Discurs del Dia Mundial del Turisme 2017 – 25/09/2017

Bon dia,

Benvinguts al Castell de Biart.

17 d’agost de 2017. Un dia que serà recordat per tots nosaltres perquè ens va arribar el que tots temien però no érem capaços de creure’ns que ens podia passar.

Vull recordar a les víctimes dels atemptats de Barcelona i Cambrils, i en nom de tots els que formem part de la Federació, expressar el nostre condol per les seves famílies i condemnar aquest tipus d’accions impulsades per persones que no tenen humanitat.

També expressem el nostre recolzament a la ciutat de Ripoll, perquè sabem que la seva societat ha quedat totalment convulsada pels fets ocorreguts i perquè els culpables eren gent que formàvem part d’aquesta ciutadania i aquest poble els va donar tota la confiança, essent després traït. Ripoll estem amb vosaltres.

Fran Barroso, president de l’Associació d’Hostaleria del Ripollès et demano que portis aquest missatge al poble de Ripoll: Tota la nostra estima i solidaritat!.

El Dia Mundial del Turisme d’enguany és un homenatge a tots els empresaris de l’hostaleria que avui ens acompanyen, els que no han pogut venir i els que ja no estan entre nosaltres. Un reconeixement aquesta gran família que durant 40 anys heu i hem treballat perquè els sectors turístic i de l’hostaleria gironins siguin pioners i reconeguts arreu del món.

40 anys d’aniversari de la Federació i també d’algunes associacions membres, que el 1977 van sorgir, gràcies a l’empenta i estima al sector dels fundadors de totes elles. Una època quan el treball col·lectiu, el lema “la unió fa la força” i ser un lobby empresarial estaven en auge, i així ho van estar durant molts anys.

Avui dia, tot això és diferent, ha canviat. Les noves generacions tenen dubtes del significat d’una associació, i fa que moltes vegades no vulguin involucrar-se amb aquests projectes. Segurament per falta de temps i perquè la burocràcia fa que cada vegada sigui més difícil tirar endavant un negoci.

Però per fer que tot sigui més fàcil, hem de seguir units i treballar pel manteniment del nostre gran sector.

Tots els agents implicats hem de continuar creient amb les associacions i treballar perquè siguin un punt essencial en l’economia del territori. Som la veu d’un sector que és la gallina dels ous de la nostra economia.

Em sento i tots els que estem al peu del canó, ens sentim orgullosos de formar part d’aquesta gran família que avui celebra el 40è aniversari.

FELICITATS A TOTS! I EN ESPECIAL ALS GUARDONATS, que han sigut i són un referent per tots nosaltres per la seva entrega, dedicació, sacrifici, professionalitat i sobretot pel servei que heu fet aquest país, col·laborant en el seu benestar i desenvolupament. Moltes gràcies a tots i a totes.

La valoració de la temporada turística, és un tema d’actualitat en aquesta època. Sí. Hem tingut una temporada bona, semblant a la de l’any passat. No obstant, ens excedim en l’eufòria, en missatges sensacionalistes, que mostren un escenari que no és real. Cada any diem el mateix, però any rere any se’ns repeteix la situació: els mitjans de comunicació van replets de notícies amb excessiva positivitat que sobrepassen la realitat.

Simplement el que vivim és que la situació s’està normalitzant, estem arribant a dades semblants d’anys abans de la crisi, però no les estem superant, ni pel que fa els percentatges d’ocupació, ni en el més important, la despesa.

L’eufòria s’ha de controlar per part de les administracions, a qui els demanem que quan exposin dades ho facin excloent la ciutat de Barcelona, que sabem que és un motor molt important, però no descriu la nostra realitat i el nostre model. Som quatre províncies amb realitats molt diferents i cadascuna s’ha d’analitzar de forma separada.

L’eufòria també s’ha de controlar per alguns empresaris d’establiments d’allotjament i restauració, que aquest estiu han incrementat els seus preus de forma desmesurada. Des d’aquí us demanem que sigueu prudents, que no tornem en anys on tot s’hi valia, perquè el client és molt exigent, cada vegada demana més, i tots hem de treballar perquè continuem liderant el sector turístic. Siguem curosos i treballem pas a pas per arribar a xifres d’anys abans de la crisi i per què no? poder-les superar.

L’intrusisme continua essent un assumpte que ens preocupa. Els allotjaments i establiments de restauració il·legals malmeten el sector, i provoquen el que tots volem evitar i que aquest estiu n’hem sentit a parlar contínuament: la turismofòbia.

La proliferació d’allotjaments turístics il·legals descontrola la capacitat de places a les ciutats i els municipis turístics, de forma que es desconeix el nombre de visitants arribats a les destinacions, perquè no fan cap tipus de registre de persones arribades, no paguen l’impost turístic, ni els altres impostos i no compleixen cap normativa.

En aquest sentit, molts municipis multipliquen per quatre i fins a cinc vegades la seva població flotant, i si no es regula el lloguer turístic il·legal podem morir d’èxit.

Aquestes males pràctiques s’han d’aturar d’una vegada per totes! L’administració ha d’actuar amb contundència, fent complir la llei, essent dur per totes aquelles activitats que no estan sota un reglament. I no només parlem del turisme, també del Top Manta, que afecta directament als petits comerços que també són un pilar de la nostra economia.

