El vell caminant 2
25 de setembre de 2013
Sense categoria
0 comentaris
Pols d’estrelles, això és el que som, diuen. Què bonic, què poètic. Hi traspua un anhel de transcendència, malgré soi, n’est-ce pas? Quina mena de materialisme trampós és aquest que recorre a una transcendència mig manifestada, per la porta de darrere? I, no obstant, tot, al cap i a la fi, és manifestació de la