El sacrifici totèmic

18 d'agost de 2014

És evident que el sacrifici de l’anyell pasqual, prescrit per la Llei mosaica, és absolutament deutor del (ja aleshores) remotíssim sacrifici del tòtem. Dins la versió aramea de la Torà dita Targum Yerushalmi (en un poema afegit a Èxode 12, 42) obscurament s’associa en un sentit ritual la “creació”, el sacrifici abrahàmic, la sortida d’Egipte

Llegir més

El vell caminant 26

11 d'agost de 2014

Lasciate ogni speranza voi ch’entrate Sembla que cal que cadascú efectuï el “descens a l’infern” que ens és descrit per tants mites, en els quals un heroi que ens “representa” gosa aventurar-se al país de les ombres. Així, sembla que tothom hauria d’experimentar una mena o altra de mort simbòlica, a fi d’assolir un coneixement

Llegir més

El vell caminant 25

5 d'agost de 2014

Segons la tradició, durant la Guerra Judaica, que va finir amb la destrucció del Temple, l’any 70, el mestre Yohanan ben Zakkai es va fer portar en un taüt (per tal de burlar la vigilància zelota) fora dels murs de la Jerusalem assetjada, a fi d’entrevistar-se amb les autoritats romanes i sol·licitar-los permís per a

Llegir més

Jung, a vol d’ocell 4

28 de juliol de 2014

Als anomenats “Escrutinis” es dirigeix al seu jo en una pirueta conceptual, tot atorgant-li entitat pròpia i “externa”, al mateix temps que li reconeix ser el seu propi no-res, el buit. Raona sobre la mort del “vell Déu” i l’aparent moment present en què encara no sembla haver-hi notícies de l’esperat Déu de l’amor. Recrimina

Llegir més

Jung, a vol d’ocell 3

27 de juliol de 2014

En conversa onírica amb la seva ànima, aquesta l’insta a acceptar la seva pròpia follia, part intrínseca d’un mateix, per tal d’evitar ser-ne víctima. Cal reconèixer, doncs, la part irracional de la vida, sense la qual la vida és incomprensible. El manicomi esdevé un vaixell en un mar agitat que simbolitza clarament l’inconscient pertorbat per

Llegir més

Jung, a vol d’ocell 2

23 de juliol de 2014

Comença el densíssim Segon Llibre amb una referència als vagabunds dels somnis, els rodamons interiors, que són reals, senzillament perquè actuen, són efectius. Discuteix amb el Diable a fi d’acceptar l’altre punt de vista que viu dins seu i que és tan seu com el punt de vista generalment adoptat com a propi. La potentíssima

Llegir més

Jung, a vol d’ocell 1

22 de juliol de 2014

Segons narra ell mateix al Llibre Vermell, als quaranta anys Jung va experimentar la “visió” del Diluvi. Després d’haver assolit tot l’assolible materialment (fama, riquesa, saber) li sobrevingué, textualment, l’horror. Mentre, en paraules seves, vivia atrapat en “l’esperit d’aquest temps”, se li representa, nítidament, “l’esperit de la profunditat”, que l’obliga a experimentar vivències en contra

Llegir més

El solstici d’estiu

14 de juliol de 2014

El solstici d’estiu representa la culminació del recorregut del Sol pels graus d’un sistema simbolicoanalògic que dóna raó de la nostra situació en el complex mecanisme d’un univers entès com a manifestació divina. El passat 21 de juny, a les 10.51 h. T.U. el Sol va “entrar” (per a nosaltres) al sector simbòlic anomenat Càncer,

Llegir més

I can’t get no satisfaction

10 de juliol de 2014

Som incomplets, sens dubte, puix sempre sentim la manca d’alguna cosa: amor, bens materials; tot il·lusori, esclar. Deixa bocabadat, doncs, l’admirable simplicitat de qui és (o se sent) feliç més d’una estona, fora de moments puntuals. En realitat, no som més que mancança en estat pur. Si fóssim uns animalets i prou, sentiríem (com sentim)

Llegir més

La cultureta

9 de juliol de 2014
Sense categoria

La culturetacatalaneta,tan tancadeta,materialetao passadeta.Fashion victim de la ciènciaoficialeta i/o folcloriqueta,sobreviurà a nova ereta?Si no es faobertetaa nova visióde la saviesa eterna,ai d’ella!La culturetacatalaneta. 

Llegir més

El vell caminant 24

8 de juliol de 2014
Sense categoria

Utòpics del món de tot pelatge; rousseaunians i anarcoides, obriu els ulls ja! No hi ha més cera que la que crema (ja està tota cremada) i la gent, en general, està més cremada que la pipa de Sitting Bull. El retorn al capitalisme salvatge, un cop esvaïda l’amenaça “comunista”, ens desperta bruscament del somni

Llegir més

Això no és una pipa

7 de juliol de 2014
Sense categoria

– No tingueu por; el gos lladra molt, però no mossega. No us farà res.– D’acord; això ho sabem vós i jo, però, ho sap el gos? Fa 100.000 anys, un reduït grup (l’únic, no n’hi havia cap més) de 30.000 homo sapiens, escampat entre el nordest d’Àfrica i l’anomenat “Orient Mitjà”, comença a distribuir-se

Llegir més

El vell caminant 23

30 de juny de 2014
Sense categoria

La guerra pasa llorando con un millón de ratas grises  (García Lorca) Per alguna raó corresponent a un ordre “superior”, “extern”, o com li vulguem dir, que l’ésser immanent es reserva en un pla preter o ultra-racional, sembla que (a part dels inconvenients i molèsties inherents al fet mateix de l’existència material) el dolor i

Llegir més

El vell caminant 22

24 de juny de 2014
Sense categoria

Amor profund, amistat incondicional, afecte desinteressat: sentiments “nobles”. Cal creure-hi? Deixant de banda l’eventual duplicitat que l’individu concret hi vulgui aportar en cada cas concret, sembla que (en general) la sinceritat és la norma seguida en tot plegat. Perquè, com també en l’odi i l’aversió intensos, en el fàstic i el menyspreu, difícilment s’hi pot

Llegir més

Si dius…

16 de juny de 2014
Sense categoria

Si dius amb veu de tro: “no hi ha pa, cal més blat”, l’ull del déu xic et vol mal. Qui és tal déu? És un ric que fa el que vol, car ho pot fer. Quan en té prou del seu, ja fa por i, quan no, et pren del teu i de qui

Llegir més