Antoni Escudero i Martínez

La sort se la busca un mateix

1 de febrer de 2016
0 comentaris

«La Jonquera és el poble que paga més IRPF de tot Girona i no es té en compte»

Entrevista Setmanari l’Empordà (28/01/2016) – Antoni Escudero Martínez va néixer el 1954 al poble de Salobre, a la província d’Albacete. El 1972 va arribar a Catalunya a la recerca de noves oportunitats, i les va trobar fins a convertir-se en un empresari d’èxit que, des de fa dotze anys, presideix la Federació d’Associacions d’Hostaleria de les Comarques Gironines. És el copropietari d’un imperi econòmic que té la seva seu a la Jonquera. L’any 2013, el Grup Escudero va inaugurar el Gran Jonquera Outlet & Shopping. Parlem amb ell d’economia i les repercussions dels temes d’actualitat.

P Es parla molt de reactivació econòmica i el tancament de l’exercici 2015 aporta nombroses dades de canvi positiu. Els empresaris donen per bona aquesta sensació de brots verds?

R Sí. És veritat. Durant tot l’any hem notat una recuperació. Hi havia dues crisis, la real i la psicològica. I ara passa el mateix, s’ha creat un estat anímic d’opinió favorable. La gent té més diners a la butxaca i hi ha més estabilitat econòmica, encara que això es pot trencar en funció de la situació política, però això ja és un altre tema. El 2015 ha estat un any positiu, s’ha treballat més i les coses han funcionat millor.

P Quins creu que són els motius d’aquesta reactivació: els canvis legislatius, les empreses s’han espavilat amb reconversions…?

R El Govern ha posat una mica d’ordre i la gent ho ha percebut favorablement. A més, per exemple, el tema turístic ha funcionat bé, el comercial també i les exportacions han ajudat molt. El turisme espanyol, que havia desaparegut, ha tornat; el català, s’ha reactivat i, és clar, que els problemes de les primaveres àrabs i del Magreb ens han acabat beneficiant en aquest sector. Però hem de saber veure que hi ha coses que no ajuden.

P Com ara?
R La taxa turística. Viatjo molt, tant per temes de la Federació d’Hostaleria com per motius professionals i perquè m’agrada saber què passa i què es fa en altres llocs. Hi ha països que inverteixen veritables fortunes per promocionar-se. Tour Espanya i Catalunya també ho van fer en el seu moment. Ara, el Govern català manté una taxa, que aquest any haurà recaptat entre 38 i 40 milions d’euros, que és un 0,03% del seu pressupost, per cobrar-la a uns senyors que tenen la predisposició per venir a visitar-nos i fer despesa a casa nostra. I aquesta taxa l’acabem pagant tots quan ens movem per Catalunya mateix. En realitat, hi ha poca voluntat política de dedicar diners a la promoció del país. L’any 2015 hi ha hagut 1.200 milions de desplaçaments turístics pel món. En el 2020, n’hi haurà 1.600. Si nosaltres, que vam ser destinació emergent fa anys, i que hem aconseguit que Girona rebi entre 4,5 i 5 milions de turistes a l’any i Catalunya uns 20 milions llargs, provoquem que aquests clients que vénen, perquè som atractius i tenen diners, se sentin pressio- nats amb propostes progressistes, deixaran de venir i agafaran altres destins.

P El veiem preocupat per aquest tema.

R Mireu. L’altre dia sortia publicat en diversos mitjans que Emirates posa un A380 d’un Hub importantíssim que vola a tota l’Amèrica del Sud i que es diu Panamà, directament a Dubai sense passar per Holanda o Espanya. És a dir, agafaran els turistes i els portaran directament allà. Hi he anat tres vegades, darrerament, i és una passada. Dubai, Qatar, Abu Dabi… són grans pols d’atracció que ens treuen clients. Si nosaltres, a sobre, fem propostes per dir que no els volem o per recaptar 38 milions d’euros a l’any amb una taxa, correm el perill de perdre atractiu. Segurament, si d’un pressupost de 40.000 milions no s’haguessin malgastat tants diners en coses, no estaríem així. Hi ha altres autonomies que no tenen tant turisme però que inverteixen deu vegades més en promoció.

