País d’histèrics
Si el govern opina que cal fer una canonada per
portar excedents d’aigua, estem fent un transvasament; si ho atura, ha decidit
per decret que s’ha acabat la sequera o bé ha cedit a les pressions dels “radicals”.
Si hi ha apagades de llum la gestió hidroelèctrica és dolenta; si es vol fer
una línia que ho eviti, s’està atemptant contra el paisatge i no sé que més; si
ens trobem en un embús a la B-30, envoltats de camions que han passat per l’Anoia
o el Penedès, les infraestructures són insuficients, però si es planteja un
cinturó que ho eviti, tornem a atemptar contra el territori
portar excedents d’aigua, estem fent un transvasament; si ho atura, ha decidit
per decret que s’ha acabat la sequera o bé ha cedit a les pressions dels “radicals”.
Si hi ha apagades de llum la gestió hidroelèctrica és dolenta; si es vol fer
una línia que ho eviti, s’està atemptant contra el paisatge i no sé que més; si
ens trobem en un embús a la B-30, envoltats de camions que han passat per l’Anoia
o el Penedès, les infraestructures són insuficients, però si es planteja un
cinturó que ho eviti, tornem a atemptar contra el territori
Si es subvenciona el teatre o la música, es
cultiva la política de l’amiguisme; si no es fa, cavem el fossar de la nostra
cultura…
El que més m’empipa és que són els mateixos
mitjans els que un dia es carreguen el govern per una cosa i quatre dies més
tard, per la segona. La
meva conclusió: aquest és un país d’histèrics on hi ha arrelat el NIMBY fins a
extrems insospitats, on la conspiració de cafè i pandereta s’ha convertit en la
forma de vida de molts. I per a mostra el penós espectacle d’un partit que encara
no sap, després de gairebé cinc anys si és al govern o a l’oposició.
Evidentment, el quadre de Munch que il·lustra aquest apunt és Ansietat.
A la carretera que uneix Abrera amb Manresa hi ha una enorme pontada que ho resumeix d’una manera excel·lent: No a tot. I així ens va.