2 de maig de 2014
Sense categoria
0 comentaris

La Recontra: entrevista amb Ada

  • L R:  Et dius Ada i provens d’un país africà.
  • Ada: Efectivament.
  • L R:  Què hi fas, aquí?
  • Ada: Com pots comprovar, he triat el millor xamfrà; el més assolellat a l’hivern.
  • L R:  Volia dir aquí, al nostre país.
  • Ada: Vaig arribar-hi amb el meu company. No sé si per sort o per desgràcia, em va abandonar al cap de poc.
  • L R:  Com anem de “papers”?
  • Ada: No en tinc.
  • L R:  I de diners?
  • Ada: Tampoc, però hi ha gent amable. Hi ha qui em dóna centimets del canvi de la compra, em sembla. Un home d’un bar em proporciona diàriament una mica de menjar calent. I una dona em permet fer servir una dutxa improvisada que té a un pati. Em donen roba usada. (continua)

 

  • L R:  I el fred?
  • Ada: Es passa com es pot.
  • L R:  On dorms?
  • Ada. A la platja. Hi he trobat un recer boníssim.
  • L R:  Llueixes un nou tipus de maquillatge “monocular”?
  • Ada: Sí, se’n diu “Ull De Vellut De Lux”. Es compon d’una excel·lent i delicada gamma de morats. És la última moda de París, però és barat i fàcil d’obtenir: només cal un bon samarità, una ànima caritativa que te’l vulgui estampar amb el puny, de nit, et voilà.
  • L R:  A què et dediques, tot lo dia?
  • Ada: Procuro mantenir el cap en ordre. Escric en una llibreta, que pots veure aquí. També hi faig dibuixets. Observo al meu voltant… per cert, què vol dir aquest senyal?
  • L R:  Prohibit l’aparcament.
  • Ada: Ah! Em pensava que es referia a mi. A vegades penso que algunes persones tenim prohibida l’existència; que fem nosa. Amb tantes hores aquí i tan poc per a fer, comprens que el cap vagi a la seva manera, oi?
  • L R:  I tant!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!