P Tornem a l’aspecte econòmic general. Hi ha reactivació, però la crea- ció de llocs de treball és lenta i el flux migratori ha estat massa elevat per poder ser engolit pel mercat en la situació actual. Quines creu que serien les mesures oportunes per rebaixar l’alta taxa d’atur que patim?

R Ara diré una cosa molt forta, però és la pura realitat. Estem en un món globalitzat, en el qual tothom viatja i utilitza les noves tecnologies. Aquí volem ser més papistes que el papa. A la comarca, hi ha uns deu mil aturats, a la província de Girona, uns quaranta mil i, a tot Catalunya, mig milió. N’hi ha molts que no troben feina, però hi ha una part d’aquests aturats, que cobren entre set-cents i nou-cents euros, que per tres-cents euros més no voldrà treballar mai. Ni en l’hostaleria ni en cap altre sector. L’hostaleria, s’ha de dir, és un dels sectors que millor paga en aquests moments. A Espanya hem creat, des dels inicis de la democràcia, uns sis milions de zánganos, gent que no vol treballar. Si no incentivem la cultura de l’esforç, del sacrifici, d’anar a treballar… tot plegat es desequilibrarà i hi haurà un daltabaix com el que hi ha hagut en els països que estan arruïnats. Si no tallem el fet que la meitat de la població viu de l’altra meitat sense fer res, al final els que paguem ens cansarem de pagar. Alerta amb aquest tema. I el problema és que ens arriba més gent que totes les empreses que puguis crear per generar llocs de treball. El problema no és que no hi hagi feina, és que molts no volen treballar i es conformen amb les rendes mínimes i amb tot gratis. I aquest país, així, no pot aguantar. I quan dic país, parlo d’Espanya, no de Catalunya, perquè depenem d’Espanya. Si Catalunya un altre dia és independent i pot aguantar-ho, doncs sí, però aquestes cobertures tan bèsties que tenim ara no les té ni Alemanya ni els Estats Units… som uns idiotes, aquesta és la realitat. Ens van fer creure que tots érem rics i que tot podia ser gratis i això és mentida. Tinc 62 anys, vaig venir a Catalunya de ben jove, des de Salobre d’Albacete. M’he dedicat tota la vida a treballar, de tot. No he estat mai a l’atur. Aquest país l’hem aixecat entre tots, treballant. D’emigrants, n’hi ha hagut sempre. Els nostres metges han hagut d’anar a Anglaterra, i? Els pares o avis van anar a Alemanya, i? Ara rebem gent que ve aquí i els hi hem de pagar i resoldre tot. I vivim amb una de les generacions més ben formades de la nostra història.

P A la comarca, precisament,la crisi va deixar sense feina molts joves que havien abandonat els estudis pel diner fàcil de la construcció. Ara aquesta gent és difícil de recol·locar i no eren emigrants, molts d’ells. Possiblement ens faltarien nous pols econòmics que generin llocs de treball amb poc requeriment formatiu. Potser amb el desenvolupament de la plataforma del Far i Vilamalla, si s’acaba fent, trobarem una sortida?

R El  tema de la construcció va ser fictici i temporal. Molta gent que tenia altres feines les va deixar per guanyar tres mil euros a la setmana. Això no podia aguantar de cap manera. Si realment s’acaba fent la plataforma i vénen empreses importants, del tipus Amazon o Inditex, que arribessin a crear sis o set mil llocs de treball… tindríem treballs per tro- bar, aquí, gent adequada. Hauria de venir gent de fora. Aquest és el drama que explicava abans. Com sabeu, vaig fer de polític. En els millors moments del socialisme de Felipe González, vam absorbir uns cinc milions d’emigrants. D’entre ells, dos milions vuit- cents mil no han treballat mai. Això és cultura, perquè no s’han posat les bases per deixar les coses clares. A veure si ens entenem. Vostè té una família, ha comprat un pis, un cotxe, ha treballat tota la vida, s’ha esforçat a participar en moltes coses i un dia la seva empresa ha de tancar i es queda sense feina. Quan guanyava? Mil. I la seva dona, mil més. Doncs miri, durant tres anys, l’Estat li garanteix dos mil euros mentre busca una nova oportunitat, però s’ha d’espavilar. Això no passa així, qualsevol cobra de l’atur sense fer res. I rendes mínimes, i ajuts socials… no hi ha cap país que ho aguanti. Indubtablement, hem d’ajudar la gent i les famílies que han treballat durant anys i ara tenen un problema, però una cosa no treu l’altra.

