Vint de novembre (20-N): per poc que no ho encertem!
Més enllà de la política, més enllà del record del franquisme i més enllà fins i tot de la gravetat i seriositat amb què cal prendre’s aquestes coses, sempre que s’acosta o arriba el 20-N, a mi em torna al cap un divertit càlcul que es feia pels volts de l’octubre del 75.
Quan tots estàvem pendents del "`parte médico oficial" de cada dia, o de saber quin nou tros de budell li havien extirpat al dictador, o fins i tot de l’evolució de l’anomenada Marcha Verde, un bon dia un company es presentà i ens digué una cosa així com "no sé perquè us amoïneu a saber quan es morirà Franco, si està escrit quan serà això".
I va fer el càlcul: la suma de la data de l’inici de la guerra (18-07-36) més la del final (1-4-39) donaven com a resultat la data previsible, 19-11-75.
Si la càbala va fallar per un dia, o la data oficial va ser modificada per fer-la coincidir amb la de la mort de José Antonio Primo de Rivera, ja és cosa que cal deixar per als investigadors de la història. Però us ben puc assegurar que vam ser uns quants que el dia 20, un cop comunicada la notícia vam somriure i vam pensar: per poques hores no ho encertem!
I va fer el càlcul: la suma de la data de l’inici de la guerra (18-07-36) més la del final (1-4-39) donaven com a resultat la data previsible, 19-11-75.
Si la càbala va fallar per un dia, o la data oficial va ser modificada per fer-la coincidir amb la de la mort de José Antonio Primo de Rivera, ja és cosa que cal deixar per als investigadors de la història. Però us ben puc assegurar que vam ser uns quants que el dia 20, un cop comunicada la notícia vam somriure i vam pensar: per poques hores no ho encertem!