El sector demanem que s’actuï, que s’executin accions per combatre aquestes pràctiques que acaben amb els models turístics de qualitat. I si falten recursos per fer les inspeccions pertinents, les associacions ens posem a la disposició de les administracions per ajudar a acabar amb aquestes pràctiques, aportant el que calgui per dur-les a terme.

Nosaltres estem disposats a col·laborar amb l’administració, treballar per no acabar amb el model turístic i frenar les corrents que ataquen el turisme, generant actituds contra una activitat econòmica bàsica pel nostre país.

En relació a tot això, vull fer una petició que des de l’Associació de Turisme Rural, membre de la nostra Federació, fa temps que demana i està relacionada amb els habitatges d’ús turístic. S’hauria de prohibir donar d’alta habitatges d’ús turístic en sòl rústic, ja que aquesta modalitat és un competència deslleial al turisme rural. Segons el reglament actual d’allotjaments turístics, donar un ús turístic a un habitatge en sòl rústic, té moltes més facilitats i no ha de complir els mateixos requisits que convertir-lo en casa rural.

No estem en contra d’aquesta modalitat d’allotjament però demanen que tots els serveis d’allotjament competeixin en les mateixes condicions, ja que tan els hotels, les cases rurals com els càmpings estan subjectes a nombroses exigències reguladores.

La falta de projectes d’inversió a la província de Girona és una evidència que tenim. Grans cadenes hoteleres no aposten pel nostre territori, quan si que ho fan per Barcelona o Tarragona. I ens hem de preguntar perquè. Amb què som diferents? quan tenim un paisatge, unes infraestructures, unes platges, un patrimoni cultural i històric, muntanyes, camps de golf, i tot un replet de recursos turístics que són d’envejar per a altres territoris. Tot i així, ens manquen projectes de gran envergadura que incentivin l’economia del nostre territori.

Si ens fixem en la comarca de l’Alt Empordà, un estudi econòmic ens diu que aquesta comarca té problemes econòmics i que hi ha una forta crisi social. Concretament un 25% dels empordanesos pateixen risc de pobresa, i som la comarca amb una renda per càpita de les més baixes de Catalunya, amb una pèrdua de poder adquisitiu dels ciutadans.

Unes dades per analitzar i buscar solucions entre tots, administració i empresaris. D’empresaris emprenedors amb ganes de fer inversions n’hi ha. D’empresaris emprenedors amb ganes de fer inversions n’hi ha. Però ens falta el recolzament i facilitats de les administracions, sobretot les municipals, que sembla que tinguin temor a projectes de gran envergadura. No tots. Però si la majoria.

No ens podem quedar estancats, actualment estem oberts al món, i la competència que hi ha és enorme, estan sorgint molts països emergents que volen viure també del turisme: Xina, Japó, Dubai, Qatar, són quatre exemples de països que estan creant ciutats turístiques d’un gran luxe. Però els falta la gent i es gasten milions de diners en promoció. En canvi, nosaltres tenim la gent, però ens falta el creixement del nostre model.

Una remodelació que a dia d’avui amb tot el debat turístic que hi ha, ens l’hem de plantejar. La creació de ciutats turístiques d’un cert nivell són una solució per a concentrar els visitants en un sol lloc. Treuen les grans masses de les ciutats i els municipis turístics, de manera que es dispersa més el nombre de visitants.

Algunes poblacions turístiques en les darreres dècades han centrat els seus plans urbanístics en fer grans urbanitzacions en llocs muntanyosos destrossant el paisatge, edificis alts davant de la costa, i tot un conjunt de construccions que han malmès el nostre entorn i s’han fet sense cap planejament ordenat.

Ara toca ordenar, posar-ho tot el seu lloc i fer planejaments turístics a llarg termini. Preguntar-nos què som i què volem ser. Treballar per arribar a complir els següents objectius: requalificació dels municipis, la diversificació i increment de l’oferta complementària, i guanyar atractiu i evolucionar cap a un model multiexperiència.

Algunes ciutats turístiques com Lloret de Mar, ho estant fent, estan reformant el seu model turístic per potenciar la qualitat del destí, i sembla que van pel bon camí. Platja d’Aro també és una destinació important de la Costa Brava que ha sabut trobar en el comerç el seu potencial. I moltes altres poblacions turístiques de la província que sabem que estan treballant per millorar la qualitat del territori, que s’ha de fer amb un canvi de mentalitat, en projectes nous i atractius per una societat que cada vegada és més exigent.

 Són dies moguts de molt rebombori, però els empresaris continuem aixecant cada dia les nostres persianes, treballant de sol a sol i hores a la nit, vetllant perquè el nostre sector no deixi de ser pioner.

Volem respostes, accions, nous projectes i que el país tiri endavant i no s’estanqui. Que l’activitat turística sigui una prioritat per la nostra economia i així per les polítiques que es duguin a terme.

El Dia Mundial del Turisme ha estat l’escenari de moltes edicions reclamant una Conselleria de Turisme. La nostra activitat és prou important, i representa un 30% del PIB català de forma directa i indirecta, com per tenir una representació única i pròpia.

Ara és el moment de començar-la a crear! Perquè és quan ens trobem en un debat turístic molt rellevant, que ens fa plantejar moltes coses.

Pensem-hi tots i portem-ho a terme. Us encoratjo a gaudir d’aquesta catorzena edició del Dia Mundial del Turisme i us felicito a tots per aquests 40 anys. Gràcies per la vostra atenció.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *