Antoni Escudero i Martínez

El 8 de setembre vaig iniciar la sisena legislatura com a president de la Federació d’Hostaleria i Turisme de les Comarques de Girona. Vint-i-tres anys al capdavant d’aquest vaixell i d’aquesta gran família que formem l’hostaleria i el turisme de les comarques gironines.

No seria aquí al davant, essent la veu de l’hostaleria i del sector turístic de Girona, sinó fos gràcies a la junta directiva, l’Assemblea General, les empreses associades i els equips de les associacions, que per sisena vegada consecutiva m’han donat el seu suport i confiança per tornar a liderar la Federació. Un aplaudiment per a tots vosaltres!.

Recordar a un dels meus mestres i la de molts de vosaltres, en Lluís Fernández, qui el 2003 em va proposar ser president de la Federació i així introduir-me en el meravellós món del sector turístic, que com bé deia la Vescomtessa ens fa feliç a tots nosaltres.

Pels qui no el coneixíeu en Lluís era un professional de cap a peus. Tenia un olfacte especial per a les persones, sabia detectar qui valia i qui no. Era un home de món que s’estimava la costa Brava i Girona, i voltava arreu per promocionar aquest territori, acompanyat de moltes altres figures turístiques com en Jordi Comas, l’Enric Portas, en Climent Guitart.

No tinc més que paraules d’agraïment per a tots ells. L’any que ve l’edició del Dia Mundial estarà dedicada a tots aquests mestres del turisme. La Federació celebrarà els seus 50 anys i serà un espai per recordar-los.

El 2027 serà un any de canvis. Les eleccions municipals i les estatals, ens portaran noves figures polítiques que probablement ens retrobarem en aquest marc.

La Federació i les associacions tindrem moltes peticions de reunions, col·loquis, esmorzars i trobades. Tots ens vindreu a explicar les vostres bondats, promeses i programes electorals. Nosaltres, no volem promeses que no es compleixen, com ens va passar amb l’impost sobre les estades en establiments turístics.

Segurament molts de vosaltres, recordeu les paraules del Conseller Sàmper, el Dia Mundial del Turisme de l’any passat, quan va afirmar contundentment que no hi hauria un increment de la taxa, sense l’acord amb el sector. Tots sabeu que no ha estat així.

Tampoc volem projectes a llarg termini.  No volem mentides. L’empresari ho té clar: volem canvis i ràpids.

I ara, necessitem un canvi en la legislació laboral. No podem mantenir aquesta situació. L’absentisme derivat de les baixes laborals està generant importants dificultats en l’operativa diària dels nostres negocis, afectant la planificació dels equips, l’organització del servei i la capacitat de garantir un funcionament normal de l’activitat. Durant els darrers dos anys, aquesta problemàtica ha augmentat considerablement.

No només ho diem nosaltres. Les patronals més importants d’aquest país fa temps que adverteixen d’aquesta xacra: la CEOE, Foment del Treball i Pimec.

A Espanya l’absentisme li costa 59.000 milions d’euros. A Catalunya 11.557 milions d’euros.  I a la província de Girona 1.100 milions d’euros, aproximadament la suma de tots els pressupostos dels ajuntaments de la província de Girona, que és una xifra de 1.500 milions d’euros. Una barbaritat!

Les empreses no ho podem aguantar!

Segons una enquesta de la FOEG, el 76% de les empreses gironines tenen moltes dificultats per substituir les persones absents.

Al sector turístic genera sobrecàrrega de les plantilles, més costos empresarials, el tancament temporal de serveis o torns, la pèrdua de qualitat en l’atenció al client i la impossibilitat de créixer empresarialment. En un sector que representa el 21% del PIB de l’economia gironina.

El paradigma empresarial necessita un canvi radical. Ha d’haver-hi una regulació del sistema d’incapacitats temporals. Els empresaris hem de saber amb quins equips comptem. Vivim amb una incertesa total. Cada dia és una aventura, perquè no sabem amb quants treballadors comptarem.

L’administració ha de fer els seus deures. Exigim més coordinació entre els serveis públics de salut, la inspecció mèdica, les mútues, els serveis de prevenció i les empreses, una tramitació més àgil de les incapacitats temporals. I principalment, penalitzacions per les baixes fraudulentes.

No posem en dubte que hi hagi professionals que tinguin malalties greus que requereixin de repòs i un temps de baixa. Però no és just per aquestes persones, que moltes vegades la seva vida està en joc i necessiten del sistema, n’hi hagin d’altres que se n’aprofitin. Aquests haurien d’estar penalitzats.

Ja n’hi ha prou de polítiques que permeten que alguns col·lectius de la societat, juguin amb l’estat del benestar, sense conseqüències. Agafeu el toro per les banyes i acabeu amb aquest mal endèmic.

La paella pel mànec la teniu les administracions. Els empresaris no ho podem regular. Nosaltres fem els deures, ens ocupem de la nostra part. Us dono una dada: abans de la temporada d’estiu, els hotels i els establiments de restauració de la província de Girona, van invertir més de 177 milions d’euros per tenir els seus establiments en les millors condicions.

Les actuacions es van centrar en sostenibilitat i eficiència energètica, la compra d’equipaments i maquinària, la renovació d’allotjaments i serveis i, la digitalització. Inversions que s’adapten els canvis del moment, que estan alineats amb l’agenda 2030.

L’empresari vol fer les coses bé i ho estem fent. Però hi ha àmbits que no estan al nostre abast i que l’administració ha de posar-hi remei.

