Secundària Memòria

Ahir va fer divuit anys que va morir el meu pare, un fet que, dissortadament em sol passar per alt.

Dic dissortadament perquè no sempre som capaços de valorar allò que ens han donat les persones que estimàvem (de vegades sense saber-ho prou) i ens van estimar fins que ha passat força temps de la seva absència.

No és moment, però, de pensar què n’ha quedat. Més enllà d’això, ara fa aproximadament un any, revisant la col·lecció de clàssics de la Fundació Bernat Metge, que va iniciar l’avi i després va seguir el pare (al qual he pres el relleu, per dir-ho d’alguna forma) vaig pensar que potser també serà això, aquests llibres i d’altres, l’únic que algú em podrà heretar, si més no, com a cosa palpable.

TESTAMENT

Us deixaré tan sols
tots aquests llibres.
I els llibres que van ser
els llibres del meu pare
i, temps abans, del pare del meu pare.

I, si els sabeu trobar,
amb sort em mantindreu
en un record probablement amable,
a partir d’alguns versos,
de reculls que he aplegat
al llarg del temps,
pacient i en silenci,
mentre vosaltres em vèieu simplement
un xic pedant, o tal vegada un nàufrag.

poema inclòs al llibre “Els quaderns del nàufrag”, dins “Al costat dels xiprers que mai no ens faran ombra” (Òmicron 2008)