Estramp Jaç: més enllà del folk i del jazz
Una de les coses que, ara que estic més tranquil i puc recordar-les, em quedaran en la memòria d’aquest estiu és el concert que el grup Estramp Jaç, dirigit pel blocaire Marcel Casellas, va fer el 10 d’agost a Vilallonga de Ter.
No estic en condicions de fer-ne una crítica, perquè no en sé. Només puc dir que no els coneixia i que em van semblar fantàstics. La fusió entre la música d’arrel tradicional i el jazz sempre m’ha resultat atractiva i en aquest cas podria dir que assoleix moments gairebé sublims, gràcies sobre tot al gran desenvolupament (en alguns moments quasi virtuosisme, dels músics). Genial, la suite final que integrava ritmes pirinencs i berbers.
L’únic inconvenient va ser que, per les característiques del públic, molt heterogeni i, en alguns casos, poc donat a manifestacions d’espontaneitat desbordada, no hi va acabar havent l’ambient de festa a què la música sense cap mena de dubte induia.
Va comentar el Marcel que és a punt de sortir el disc que en essència quedava recollit en el concert, i que com també explica al seu bloc, es va gravar a Cuixà. Jo penso buscar-lo. I l’aconsello, evidentment.
L’únic inconvenient va ser que, per les característiques del públic, molt heterogeni i, en alguns casos, poc donat a manifestacions d’espontaneitat desbordada, no hi va acabar havent l’ambient de festa a què la música sense cap mena de dubte induia.
Va comentar el Marcel que és a punt de sortir el disc que en essència quedava recollit en el concert, i que com també explica al seu bloc, es va gravar a Cuixà. Jo penso buscar-lo. I l’aconsello, evidentment.
Hola, vés a saber com, he arribat al teu bloc i he llegit la lectura que fas del nostre concert –Vilallonga–. T’agraim ekl teu comentari i celebrem que la proposta t’hagi interessat.
Demà matéix, a la Segarra, anem a enllestir les mescles i la masterització del CD i esperem que surti al mercat –pobret, però benvolgut mercat– durant el més d’octubre.
L’editora és basca, i s’nomena: Hotsak, especialitzada en jazz, blues, música tradicional amb elements d’electrònica.
El Cd es dirà: Del Pirineu a l’Atles –i en el tema que porta el mateix nom hi ha col·laborat, a més dels membres del grup, Mohamed Soulimane –veu i violí àrab–)
Una abraçada