Des de temps remotíssims, la fascinació produïda pel cel nocturn (misteriós, inexplicable) condueix els nostres avantpassats a una acurada vigilància de l’espai sideral, la qual, complementada per l’anotació de la periodicitat de successos considerats intuïtivament producte de reals o suposades influències celestials i prou rellevants com per a afectar l’organització de les activitats humanes, va
Sense que siguem tampoc gran cosa, ni res “de l’altre món”, és evident que entre el ximpanzè i nosaltres hi ha un gap d’intel·ligència desplegada en un temps relativament i comparativament tan breu que és difícil no veure-hi una acceleració “programada”. A risc de caure en clots teleològics, podem preguntar-nos si en cas d’una evolució
Amb tot el respecte i compassió que s’ha de tenir als animals, és evident que nosaltres som una altra cosa. No ens degradéssim pas, car, si ho fem, degradem la idea que puguem tenir del nostre origen, que no ens pertany. Sense urc ni orgull, sinó més aviat amb humilitat i resignació, reconeguem que l’ésser
La dona jove, pell d’atzabeja, acompanyada d’un nen (un nen trist, però juganer, com tots els nens) remena dins el contenidor, en cerca d’alguna rampoina aprofitable (per a fer-ne encant, sens dubte). Tu la mires distretament, de pas. Ella es gira i t’observa directament, amb uns ulls d’una tristesa infinita, uns ulls grans, intel·ligents, on
Nadal: La celebració del Solis Natalis, és a dir, el renaixement del Sol, el solstici d’hivern. Strenia: Deessa romana protectora dels regals de Cap d’Any, anomenats “strena”. Se li dedicaven sacrificis al bosc sagrat (lucus). D’aquí ve “estrenar” i la dita: Per Nadal, qui res no estrena res no val. Blasmar els regals com a
La irracionalitat, bescantada pels lamentables segles que vivim, és al cap i a la fi la que ens permet pràcticament la tan lloada supervivència, però també és la que ens permet escapar a un món sense sentit, que ens resulta insuportable. Efectivament, el segle de Pèricles (l’anterior final d’era) dóna lloc al materialisme sofístic, el
En la visió d’Ezequiel, el tetramorf (el toro, el lleó, l’àguila, l’home) està associat significativament a quatre misterioses rodes entrecreuades i plenes de “ulls”, que simbolitzen els estels al nostre voltant i (es deixa entendre) quatre direccions espacials. Com els querubins i l’esfinx de Gizeh, també tetramorfs, associats als ziggurats i a la piràmide de
Què cal per a que els guardians de les essències deixin d’estar tan preocupats per a evitar la contaminació de la “ciència” per disciplines reputades irracionals? I què, si ho són? És que l’existència material no depèn de la irracionalitat, tant com de la racionalitat? Si vós detecteu un objecte contundent que se us acosta,
En tant que espècie pensant que habita aquest trosset d’univers, els avenços de la física moderna ens proporcionen, al mateix temps, la satisfacció del camí recorregut i una barreja d’insatisfacció i perplexitat, en comprovar (per una banda) que el coneixement adquirit ens faculta per a comprendre millor el nostre entorn i (per una altra banda)
primer nivell (infantil) Un drac molt dolent amenaça un regne. Els habitants han de sacrificar els seus fills per a satisfer-lo. La filla del rei, per rigorós sorteig, és oferta a la fera. Apareix el cavaller Sant Jordi, mata el drac i salva la princesa. segon nivell (adolescent) El cristià senzillot ha de matar el drac (les temptacions,
És curiosa i crida l’atenció, si més no, la sensació d’incomoditat i neguit, el desig immediat que tenim de ser en un altre lloc (qualsevol) quan sentim el xiulet del tren o en observar el trànsit d’una autopista. Viatjaríem on fos per tal de fugir, no tant del lloc concret on som, sinó més aviat
En els primers mesos després del neixement hem d’aprendre a diferenciar el nostre jo del món extern, és a dir, cal construir un jo. En principi, dins l’úter matern i un cop acabats de néixer, no tenim en absolut consciència individual ni experimentem diferència entre nosaltres i el nostre voltant. L’adquisició de tal consciència consisteix
Un “cervell” global que té a la nostra disposició tota la infinitat de dades impossibles de recordar individualment. Accés immediat al coneixement, sense esforç. La tranquil·litat que dóna que altres pensin per tu. La comoditat de que t’ho donin tot mastegat. Facilitat de manipulació per part dels governs que controlen les grans empreses del sector;
Et fa feliç ser feliç? Et sents feliç essent feliç? Pensa-t’ho bé; no fos cas que pateixis d’obnubilació, car és evident que la felicitat (amb l’excepció de determinats moments puntuals) no pot ser res més que un estat morbós de l’aparent individu. Al cap i a la fi, essent com som un ésser superficialment múltiple,