Secundària Memòria

Només per la interpretació que en fa la Kate Winslet, ja val la pena,més enllà del propi argument de la pel·lícula, anar-la a veure. A partir d’una iniciació sexual d’un adolescent en mans d’una dona més gran  que ell, i el posterior retrobament d’aquest noi amb la dona que és acusada de crims com a guardiana d’un camp de concentració durant el nazisme, la pel·lícula posa sobre la taula molts dels dilemes que han torturat Alemanya durant el darrer mig segle. I a la vegada, en un món carregat de casos flagrants de crims contra la humanitat, ens els serveix en safata per tal que hi reflexionem.

Sembla que algú ha acusat el film de ser condescentdent amb els nazis.
Jo no ho vaig veure així i no crec que aquesta fos la intenció del
director. La pel·lícula planteja el dilema de jutjar i comprendre. I
comprendre, que vol dir únicament ser capaç d’interpretar perquè una
persona individual actua d’una determinada manera en unes determinades
circumstàncies, independentment que això sigui correcte o -i és una
cosa diferent- il·legal. I que un fet vagi contra els nostres principis
morals o ètics no vol dir que en un altre temps i un altre lloc això no
pogués ser clarament legal.
De fet, per a la protagonista hi ha una circumstància que la fa sentir-se més avergonyida que no pas el seu passat nazi, i en funció d’aquesta circumstància prendrà la decisió que condicionarà el seu futur.
La pel·lícula no pretèn resoldre’ns dubtes ni dilemes ètics, només posar-los sobre la taula i és per això que a mi em va sembla una pel·lícula punyent i clarament torbadora, ja que planteja molts dubtes sobre els principis, amb els que constantment han de lluitar els dos protagonistes en diferents moments de la seva vida.