Antoni Escudero i Martínez

Introducció:

 En el marc de la jornada de Seguretat i Turisme i a la taula de “Destinacions segures, oferta de qualitat”, com a President de la Federació d’Hostaleria de les Comarques de Girona i representant dels sectors turístic i de l’hostaleria de la província de Girona, us parlaré de quatre temes relacionats amb el sector i la seguretat:

1. La importància del turisme a Catalunya i a la província de Girona, i el perquè d’aquesta.

2. Estratègies i accions que duu a terme el sector en relació a la seguretat.

3. La importància de les mesures de vigilància i de la seguretat privada, i el perquè.

4. La importància de que l’administració aposti per a la seguretat i per tal que els empresaris inverteixin en aquesta.

1. La importància del turisme a Catalunya i a la província de Girona, i el perquè d’aquesta.

L’objectiu d’aquest apartat de la meva ponència, és que visualitzin la rellevància del sector turístic a Catalunya i a la província de Girona, considerant que la millor forma de fer-ho és retenint una sèrie de dades que a continuació els n’informaré.

1. Catalunya

Pel que fa aquest primer punt, parlaré de les dades turístiques del 2013 que són les que a data d’avui estan tancades i ja publicades, donat que el 2014 no ha finalitzat.

L’any 2013, Catalunya va rebre 15,6 milions de turistes estrangers. Un de cada quatre estrangers que arriben a l’Estat espanyol trien Catalunya, que es consolida com a líder en el rànquing de destinacions turístiques a l’Estat Espanyol pel que fa a nombre de turistes.

Respecte a les pernoctacions en establiments turístics reglats de Catalunya (hotels, càmpings, apartaments i establiments de turisme rural), han estat 70 milions, un 0,8% més que el 2012.

Quant a l’impacte en termes laborals, el sector turístic català el 2013 va ocupar entre 310.000 i 350.000 persones que representa entre un 11 i un 12% de l’ocupació total catalana. Dada que coincideix amb el pes del sector turístic al PIB que es mou en aquests mateixos percentatges.

Els principals mercats emissors en nombre de turistes que arriben a Catalunya són el mercat francès, britànic, alemany i italià. Pel que fa els mercats llunyans, el mercat rus i asiàtic, en aquests darrers anys també han sofert un creixement significatiu.

Cal destacar la importància del mercat francès, el primer mercat emissor internacional per a Catalunya pel que fa a nombre de turistes: el 2013 en va rebre 4.156.915.

2. Província de Girona

Després d’exposar les dades turístiques de tot Catalunya, ens fixem amb les de la província de Girona.

La província de Girona, el 2013, va rebre el 30% del total dels turistes rebuts a Catalunya, amb un valor de 4,5 milions de turistes.

Si ens fixem en les pernoctacions van ser un total de 20 milions, sense comptar-hi les que es van fer en apartaments turístics.

Pel que fa el turisme francès:

Ø  Els 53% dels turistes que van visitar les comarques gironines eren francesos.

Ø  La Costa Brava és la segona marca en volum de viatgers amb un flux majoritari de turistes francesos.

Ø  En la marca Pirineus els francesos es desmarquen com el mercat estranger amb més presència en aquest territori.

Si ens fixem amb la representació de la província de Girona a nivell de quantitat en establiments d’allotjament turístics, habitacions i places, es destaca el següent:

Ø  Els establiments gironins signifiquen aproximadament el 30% dels catalans, amb un total de 852. I pel que fa a habitacions i places hoteleres signifiquen un 27%, amb un total de 41.215 i 80.490 respectivament. D’aquestes places hoteleres, destacar que el 30% estan concentrades al municipi de Lloret de Mar.

Ø  Els càmpings gironins representen el 40% del total dels càmpings de Catalunya, amb un total de 144 , 135.005 places i 45.015 unitats d’acampada. 

Ø  Els establiments de turisme rural representen el 33% del total dels catalans, amb un total de 747 establiments, 6.076 places i 2.808 habitacions.

Ø  A la província de Girona hi ha aproximadament 230.000 places d’apartaments turístics reglades, que significa aproximadament el 30% del total de les places.

Ø  Pel que fa el sector de la restauració, a la província tenim 710 restaurants i 2.185 considerats restaurants i bars.

Observant les dades, destaquem la importància del sector turístic de les comarques gironines, respecte a la resta de Catalunya. A més, l’activitat turística és molt important pel PIB de la província perquè representa el 16% del total.

És clar que l’activitat turística és bàsica per a l’economia del nostre país, i per continuant-ho essent, és aquí on entre la IMATGE que se’n té del territori, que per conservar-la, entre altres coses,  és rellevant el paper de la SEGURETAT del nostre territori.

