Secundària Memòria

De la manera més absurda, perquè aquestes coses són sempre així, abans d’ahir al vespre em vaig fracturar el 5è metacarpià de ma mà dreta. Com ens sol passar als metges (“en casa del herrero, cuchara de palo”), no vaig donar importància al cop malgrat el mal que em feia, i fins que no he tingut la mà feta una mena de botifarró on no es delimitaven prou bé les articulacions dels dits, no m’he decidit a què algú s’ho mirés.
De manera que, ara fet ja el diagnòstic, un traumatòleg que primer m’ha dit que em posaria una petita fèrula, m’ha col·locat un aparatós enguixat que fa pensar que m’hagi trencat, com a mínim, el radi.
La conseqüència inicial d’això és que entre unes coses i altres fins ara no he pogut asseure’m a escriure alguna cosa, i al final ho acabo fent per parlar de la meva fractura. la meva idea era inicialment parlar de la festa major de Vilallonga de Ter, però en aquests moments no em veig amb cor d’escriure gaire (ho estic fent amb la mà esquerra i amb el dit mig de la dreta), de manera que si tot va bé, demà us en faré una petita crònica, amb referència al millor pregó de Festa Major de Vilallonga de Ter dels darrers anys (perquè si no m’ho dic jo, ningú no ho dirà per mi!), o com  a mínim el millor d’aquest  any…

(la foto és de Vilallonga de Ter, després d’una nevada ara fa més o menys un any)