L’udol desesperat del licantrop
L’UDOL DESESPERAT DEL LICANTROP
Heu-lo aquí, somicant a la vora d’un riu
sense aigües que el transitin,
intuint entre sanglots un futur fet
solament de silencis. Va plorar, ahir.
I plorarà demà per la desesperança
que es precipita en la forma imprecisa
del seu món. El món que l’ha fet de la manera
que és ara. La pluja no rentarà
cap ni un dels pecats pels que compleix
una tal penitència, ni esbravarà els motius
de la seva pena immensa, d’aquest
patir feixuc esdevingut, amb tot,
raó de vida. Aviat vindrà la nit
i amb ella el ple de lluna, al llindar del seu bosc,
transformarà la indiferència en fosc udol.