2. Estratègies i accions que duu a terme el sector en relació a la seguretat 

Remarcar que donada la importància del sector turístic a tot Catalunya, i en concret a la província de Girona, s’estableixen una sèrie d’estratègies i accions en relació a la seguretat, que moltes vegades són conjuntament amb els Mossos d’Esquadra.

El sector apliquem una sèrie de mesures basades en la prevenció i la informació, mitjançant la formació continua als treballadors dels establiments d’hostaleria, en matèria de gestió de situacions que puguin alterar l’estatus de seguretat de l’establiment i dels seus clients.

Respecte els clients dels establiments d’hostaleria, els empresaris els facilitem informació directa sobre les recomanacions bàsiques que, en matèria de seguretat, han de prendre en el decurs de la seva estada a la ciutat: tractament de l’equipatge, cura del material tecnològic, entre altres coses.

Així mateix, establim sinèrgies de col·laboració amb els cossos de seguretat del país, tant de l’àmbit autonòmic com local, amb convenis de col·laboracions i comissions de treball, duent a terme reunions periòdiques de planificació estratègica i, mitjançant la realització d’una atenció personalitzada als establiments d’hostaleria, concretament els d’allotjament turístic i, el seguiment d’incidències puntuals en aquests.

Per parlar d’un cas concret, els tècnics de la Federació i de les associacions, estableixen reunions, cada tres o quatre mesos, amb tècnics dels Mossos d’Esquadra, per posar en comú les preocupacions del sector versus la seguretat i les mesures que implanta el cos policial, per prevaldre la seguretat dels establiments i dels clients. Així mateix, els Mossos d’Esquadra informen periòdicament de les estafes, falsificacions i altres qüestions, que poden afectar als nostres empresaris.

Els nostres tècnics transmeten aquestes mesures de seguretat a través de rètols i consells que els fan arribar els Mossos d’Esquadra: rètols de consells de seguretat, controls d’equipatge, d’informació en relació a que els furts i robatoris seran denunciats, etc.

També entre les dues parts -Mossos d’Esquadra i sector turístic- organitzem xerrades sobre consells de seguretat en diferents àmbits, amb l’objectiu que els nostres empresaris estiguin assabentats del com actuar quan es trobin en situacions concretes.  

Les actuacions de seguretat es planifiquen en moments puntuals de l’any, com ara en moments d’afluència massiva de turistes, com pot ser l’estiu, les vacances de Nadal, Setmana Santa, o per esdeveniments rellevants com és Temps de Flors a Girona. 

Una acció remarcable que s’ha dut a terme conjuntament entre el sector i els Mossos d’Esquadra a diferents ciutats de Catalunya, i així de la província de Girona, és la tramitació des de la recepció de l’establiment, les denúncies per furts que hagin patit els clients d’establiment d’allotjament turístic.

L’objectiu d’aquesta acció és facilitar al turista, sobretot estranger, que faci una denúncia sense tenir problema d’idioma. És una acció que dispensa en el turista, un tracte més còmode, proper i empàtic; i s’evita que el viatger es pugui trobar en un espai on conegui més casos d’inseguretat, que malmetin la seva percepció positiva de la destinació.

No obstant el turista s’ha de dirigir a la comissaria per signar la denúncia feta a través de l’hotel, i tenim informació per part del cos policial, que la majoria de les vegades el denunciant no acudeix a la comissaria, i per tant, la denúncia no acaba de prosperar.

Un fet que entre tots hauríem de millorar, i potser buscar la fórmula perquè la denúncia es pogués signar des del mateix establiment, ja que pel turista haver-se de dirigir a la comissaria és incòmode i una situació poc agradable.

Tots som turistes alguna vegada a l’any, i som conscients que no ens agrada perdre bons moments de les nostres vacances per anar a una comissaria. Així doncs, considerem que aquest és un tema a millorar per part de tots.

Una altra acció a destacar que s’ha dut a terme amb la col·laboració entre el sector de l’hostaleria i la policia local de Lloret de Mar i els Mossos d’Esquadra, que en pocs dies en sentirem a parlar, és: la creació d’un díptic  informatiu dirigit a tour operadors i empresaris i clients del sector de l’allotjament turístic, en relació al perill dels balcons de les habitacions hoteleres, acompanyat d’un llistat de consells de seguretat per evitar accidents que la majoria de vegades finalitzen amb una mort inesperada.

És una iniciativa del municipi de Lloret de Mar entre els actors del turisme i la seguretat, que es difondrà en altres municipis de la província i fins i tot de Catalunya. I que és resultat de la bona sintonia entre els dos sectors esmentats.