Girona és una destinació turística envejable per altres territoris a nivell mundial. Si volem continuar essent un destí escollit amb més de 8,5 milions de visitants, hem de renovar les nostres infraestructures.

Aquest estiu, la Federació ho hem transmès clar. L’AP-7 ha de tornar a implantar el sistema de peatges amb una empresa concessionària que la gestioni. Circular per aquesta via de circulació s’ha convertit amb un perill per la ciutadania:

• S’ha incrementat amb un 40% el nombre d’accidents amb víctimes.
• Hi hagut un increment del 80% de la circulació de camions diaris.
• La via està totalment descuidada amb objectes perillosos a la calçada, com ara pneumàtics o pivots, que incrementen el risc per als usuaris de la via.

A l’estiu, el Parlament va avalar la possibilitat d’instaurar el model de vinyeta. Per a nosaltres aquesta no és una solució!. Els controls haurien de ser molt exhaustius per evitar que els visitants estrangers entrin a Catalunya i no paguin la vinyeta.

Tenim exemples de països, com Suïssa, amb uns controls molts exhaustius, que tenen aquest sistema implantat i tampoc han aconseguit que els visitants estrangers abonin aquest impost. No crec que Catalunya en fos un exemple…

També considerem que la remodelació de l’AP-7 hauria d’incloure la implantació d’un carril específic destinat exclusivament a la circulació de camions. La convivència de camions i cotxes en una mateixa infraestructura incrementa el risc d’accidents, dificulta la fluïdesa del trànsit i contribueix a la formació de retencions i col·lapses circulatoris.

Tampoc us oblideu de la unió de l’AP-7 amb la C-32. Una petició de fa molts anys. Municipis com Lloret de Mar i Blanes, són la porta de la Costa Brava, i les que aglutinen més del 30% de les places hoteleres, amb unes connexions i unes carreteres que no són pròpies de destins de primer nivell.

L’Aeroport de Girona-Costa Brava. Qui no voldria tornar a les xifres de la temporada 2010-2011 amb 5 milions de passatgers?. Barcelona està col·lapsat i no hem de deixar perdre l’oportunitat que els aeroports de Girona i Reus esdevinguin una alternativa per descongestionar l’aeroport del Prat.

Per això, l’administració de l’Estat ha d’invertir amb Girona. Que l’estació del Tren d’Alta Velocitat a l’aeroport sigui una realitat i, que les taxes aeroportuàries siguin més equitatives a la realitat de les infraestructures, perquè les companyies aèries vegin Girona com una opció d’oferir el seu servei.

A dia d’avui, el sector empresarial ens preocupa la facilitat que tenen els polítics a legislar i publicar contínuament normatives que ens afecten de forma directa a la gestió de les nostres empreses.

Moltes vegades lleis que no estan clares ni per la pròpia administració. L’1 de gener de 2027 es posa en marxa el Veri*Factu i ningú té clar si realment serà així.

O com ens va passar l’any passat: a un mes d’entrar en vigor i després que moltes empreses fessin inversions en renovar els seus programes informàtics, ens informessin que es prorrogava un any més. Un total despropòsit!

L’empresariat us demanem que trepitgeu el carrer, que no escolteu tant als tècnics que treballen en despatxos i no saben la realitat de les empreses.

Perquè un país prosperi s’ha de regular, però amb sentit comú i de la mà de les patronals i les organitzacions empresarials, que disposen de dades i coneixen de primera mà les casuístiques d’una empresa.

No serveix de res legislar si genera un mal al país. Us poso un exemple: el 2017 va entrar en vigor la nova llei de comerç, que va permetre que els comerços d’alimentació disposessin d’espais de degustació.

Ara, després de 9 anys, ens trobem que fleques, botigues d’alimentació i supermercats, s’han convertit en establiments de restauració, que ofereixen que l’usuari hi pugui menjar. Evidentment, sense complir les mateixes exigències que un restaurant o un bar. Una total competència deslleial al sector de l’hostaleria.

Un exemple d’una llei que beneficia un sector però en perjudica un altre. Quan tots dos paguen els seus impostos i aporten a la societat.

Probablement, si aquesta llei s’hagués elaborat escoltant a totes les parts afectades, ara un servidor no estaria parlant d’aquest assumpte.

Heu d’escoltar més a l’empresari i a les organitzacions empresarials i no tant els tècnics.

No vull acabar sense demanar al Govern de la Generalitat que no s’oblidi del projecte del Campus de Salut de Girona. És una incongruència que una altra vegada Barcelona ens hagi passat la mà per la cara, i que s’hagi prioritzat el projecte del Campus del Clínic. Exclamem que Girona i la resta de províncies també existeixen.

El 2027 serà un any decisiu pel país. S’auguren canvis polítics. Estarem encantats d’obrir-vos les portes a casa nostra. Però ja ho he dit al principi: volem propostes concretes i volem canvis. Nosaltres us en direm moltes, però escolteu-los i tingueu-les en compte. Sinó una altra vegada, seran paper mullat.

El sector turístic estem oberts a establir sinèrgies i anar de la mà amb les administracions. Tenim eines per ajudar-vos amb el que necessiteu. És hora de fer un pas endavant i de deixar de banda els populismes, per avançar cap a un país pròsper i còmode per a tota la societat. Que tothom se’n senti partícip.

Sense més preàmbuls, desitjar-vos que gaudiu de la diada i agrair-vos una altra vegada la vostra presència.

Visca el Dia Mundial del Turisme!

Visca el Turisme!

Visca Girona i comarques!

Visca Catalunya!