Bon dia,
Benvinguts al Castell de Biart. Saludo a l’Honorable Conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, alcalde de Masarac, Lluís Pujol, delegat del govern de la Generalitat a Girona, Eudald Casadesús, president de la Diputació i del Patronat, Pere Vila, subdelegat del Govern d’Espanya, Juan Manuel Sánchez-Bustamante, cònsol general d’Espanya a Perpinyà, Gauden Villas, directora general de turisme de Catalunya, Marian Muro, vicepresidenta de la Diputació i del Patronat, Marta Felip, diputat provincial, Lluc Salellas, gràcies per acompanyar-nos al Dia Mundial del Turisme.
Alcaldes i regidors dels municipis de la província de Girona. Diputat al Congrés, Álex Sáez, diputada al Parlament, Maria Dolors Rovirola, president de l’Audiència Provincial de Girona, Fernando Lacaba, director del Patronat de Turisme, Ramon Ramos, agraït a tots per acompanyar-nos.
President del Consell Comarcal de l’Alt Empordà i director dels serveis territorials de Girona, Ferran Roquer, president del Consell Comarcal del Baix Empordà, Joan Català, president del Consell Comarcal de la Selva, Salvador Balliu, president del Consell Comarcal del Pla de l’Estany, Jordi Xargay, president de la Cambra de Comerç de Girona, Domènec Espadalé, president de la Cambra de Comerç de Palamós, Xavier Ribera, president de FOEG, Ernest Plana, president de PIMEC Girona, Pere Cornellà, presidenta de l’associació d’empresàries de Girona, Maria Rosa Agustí, president de PIMEC Comerç Girona, Josep Maria Vergès, degana de la Facultat de Turisme de la Universitat de Girona, Dolors Vidal, gràcies a tots per venir.
Representants del cos policial dels Mossos d’Esquadra: cap de la regió policial de Girona, Josep Milán, cap de l’Àrea bàsica de l’Alt Empordà, Alfons Sánchez, sotsinspector de l’Àrea Bàsica de l’Alt Empordà, Lluís Lupiañez, sotsinspector cap de la Comissaria de La Jonquera, Sergi Reitg. Comissari principal de la policia nacional de Girona, José Juan Ferragut, intendent cap de la policia de Girona, Josep Palouzié i cap del servei de vigilància duanera de Girona, Julio Martínez. Gràcies per estar un any més amb nosaltres.
També comptem amb la presència de representants d’autoritats franceses a qui agraïm la seva assistència: Josep Maria Vert, conseller de Comerç Exterior de França i Cònsol Emèrit del Principat d’Andorra. I Jacques Zoccheto, ex-delegat de defensa del Pirineu Oriental.
Saludo també els membres de la junta directiva de la Federació: Lluís Fernández i Miquel Gotanegra, president i vicepresident de l’Associació d’Hostaleria de l’Alt Empordà, Enric Dotras i Josep Martí, president i vicepresident del Gremi d’Hostaleria de Lloret de Mar, Enric Portas i Anna Portas, president i vicepresidenta de l’Associació d’Hostaleria de Blanes, Antoni Creus, president de l’Associació d’Hostaleria de la Selva, Josep Carreras, president de l’Associació d’hostaleria, turisme i restauració de Girona, Jesús Pont, vicepresident de l’Associació d’Hostalatge de la Garrotxa, Nativitat Bover i Isabel Castro, presidenta i vicepresidenta de l’Associació de Bars i Restaurants de la Cerdanya, Ramon Corominas, president de l’Associació Turisme Rural Girona.
Amics i amigues del sector, empresaris i associats, sigueu tots benvinguts a la dotzena edició del Dia Mundial del Turisme.
Vull agrair a les empreses i entitats patrocinadores de l’acte: la Generalitat de Catalunya, el Patronat de Turisme, “la Caixa” i Repsol, així com a tots els col·laboradors i proveïdors de la Federació que amb la seva participació fan possible que puguem celebrar un any més aquesta diada. També als col·lectius gastronòmics que treballen per oferir-nos gastronomia de qualitat, pròpia del territori gironí, que després tastarem.
Aquest any comptem amb la Cuina del Vent de l’Alt Empordà, la Cuina de l’Empordanet del Baix Empordà, Cuina Volcànica de la Garrotxa, l’Associació de Bars i Restaurants de la Cerdanya, el Restaurant Cuida’t de l’Associació d’Hostaleria, Turisme i Restauració de Girona, la Selva Gastronòmica i l’Associació d’Hostaleria del Ripollès.