P Doncs ara Europa ha d’acollir, en teoria, milions de refugiats dels conflictes de l’Est. Miri Alemanya.

R Aquí vam viure una guerra i tots sabem com els hi va anar i com van ser rebuts els exiliats que van marxar. Molts van trobar oportunitats fora amb el seu esforç. Ara, és cert, hem de ser solidaris, i no podem tancar les portes a tothom. Però una cosa és ser solidaris i, l’altra, imbècils. És com si reculls quatre persones i les has de mantenir en lloc d’ocupar-te de la teva família. Cadascú té les possibilitats que té i això és el que hem de calcular i mesurar. Més clar: si tu fas una Llei de la Dependència, has de tenir un pressupost per pagar-la. És el mateix.

P Parlem d’infraestructures: té la sensació o la certesa que estem abandonats per l’Estat en comparació amb altres llocs d’Espanya.

R Crec que sí. Una comarca, una província i un país o regió, com li vulguis dir, que hem aportat tant al conjunt de l’Estat, podem dir que estem deixats. Com deia abans, cadascú ha de rebre en funció d’allò que aporta. No vull dir que no s’hagi de ser solidari amb tothom, però hi hauria d’haver un plus per a aquests territoris tan productius. La Jonquera, ara mateix, és el poble que paga més IRPF de tot Girona i això no es té en compte. L’amor amb amor es paga. I hi ha coses que potser ni el Govern té la culpa que no es faci, perquè amb el famós tema de l’autovia de la N-II, pot- ser és la mateixa Abertis, que té molts interessos i que paga. És art i part. Segurament el desdoblament li restaria molts de cotxes a l’autopista i no vol. Igualment com va passar amb el paperot de fer passar tots els camions per l’autopista. Sí, per seguretat, però per raons econòmiques, també. Acabes veient que moltes vegades les coses políticament no es fan per anar a favor de la gent, sinó per altres interessos que no sabem.

P Com a representant del sector i com a jonquerenc, vostè ha estat molt bel·ligerant amb Abertis per les retencions a l’AP-7 i els seus accessos. Les queixes han tingut res- posta positiva?

R Les contestacions que ens han fet, com a Associació de Comerciants i com a Federació d’Hostaleria, han estat insultants. Ens hem cartejat, ens hem reunit i ens hem trobat amb la mateixa ministra de Foment, Ana Pastor. I la ministra s’ha remès al que diu Abertis. Aquí ningú es vol mullar. Nosaltres parlàvem de sortides obsoletes, amb un carril d’entrada i de sortida i d’una falta de recursos humans claríssims. Jo quan tinc puntes, a l’estiu, per Nadal, per Setmana Santa, busco extres. Ells no ho fan. Ho han mecanitzat tot i això origina un conflicte. I França tampoc ho engoleix tot. Ens hem quedat igual després de batallar. No hem tingut la resposta adequada. Trobo que algunes cartes que ens ha fet arribar Abertis són ofensives. No s’impliquen gens. Només mira el seu marge de beneficis i que la gent no surti de l’autopista, que es quedi a les seves àrees.

P Parlant de problemes. Ara han patit els efectes dels controls fronterers de França a causa de l’amenaça terrorista.

R Tota la solidaritat amb el poble francès, amb els nostres veïns. No podem oblidar que són els nostres millors clients. El cinquanta per cent de turistes que rep la província són francesos. Aquí, depenem quasi exclusivament de França. Hem d’esperar que tot es regularitzi i mostrar la nostra solidaritat. Això no impedeix que puguem dir que els con- trols ens han perjudicat i que desitgem que no s’allarguin amb motiu de l’Eurocopa.

P Han calibrat el nivell de repercussió d’aquests controls?

