El vell caminant 2

25 de setembre de 2013
Sense categoria

Pols d’estrelles, això és el que som, diuen. Què bonic, què poètic. Hi traspua un anhel de transcendència, malgré soi, n’est-ce pas? Quina mena de materialisme trampós és aquest que recorre a una transcendència mig manifestada, per la porta de darrere? I, no obstant, tot, al cap i a la fi, és manifestació de la

Llegir més

El vell caminant 1

25 de setembre de 2013
Sense categoria

Les coses no són tan senzilles com les pinta la trista i roma lògica habitual. Jo no puc voler voler fer una cosa, és a dir, jo no puc imposar-me a mi mateix tenir la voluntat de fer res. La meva voluntat és involuntària per part meva, doncs, car va i ve com i quan

Llegir més