Vull dedicar unes paraules a un amic i a un professional de dalt a baix, Joan Molas i Marcellés, que pels que no el conegueu, és president de la Confederación Española de Hoteles y Alojamientos Turísticos (CEHAT) i president de la Confecat, la Confederació Empresarial d’Hostaleria, Restauració i Apartaments Turístics de Catalunya.
Un autèntic professional del turisme, català, que ja fa 8 anys que és president de la CEHAT, la patronal espanyola, a on ha sabut fer-se un lloc molt reconegut entre els empresaris turístics espanyols. El seu caràcter de lluitador, dialogant, seriós quan s’ha de ser-hi, professional i correcte, l’han fet triomfar. És un català que pel seu tarannà ha triomfat a Espanya i a Madrid.
Joan, et felicito i t’admiro perquè t’has dedicat en cos i ànima al sector turístic català i espanyol. Sempre amb una mateixa línia, defensant el mateix en un lloc i a l’altre, i amb molt criteri i do de paraula.
A més, t’agraeixo que sempre tinguis un forat per venir i acompanyar-nos al Dia Mundial del Turisme.
Últimament, alguns partits polítics han estat transmetent missatges crítics cap al turisme en un llenguatge populista i dogmàtic. Sense tenir clara la realitat i el funcionament de la primera activitat econòmica de l’Estat Espanyol, Catalunya i la província de Girona. I això posa en perill el model turístic consolidat.
EL TURISME ÉS TRANSVERSAL. Una característica que no tots tenim present i que molts no en són conscients. Del turisme directament o indirectament se’n beneficien molts municipis de la província de Girona i de Catalunya. Hi ha poblacions no considerades turístiques perquè estan situades en municipis industrials o agrícoles que pràcticament no tenen turistes, però que les seves empreses es dediquen íntegrament a treballar pel turisme. Per exemple, Tortellà una població de 772 habitants, amb una empresa important de la província, Silleries Vergés. Un altre exemple, Garcia de Pou amb seu a Ordis, una altra població de poc més de 380 habitants, o Massegur situada a Llambilles, un petit municipi de 738 habitants. Totes tres empreses viuen del turisme, viuen del sector de l’hostaleria.
La transversalitat del turisme fa que empreses que no són pròpiament del sector turístic, sinó que proveïdores d’aquest, necessiten que el turisme funcioni, que hi hagi moviment, que els empresaris turístics comprin. La importància del turisme no només es reflexa en el propi sector turístic, sinó en altres sectors i en la societat en general. D’això n’hem de ser conscients amb la cura que el sector turístic tiri endavant i mantingui l’economia del país.
Actualment sembla ser que el turisme molesta. Alguns qüestionen el turisme com si fos una activitat que malversa el territori. Una afirmació totalment errònia dels que no saben realment el que representa el turisme: un gran sector que ha permès que les arques econòmiques catalanes surtin de la crisi.
Això sí! El turisme molesta. Però a l’hora de demanar finançament, alguns com el Tercer Sector, fan propostes perquè el turisme sigui una bona eina per obtenir recursos econòmics. Llavors en què quedem? Molesta o no?. I no ens poden acusar d’insolidaris, no té res a veure amb la solidaritat. El que no potser és que haguem de ser els que ho aguantem tot.
Les administracions exposen contínuament que ja hem sortit de la crisi, que el consum millora, la despesa turística incrementa, el percentatge de pernoctacions augmenta, etc. I en bona part, tenen raó i així ho hem valorat la nostra patronal. La temporada turística d’estiu ha anat bé, el mes de juliol a la província de Girona, segons les dades de l’INE, es van obtenir un 7,8% més de pernoctacions respecte l’any passat, i el mes d’agost un 6% més. Però no tot són flors i violes. Continuem tenint mancances.
El problema principal és que som una zona turística amb molta estacionalitat, concentrada en una temporada curta de dos o tres mesos. És cert, que hi ha zones que tenen els seus establiments oberts tot l’any, però no ens enganyem… Quan més treballen són els mesos de juliol i agost. I això és difícil de canviar.
El Patronat de Turisme Costa Brava Girona Pirineus ho està intentant i a poc a poc ho està aconseguint. Està fent una bona feina i li hem d’agrair tots els empresaris turístics de la província. Té un pla d’accions immillorable i que el 2015 ha aconseguit executar-lo tot, que no es fàcil. Ha creat 7 clubs de producte: golf, salut i bellesa, natura i turisme actiu, ruta del vi, creuers, cultura i identitat i el convention bureau.