R En l’àmbit de la província, les dues poblacions més afectades són Figueres i la Jonquera, però tota la demarcació ha rebut. Figueres, com a gran centre de negoci, i la Jonquera, més en l’aspecte comercial.

P Són dos pols complementaris, aquests dos municipis, veritat? Creu que la gent visualitza prou bé que l’eix Girona-Figueres-la Jonquera és una gran columna vertebral de l’economia del territori?

R Formen un eix, però són tres coses diferents i cap d’elles trepitja a l’altra. Figueres té un potencial per la seva proximitat amb la costa, perquè és una ciutat molt coneguda i pel tema Dalí; la Jonquera pel fet fronterer, a quatre passes de l’autopista i amb molta oferta comercial i, Girona, per la seva capitalitat i, també proximitat amb la costa. Totes tres tenen la seva potencialitat. Potser trobo que Figueres està mancada d’oferta hotelera de qualitat, és un dels grans defectes que té. Girona ho ha resolt bé. Com més oferta hotelera tens, més gent tindràs.

SEGURETAT

1 Quan Schengen funciona al cent per cent, els problemes de seguretat a la Jonquera es multipliquen per mil. Estan contents amb els esforços policials per aturar-ho?

R No estem satisfets. La Jonquera,en aquests moments, i ho sap la Policia Nacional, els Mossos d’Esquadra, la Guàrdia Civil i la Policia Local, hi ha el nombre més gran de contrabandistes, de traficants de droga, de camells i proxenetes de tota l’Euroregió. Tenim un problema. Els delinqüents ho tenen molt ben estructurat. Ho estem patint. I amb la crisi no s’ha suavitzat, al contrari.

LEGISLACIÓ

2 Cal una legislació més dura? A França no passa, si anem al Portús, els sospitosos de delinquir, per dir-ho suaument, només són en una vorera…

R Per descomptat. No és un tema policial, és una qüestió de lleis. Espanya és el país més permissiu de la seva zona i del campi qui pugui. Donem una imatge, com a país turístic…!

P Presideix l’Hostaleria Gironina. Més enllà de les estrelles Michelin, quina és la realitat del sector?

R Ja fa dotze anys que sóc president. Tot és microempresa. La presència de grans restaurants amb estrella ens va molt bé per a la promoció, però després el dia a dia és una altra cosa. Represento quatre mil establiments, inclosos els Michelin, però aquests no són els que tenen el gruix de treballadors. D’aquests quatre mil, un setanta-cinc per cent tanquen a l’hivern. És el model que hi ha hagut fins ara, però el problema és que cada dia hi ha més competència i els beneficis són més justos. Quan vam entrar a l’euro, els menús valien un miler de pessetes, ara hi ha menús de set a deu euros. No hi ha marge. Els negocis tradicionals d’hostaleria, amb excepcions agradables, no passen de pares a fills. La gent que se’n surt una mica és la que té grans negocis i factura molt. Els petits ho tenen magre.

P La solució és l’especialització i la qualitat?

R És el que està passant. Els qui se’n surten millor són els que estan portats per famílies, pare, mare, fills… O tira un de gros o un de petit i familiar. Els negocis mitjans ho estan passant molt malament. Hi ha casos dramàtics. També per mala gestió.

P Vostè i la seva família es van em- barcar en aquesta aventura del Gran Jonquera. Està consolidat el projecte de l’Outlet?

R El vam inaugurar el 16 de maig de 2013. Ens acostem al tercer any i el balanç és totalment positiu. La Jonquera necessitava un centre d’aquestes característiques. Fins i tot ara ens hem quedat una mica petits. Queda una fase pendent. Tenim tots els locals ocupats i amb operadors importants esperant per entrar-hi. L’empresa que gestiona el centre ha rebut moltes peticions. Dit això, he de dir que va ser molt difícil obrir el Gran Jonquera i poder arribar al 75% d’ocupació de locals en el moment de la inauguració. Ho vam haver de fer amb els nostres propis negocis. Va costar molt, sincerament. Els grans operadors de marques reconegudes no van a centres que no funcionin. Mireu el cas del Centre del Món de Perpinyà…

P Hem de preveure una ampliació a curt termini? Podem considerar l’Outlet consolidat?

