Llibres i amics
La relació que tenim de vegades amb els llibres és com la que fa que els amics siguin o deixin de ser amics.
(segueix…)
(segueix…)
Un llibre, doncs, és com un amic. Complementari, sempre se n’aprenen coses, t’agrada passar-hi estones, al seu costat. De vegades, però, et sents traït per ell, ja sigui per alguna part del seu contingut o bé, més sovint, pel final. El final d’un llibre és sempre com el final d’una amistat, que pot acabar -metafòricament, en el cas de l’amistat- a la foguera.
El meu avi sempre deia que cremar un llibre era un dels pocs pecats mortals de veritat que existien. Jo he crescut en aquest convenciment que ha tingut a la meva família característiques quasi religioses. Per això, a casa, hi tinc un munt de llibres sobre els que no tornaré a posar els meus ulls, però que malgrat tot em sobreviuran.
El meu avi sempre deia que cremar un llibre era un dels pocs pecats mortals de veritat que existien. Jo he crescut en aquest convenciment que ha tingut a la meva família característiques quasi religioses. Per això, a casa, hi tinc un munt de llibres sobre els que no tornaré a posar els meus ulls, però que malgrat tot em sobreviuran.