Tot amb la finalitat d’aconseguir desestacionalitzar el turisme. Hem d’estar contents de tenir un Patronat que ha aconseguit promocionar la província de Girona, no només amb el sol i la platja (que sabem que és l’atractiu més important), sinó amb les diferents potencialitats que té. Evidentment, els resultats no són immediats però aquestes accions tindran els seus fruits a llarg termini, i hem de ser pacients i pensar en el més enllà.
La col·laboració i la tasca de l’ex-president de la Diputació i del Patronat, Joan Giraut, ha estat clau per poder tirar endavant les accions de promoció del Patronat. Li agraeixo que durant els seus dos anys i mig de mandat hagi fet una bona feina i sempre hagi recolzat el sector empresarial representat per gremis i associacions turístiques.
Aquesta tasca no l’ha fet sol. Una peça clau de tot això, ha estat en Ramon Ramos, director del Patronat, que s’ha sabut rodejar de molts bons professionals que tots junts estan fent un bon treball.
Ara tenim un nou President de la Diputació i del Patronat, Pere Vila, que té una llarga trajectòria i experiència en el sector turístic i sempre ha estat molt arrelat al sector de l’hostaleria. Estic completament segur, que seguirà en la mateixa línia i bona direcció amb el Patronat
L’intrusisme en la restauració, és una dificultat que tenim els empresaris de l’hostaleria de les comarques gironines i segurament de la resta de Catalunya. Avui en dia qualsevol bar, restaurant, fleca, cafeteria, bar a la platja, pot elaborar i servir menjar sense haver de complir els mateixos requisits i normatives. Fins i tot, alguns tenen unes instal·lacions a nivell de salubritat totalment indignes i utilitzen productes d’alimentació que no han passat cap tipus de control ni segueixen la normativa.
És una situació que passa arreu de la província, tant al litoral, a la ciutat, com a l’interior i a la muntanya. No podem entendre com és que l’administració no controla aquests tipus d’establiments. En canvi les inspeccions sanitàries i de treball continuen i cada vegada són més periòdiques. Però l’administració sempre controla els mateixos, els que compleixen la llei estrictament.
Ens trobem en un greuge comparatiu perquè els empresaris que estricament paguem els nostres impostos, invertim en millorar les nostres infraestructures i a complir estrictament la normativa. Rebem inspeccions periòdiques, de les quals ens passen una factura que evidentment hem de pagar. Un sense sentit. I aquells que no ho fan, no se’ls controla de cap manera. I això és injust.
El 2011 es va derogar la llei que establia les normes d’ordenació i classificació dels establiments de restauració. La normativa que obligava a que tots els establiments de restauració s’identifiquessin amb una placa. Considerem que tornar a aquestes plaques amb un registre ben fet, seria una manera d’aturar el problema que tenim.
La restauració també és turisme. I en una província a on la gastronomia està a l’ordre del dia, s’ha de mantenir la imatge dels bars i restaurants del nostre territori. No només la cuina i els aliments són l’important sinó tot el que envolta el món de la restauració. S’ha de lluitar perquè això no s’excedeixi i sigui un campi qui pugui.
Ara tenim un reglament de turisme a punt d’aprovar-se. Just la setmana passada s’acabava el termini per presentar al·legacions. Un reglament que incorpora noves categories que són competència deslleial als negocis que formen i que afecten a la bona imatge de la destinació i del propi sector. Per exemple, em refereixo a les habitacions amb habitatge compartit. Una habitació situada en un domicili habitual i permanent del seu titular que es cedeix a terceres persones a canvi de contraprestació econòmica. Si això és turisme potser que tornem als orígens i definim el model, perquè creiem que el tot s’hi val, no va enlloc.
Estem d’acord amb el posicionament de la Confederació Catalana. No és moment d’incorporar noves modalitats d’allotjament turístic, sinó de consolidar el que hi ha i no crear més competència al sector de l’allotjament turístic.
El sistema electoral de la Cambra de Comerç de Girona és un altre tema que ens preocupa. Ja fa dos anys que s’haurien d’haver fet eleccions, però la situació política de Catalunya, ha paralitzat el procés i l’aprovació d’una nova llei. És moment de fer propostes sobre el sistema electoral, passat de moda i que dificulta l’entrada de nous membres, del qual els empresaris hostalers no n’estem d’acord.