R De moment, d’ampliació no volem parlar-ne. És aviat, encara, però tenim espai per créixer quan sigui necessari. Pel que fa a la consolidació, anem pel bon camí. Hi ha llista d’espera i les empreses facturen molt bé. Cal consolidar els canvis d’operadors. Hi ha casos il·lustratius, com el de Nike, que primer tenia un local de quatre-cents metres quadrats i ha hagut d’ampliar a mil. Tothom funciona. En un parell d’anys podrem parlar de consolidació i de futur. L’entorn és nostre.

P Qui ha vist la Jonquera i qui la veu, pensant en la crisi dels noranta.

R Creiem, i ho dic amb total a humilitat, que hem col·laborat moltíssim en aquest canvi amb fortes inversions. Hem posat tots els ous en el mateix cistell, a la Jonquera mateix. Som jonquerencs, ens sentim jonquerencs. No té res a veure ara amb el que era fa cinc anys. Si ens deixen i tenim salut, queden moltes coses per veure….

P Què li cal al poble?

R Allò que no té. Un habitatge residencial amb una mica de nivell. Es van fer habitatges barats i la gent no ho vol, això. Cal pujar el prestigi i l’atractiu, sense que sigui massa alt.

P I la revitalització del centre antic?

R La degradació actual ha estat perquè les autoritats locals han tancat el poble a la carretera Nacional. I tu, si vols fer alguna cosa, t’has d’obrir a la carretera i a l’autopista. El centre està aïllat. La vida econòmica és als afores. És el peix que es mossega la cua. Calen polítiques municipals dedicades a rehabilitar cases i fomentar el comerç. En canvi, pilones, menys entrades… s’està pagant.

«El nostre projecte de la Sala Edison ajudaria a revitalitzar el centre de Figueres»

P Hauria tingut èxit el seu Outlet a la zona de la nova estació de Figueres-Vilafant com s’havia plantejat en el seu moment?

R Es va dir, però nosaltres no ens ho vam plantejar. Vam creure i creiem en la Jonquera. Figueres no té espais per fer una cosa així. A la zona de la carretera de Roses, quedaries massa lluny de l’Autopista. Jo no hauria fet l’Outlet a Figueres, però sí que faria una cosa important a Figueres…

P Vostè és propietari de la Sala Edison de Figueres i fa temps que projecta fer-hi un gran centre comercial. Sempre diu que els tècnics no el deixen i que la ciutat s’ho perd. Com està el tema?

R Tinc les idees i el projecte, però no l’exposaré en públic perquè ja vaig cometre l’error una vegada. Sabem què volem i com ho volem. És un projecte amb dimensions de ciutat, que ajudaria molt a revitalitzar el centre de Figueres, amb un gran aparcament soterrat, un edifici singular i un hotel de cinc estrelles.

P Feu el que feu, la protecció de la Sala sempre frena idees i genera opinions.

R La Sala Edison no és un edifici històric, és un edifici vell. Una altra cosa és que hi hagi alguns elements, com l’escalinata, que s’hagin de preservar. Sóc un amant d’aquestes coses i estaria disposat a rehabilitar-la. Intentar restaurar la Sala Edison tal com està és antieconòmic, no té viabilitat comercial ni per la gent de Figueres. És un edifici amb fustes velles, guixos, sense pedres picades ni res. Rehabilitar-ne algunes parts, sí. Restaurar-la, tal com està, no. Algun dia caurà.

P Què en pensa del projecte d’el Bulli Foundation?

R Sincerament, i com a president de la Federació, aquest estiu vaig visitar el restaurant d’Adrià a Eivissa, ens vam saludar i tot molt cordial, però la Federació d’Associacions d’Hostaleria de les Comarques Gironines, no té, ni se li ha passat ni explicat cap dossier sobre el projecte. Jo el conec com a membre del Patronat de Turisme. Ni ens han demanat el suport. No estic ni en contra, ni a favor, si no m’expliquen un tema, l’entitat que presideixo no pot expressar- se correctament. Personalment, des d’un punt de vista global, crec que seria important que Ferran Adrià estigués aquí i que el tema tirés endavant. Això no ens perjudicaria, al contrari.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.