Siguem justos: els d’Air-Berlin no són nazis
He llegit una versió traduïda de l’editorial d’Air Berlin. Crec que hem de ser justos, com em demanava una persona que va comentar un post meu al respecte. No es pot acusar de nazisme el senyor Hunold ni molt menys la companyia. El nazisme implica un coneixement de causa, una actitud intel·lectual (bàrbara i repugnant, però intel·lectual en tant que qui ho és ho és, entenc que reflexivament: un pot ser allò que aquí en diem fatxa, sense pensar, però nazi, no; per ser nazi s’ha de tenir un grau de crueltat mental que em nego a creure que sigui espontània: hi ha pocs psicòpates realment curts de gambals, no sé si m’explico).
Doncs, el que deia. L’editorial no és el d’un nazi. És, senzillament el d’un ignorant voluntàriament desinformat.
Per tant retiro allò que deia del boicot. En tot cas, hauríem de fer una subscripció per comprar-los llibres i que aprenguin una mica de lletra. I d’història. I d’humiltat. I…
Doncs, el que deia. L’editorial no és el d’un nazi. És, senzillament el d’un ignorant voluntàriament desinformat.
Per tant retiro allò que deia del boicot. En tot cas, hauríem de fer una subscripció per comprar-los llibres i que aprenguin una mica de lletra. I d’història. I d’humiltat. I…
Com anomenarien aquest paio els de Poznan si el seu editorial parlés
d’exigir l’alemany i lamentar que no sonava com al 3r Reich?
Aqui ha
mort molta gent (sota les bombes de l’aviació de l’Eix) amb l’excusa de
l’imperi, i encara volen destruir-ne les seves tombes, també segueixen
apropiant-se del botí de guerra.