Secundària Memòria

(Efectes restringits: bloc de l'Antoni Casals i Pascual) antonicasals@mesvilaweb.cat

Sense recepta, sense consell, sense sentit: l’anomenada píndola de l’endemà

Llegeixo que el Ministeri de Sanitat ha aprovat la venda sense recepta de la  pastilla de l’endemà  a les oficines de farmàcia. A alguns els podrà semblar un avenç en determinats drets socials; altres fins i tot ho veuran com un progrés en la lluita per l’alliberament de la dona. Jo no entraré a debatre el fons de la qüestió, és a dir la part que té a veure amb l’establiment de relacions sexuals en edats precoces, que són les principals usuàries d’aquest mètode anticonceptiu. Cadascú pot tenir la seva opinió sobre el tema.
Fins ara, l’administració de la pastilla, si més no en el pla teòric es feia després d’haver parlat amb el metge o la infermera que remarcaven els riscos d’aquestes píndoles, i sobre tot que explicaven als i les joves (que després feien el què volien) que aquesta forma de contracepció pot ser perillosa si s’utilitza amb freqüència. Us n’estalviaré els detalls perquè no és la intenció d’aquesta entrada.
Només vull posar de manifest que quan estem desaconsellant continuadament l’automedicació, quan estem intentant fer pedagogia de l’ús racional dels medicaments, quan cada vegada més sabem la quantitat d’efectes adversos i d’esdeveniments greus causats per medicaments, anem i obrim la porta a un tractament hormonal, i el posem a l’abast de poblacions que només veuran en ell la porta oberta a una part del què pensen que és un món adult, i fins i tot una alternativa senzilla a altres formes de prevenció (una prevenció, si se’n pot dir així, que amb aquestes píndoles es limitarà a l’embaràs però no a la transmissió de malalties).
No entro en qüestions ètiques: no seria imparcial. Només em sorprèn que després d’haver fet que els metges, infermeres i llevadores assumissin un paper d’educadors que no els corresponia, ara es posa de manifest que tot allò que s’havia de protegir no tenia cap mena d’importància i que no es legisla pensant en la població sinó en funció de suposats estats d’opinió… o d’interessos d’algun tipus d’industria a la què precisament no afecta la crisi.

  1. M’agrada adonar-me que no sóc una carca… avui he parlat, també, del tema, al meu blog (entre altres temes)

    I m’agrada que tot això ho digui un metge!

    Una abraçada.

  2. Hola Toni,

    No he volgut fer cap apunt sobre aquest tema al meu bloc d’infermeria,
    sobretot perquè la premsa n’ha fet uns titulars espectaculars i  perquè tinc la sensació de que s’ha donat un
    pas enrere en la prevenció de les malalties de transmissió sexual. No sé que en
    diuen del tema les Associacions antisida però intentaré esbrinar-ho.

    Toni una exposició magnífica!

Respon a N Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.