Setanta-vuit quilometres en cinquanta-dos minuts
Això és el què he
trigat avui de casa a la
feina. Sense passar en cap moment dels 110 quilometres per
hora, sense retencions, sense angoixes pels moviments bruscos dels camions que
van pel carril que no els correspon i que, prepotents per la desmesura de les
seves dimensions, envaeixen i ocupen amb impunitat les carreteres els dies
laborables.
El dia ha començat
més tranquil, a la feina les coses es veien amb més optimisme. He trigat uns
vint o vint-i-cinc minuts menys que un dia normal, o sigui que he arribat més
descansat que habitualment i he pogut afrontar els primers quarts d’hora de
feina emocionalment més centrat que qualsevol altre dia.
(segueix)
Quan em queixo de
les retencions a la B-30, hi ha qui diu que la culpa és que som massa cotxes
circulant a les mateixes hores. Ara ja ho puc dir amb coneixement de causa, ja
que abans només ho sospitava. El problema no són els cotxes, són els
camions que circulen a hores que no haurien de fer-ho.
I de retruc, el
consum de gasolina. El meu cotxe té un marcador de consum. En un dia normal faig un promig d’entre 5,8 i 6,2 litres per cent
quilometres. Avui 5,2! Faig uns 800 quilometres la setmana, això vol dir que
amb un consum com el d’avui podria arribar a estalviar 8 litres, o el que ve a
ser el mateix un de cada 6 o 7 dipòsits que empleno. Compteu quanta benzina,
quant gasoli, quanta contaminació, en definitiva, estalviaríem si algú prengués
la sàvia decisió de potenciar de manera substancial el transport ferroviari per
comptes d’afavorir l’ús de les carreteres.
Fa uns dies em
queixava que la gent protestava per tot, i posava o donava a entendre com a
part d’aquest “tot” els cinturons viaris (el famós 4rt cinturó, per dir un
exemple). Vull rectificar, encara que sigui parcialment. Que facin una línia de
ferrocarril, hi pugin els contenidors o, si ho volen, els camions, i que ens
els treguin de la carretera, sisplau.
Més tard, si em
vaga, em queixaré del xantatge a què em sotmet una part de l’empresariat,
aquesta patronal del transport que ha muntat una vaga que atempta contra alguns
dels meus drets. Però ara no ve al cas. Avui estic content perquè, malgrat les
aus de mal averany que presagien terribles carències i desastres, el tros de país
pel que jo transito estava en calma: no hi havia camions.