Fa uns anys endarrere, també en aquest municipi, sector turístic i Mossos d’Esquadra, arran de l’alt nombre de robatoris en allotjaments turístics, van dur a terme una campanya informativa dirigida els empresaris, amb l’objectiu d’aconsellar-los que per evitar furts i robatoris, el millor seria aplicar mesures de seguretat, com la instal·lació de panys electrònics, càmeres de videovigilància, entre altres.

És evident que les accions esmentades, són un clar exemple de les sinèrgies i col·laboracions que el sector turístic gironí duem a terme amb els cossos policials, tant de l’àmbit autonòmic com local, i de la relació fluïda que existeix.

3. La importància de les mesures de vigilància i la seguretat privada, i el perquè

Actualment, i arran de la situació de crisi econòmica que ha provocat una augment de furts i robatoris a Catalunya i a la província de Girona. Destacar que en el que portem d’any s’han produït 5 assalts violents a la província de Girona; el 2013, 45; i el 2012, 54. Tot i que les xifres d’aquest 2014 són bones, els ciutadans, i entre aquests els empresaris, hem de ser curosos i prevaldre per a la nostra seguretat.

Donada la situació actual de les arques econòmiques de la Generalitat de Catalunya, el sector estem preocupats perquè no disposem de suficient personal del cos policial autonòmic, els Mossos d’Esquadra. Actualment hi ha 1.891 Mossos d’Esquadra a la província de Girona, en relació a 754.800 persones censades, i per tant equival a un mosso per 402 persones. Però en temporada alta, això canvia perquè si rebem 4,5 milions de turistes, equival a un mosso per 2.130 persones.

Tenint en compte que el repartiment també s’ha de fer amb la policia local, no hem d’oblidar que hi ha competències de seguretat que només són dels Mossos d’Esquadra, com són els furts, robatoris, crims, assalts violents, violència de gènere, etc. Per tant podem observar, que hi ha una insuficiència en el personal dels Mossos d’Esquadra que els empresaris hem de cobrir.  

Molts establiments incorporen a l’equipament equips de videovigilància o personal específic de seguretat en moments puntuals. No obstant, queda molta feina per fer. Els empresaris turístics tenen una gran despesa en el manteniment, costos variables i fixos dels seus establiments, que moltes vegades no els permet invertir en noves instal·lacions, com poden ser de l’àmbit de la seguretat.

Els productes de control i seguretat que més s’instal·len en establiments dels sectors de l’hostaleria i turístics, són càmeres de videovigilància, sistemes d’alarmes, sistemes de detecció d’incendis i sistemes de control d’accessos.   

Una altra de les mesures, poc utilitzades en aquests moments, és la contractació de seguretat privada, que permet a l’empresari disposar de personal format a nivell de seguretat en els seus establiments.

4. La importància de que l’administració aposti per a la seguretat i per tal que els empresaris inverteixin en aquesta.

Amb aquest apartat busco l’objectiu de fer entendre a l’administració que si no pot oferir més seguretat pública per falta de recursos econòmics i retallades en tots els àmbits, s’han de buscar fórmules per ajudar al sector a que inverteixi en seguretat. I no només amb el que hem comentat a l’apartat anterior, sinó en tenir unes instal·lacions adequades per evitar situacions de furts i/o robatoris. Em refereixo: a uns bons tancaments de finestres, unes bones portes, aïllaments, les habitacions dels hotels ben protegides, etc.

De fet seria una mica combatre l’obsolescència d’alguns establiments en termes de seguretat i, per fer-ho l’administració hauria de treure una línia d’ajudes que animés a l’empresari a adaptar i actualitzar el seu establiment.

El perquè demanem una línia d’ajudes, és donat que tal i com us he comentat anteriorment, els empresaris turístics de la província pateixen la crisi igual que els altres, amb facturacions inferiors a un 10% respecte a l’any anterior.

He destacat que el 2013 va ser un bon any a nivell d’arribada de turistes, però també hem de remarcar que aquests fan poca despesa, pernocten pocs dies i amb una mitjana d’estades de 3 dies per persona i nit. A més remarcar que l’ocupació anual de les places d’allotjament regularitzades, per exemple de la Costa Brava és del 30%, la qual és una ocupació minsa, que és la causa que els empresaris ingressin poc en comparació amb les despeses que han d’assumir.

Comentava que el mercat francès és el primer mercat emissor de turista estranger de Catalunya i de la província de Girona. No obstant, és un mercat que pernocta poc: només el 25% dels arribats es queden a dormir a la província, respecte un 75% que són excursionistes, que venen a passar el dia. Així doncs, el francès és el mercat emissor més important però no fa una despesa important.

