure poc després de sortir, i els informatius diuen que va caure poc abans de les set. Es la segona vegada que veig una cosa semblant, però la primera, encara no s’havia fet de nit, i no es va veure tant be, pel que sempre he pensat que potser ho vaig somiar, perquè ningú en va dir res. A partir d’aquesta foto que he trobat a la xarxa, l’he modificat per il·lustrar una imatge una mica mes semblant al que jo vaig veure.

  1. A mi no m’ha passat mai i em fas una mica d’enveja, Antoni. Suposo que són coses que no s’obliden mai. Ara que si l’arribo a veure jo mentre corro potser l’hauria confós amb un míssil i m’hauria espantat una mica…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!