En el centenari de Pavese

Ara fa uns dies, el 9 de setembre, es va complir el centenari del naixement de Cesare Pavese. cosa que ha donat peu, com sempre que s’escau un aniversari del naixement o de la mort d’algun escriptor cèlebre, a alguns, no sé si els suficients, homenatges. Tot i que el gruix de l’obra de Pavese és en prosa, la seva obra poètica és també digna de remarcar i en concret, el poemari Verrà la morte e avrà i tuoi occhi, que té en el punt de mira l’actriu Constance Dowling posa de manifest moltes de les obsessions de l’autor.
El poema que duu el mateix nom, un poema que algú ha definit com certament inquietant, és al meu entendre un compendi bellíssim d’aquestes obsessions: la mort, la imatge de l’estimada, l’amor que d’alguna manera el poeta sap que és impossible…
Pavese, abandonat de l’actriu americana, es va suïcidar l’agost de 1950 en una habitació d’un hotel a Torí, després d’ingerir una sobredosi de somnífers. Sembla que l’últim que va anotar al seu dietari va ser la frase: “Prou de paraules, un gest. No escriuré més“.

Si voleu seguir llegint, hi trobareu el poema i una traducció en català.

Normal
0
21

false
false
false

MicrosoftInternetExplorer4

<!–
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:CA;}
@page Section1
{size:595.3pt 841.9pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>

/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Tabla normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:””;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}

Verrà la morte e avrà i tuoi occhi –

questa morte che ci accompagna

dal mattino alla sera, insonne,

sorda, come un vecchio rimorso

o un vizio assurdo. I tuoi occhi

saranno una vana parola,

un grido taciuto, un silenzio.

Cosí li vedi ogni mattina

quando su te sola ti pieghi

nello specchio. O cara speranza,

quel giorno sapremo anche noi

che sei la vita e sei il nulla.

Per tutti la morte ha uno sguardo.

Verrà la morte e avrà i tuoi occhi.

Sarà come smettere un vizio,

come vedere nello specchio

riemergere un viso morto,

come ascoltare un labbro chiuso.

Scenderemo nel gorgo muti.»

*****

La mort vindrà i tindrà els teus ulls-

aquesta mort que ens acompanya

del matí al vespre, insomne, sorda,

talment un vell remordiment,

o un vici absurd. Ara els teus ulls

seran només vanes paraules,

un crit callat, potser un silenci.

Els veus així mentre t’aboques

a tu mateixa en el mirall

cada matí. Dolça esperança,

també sabrem, quan sigui el dia,

que tu ets la vida i el no-res.

Per tots la mort té una mirada.

La mort vindrà i tindrà els teus ulls.

Serà com estar-nos d’un vici,

com veure com un rostre mort

reapareix dins del mirall,

com escoltar un llavi clos.

Descendirem, muts, a l’abisme.

Secundària Memòria

(Efectes restringits: bloc de l'Antoni Casals i Pascual) antonicasals@mesvilaweb.cat

Deixa un comentari Cancel·la les respostes