Una de les propostes per tal que l’administració inverteixi en seguretat, seria treure una línia d’actuació del Fons per al Foment del Turisme, que anés destinada a combatre aquestes mancances en seguretat. El Fons per al Foment del Turisme es crea amb els diners recaptats per l’impost turístic, que el sector turístic n’és protagonista, i del qual el 2013 s’han recaptat 41,4 milions d’euros.

Un altre suggeriment que el sector ens plantejàvem, a causa de viure la falta de protecció oficial en municipis turístics importants de la província, (pràcticament concentrats a la Costa Brava) era buscar una fórmula per tal que en temporada alta, altres cossos policials poguessin cobrir la falta de recursos humans dels Mossos d’Esquadra i de la policia local.

L’objectiu és que els nostres empresaris es sentin protegits i per fer-ho hem de treballar conjuntament sector privat i sector públic, per tal de trobar solucions a les mancances que ens trobem.

Reflexió final i Conclusions:

Durant tota la meva ponència us he parlat del sector turístic i la seguretat relacionada amb aquest. No obstant, abans de finalitzar vull fer-vos una breu reflexió, que considero que és molt important per trobar solucions a les mancances que patim a nivell de seguretat a tot el país, no només en el sector turístic, sinó en tota la societat.

El problema principal de la manca de seguretat en aquest país, no és la falta de recursos humans del cos policial ni la falta de professionalitat, ni els seus mitjans, ni la seva dedicació. Sinó que el Codi Penal i les lleis de justícia són poc restrictives, i protegeixen poc els cossos policials, qüestionant en tot moment les actuacions que duen a terme.

Fa un any i mig aproximadament, la junta directiva de la Federació d’Hostaleria de les Comarques vam escriure quatre cartes dirigides als òrgans del Govern de la Generalitat de Catalunya i del Govern de l’Estat Espanyol respectivament, amb l’objectiu de fer saber la nostra opinió respecte al sistema judicial que consideràvem i considerem mancat, per varis motius, que els explicaré tot seguit. Però abans, incidir en què quan vam enviar la carta esmentada s’estava dissenyant l’avantprojecte del nou Codi Penal i passat un any i mig encara no s’ha finalitzat.

Tornant els motius pels quals considerem que el sistema judicial és insuficient, són els següents:

Ø  La burocràcia i la manca de seguiment dels casos judicials provoquen que els processos s’alenteixin, que passin mesos i anys per resoldre’ls.

Ø  Les penes en casos de furts, venta de drogues, delictes sexuals i altres situacions que causen alarmen, són poc dures.

Ø  Alts casos de reincidència, entre un 40% i un 60% a Catalunya depenent dels casos. En aquest punt, faig un incís en la resposta d’una de les cartes rebudes, en què s’afirmava el següent: “No hem d’oblidar que la persona reinserida socialment deixarà de delinquir”. És clar que les dades no ens diuen el mateix.

Ø  Poc dur amb els ciutadans estrangers, tant amb els que tenen una situació reglada com amb els que no. Considerem que tot estranger, tingui la situació que tingui, quan delinqueixi per poc greu que sigui l’acció, se l’hauria d’extradir cap al seu país d’origen. Pensin que segons les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya, el 44% de la població reclusa és estrangera. Pràcticament la meitat. Quan la població estrangera només representa a Catalunya, el 16,5%, per tant de cada 5 reclusos, 1 és nacional.

En definitiva, el que vull transmetre’ls amb aquesta reflexió és que, potser la solució no es troba en la part econòmica, sinó en poder aconseguir una llei penal més restrictiva en alguns casos, amb l’objectiu que la persona que tingui la intenció de delinquir, s’ho pensi dues vegades abans de fer-ho, perquè el resultat potser molt negatiu.

Per acabar vull remarcar unes conclusions bàsiques de la ponència:

1. Som un país que vivim del sector turístic, que representa un 12% del PIB català i un 16% del PIB de la província de Girona.

2. La relació entre els Mossos d’Esquadra i el sector turístic és bona però ha de donar més resultats positius per l’empresari turístic, així com pels clients.

3. Els empresaris han d’invertir en sistemes de control i seguretat i amb seguretat privada, per cobrir les mancances de seguretat pública que hi ha.

4. L’administració ha d’apostar per a la seguretat pública en el sector turístic, i per això s’han de crear ajudes perquè els empresaris inverteixin en sistemes de control i seguretat, així com en instal·lacions adequades que evitin situacions de furts i/o robatoris.
5. Per ser un país més segur hem de millorar el Codi Penal, endurint-lo.