No pot ser que el sector de l’hostaleria i el turisme que representa el 16% del PIB de la província de Girona, només tingui 4 representants al ple de la Cambra de Comerç. No és equitatiu i no representa la realitat del sector empresarial gironí. La Cambra ha de ser una institució representativa de l’empresariat i aquest si ha de sentir reflectit en tots els sentits. Un fet que ara no existeix per la paralització de la funcionalitat d’aquesta corporació.
Demanem que la Cambra sigui representativa segons la importància del sector en l’activitat econòmica del territori. S’ha d’articular un sistema electoral diferent, que a banda del canvi en la representativitat, doni l’oportunitat a tot empresari a formar part del govern de la Cambra. Deixar d’una vegada per totes la perpetuïtat dels càrrecs i els llocs.
Les organitzacions empresarials som i hem sigut importants per les administracions. La Cambra de Comerç n’és un exemple. La societat estem representats per regidors d’ens locals, per diputats provincials, per consellers comarcals, pel Govern de la Generalitat i per l’Estat Espanyol. Tots ens han necessitat en algun moment, s’han reunit amb nosaltres per consensuar diferents temes. Així que formem part del seu cercle social.
Tot i així els gremis empresarials ens sentim poc recompensats per la feina que fem. Una mostra d’aquest fet és que cada vegada ens traieu més competències:
Els gremis ajudem a l’administració a fer d’interlocutors de les vostres polítiques, però ens falta recolzament. No ha de ser econòmic. No demanem diners, sinó suport a través d’atorgament de competències, perquè puguem ser la veu dels nostres empresaris i no tothom vagi per lliure. Els models d’individualismes no funcionen. I qui més ho saben són els governants actuals. Apliqueu les vostres teories dins de l’empresariat i doneu-nos suport perquè es potenciïn els gremis empresarials.
La Federació d’Hostaleria negociem el conveni laboral d’hostaleria per tots els empresaris, siguin associats o no. Paguem aquesta negociació però no se’ns dóna cap tipus de privilegi. Som promotors que es tingui un conveni d’hostaleria com cal, però no se’ns beneficia en cap sentit.
Durant la major part del discurs he reiterat que el turisme és un gran sector econòmic del nostre territori, que genera ocupació, riquesa a la societat i se’n beneficien altres sectors econòmics i per tant és transversal.
Tenim un bon model turístic però per mantenir-lo i fer-lo més gran, hem de trobar la forma de diferenciar-nos amb la nostra competència i fer una recerca d’altres productes turístics atractius pels nostres clients.
TOTS hem de fer els deures. I quan dic TOTS, parlo del sector privat, els empresaris, i el sector públic, l’administració. Els empresaris han de buscar la forma de renovar els seus negocis, de remodelar-los, mantenir-los, millorar la seva imatge, vetllar per unes bones infraestructures i per una bona qualitat.
L’administració pública ha d’implementar polítiques turístiques que ajudin a millorar i consolidar els negocis turístics actuals, vetllant per la qualitat i l’excel·lència. De forma que ha de deixar de banda, un model que obri la porta a una oferta turística difícil de controlar. Potenciem el que tenim i fem-ho més gran.
El treball conjunt és imprescindible en aquest món del turisme. El diàleg i el consens són eines bàsiques per crear polítiques que potenciïn molt més el sector turístic actual. I que Girona i tot Catalunya continuïn sent destins repetits pels nostres visitants. Que vinguin i vinguin i no parin de venir!.
Auguro que vindran canvis polítics importants, que els empresaris sincerament independentment de la nostra ideologia, no sabem si seran millor o pitjor pel nostre territori. Hem sentit moltes declaracions sobre el model turístic que tenim i fins i tot en grans ciutats, contínuament s’està qüestionant.
Compte, compte amb les noves polítiques. Compte amb els grans canvis. Hem passat una crisi econòmica molt important que ha durat pràcticament 8 anys. Encara no ens hem recuperat del tot, les taxes d’atur continuen a Catalunya en un 20%. No esborrem el passat: que el turisme ha estat el sector que ens ha aguantat d’aquesta crisi i és el que genera més ocupació. Valorem bé els avantatges i els inconvenients, i com jo sempre dic: El que funciona, no ho toquis.
Gràcies per acompanyar-nos en la dotzena edició del Dia Mundial del Turisme i desitjo que gaudiu del dinar.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!