Disfresses
Quan era jove, fins i tot quan era petit, em feia molta vergonya disfressar-me. De fet, no recordo més d’una vegada en què amb la història del Carnestoltes arribés a fer-ho. Avui encara me’n fa. Suposo que no suporto que la gent no em vegi tal i com jo crec que sóc. I encara pitjor: no suporto mirar-me al mirall i veure-hi un altre
Així m’ho deia l’àvia.
A mi m’hagués agradat disfressar-me per carnestoltes i fer la rua i riure darrera la màscara quan no sapiguessin qui sóc. I ja veus el handicap no perdona…
En el meu cas podria dir: aunque la mona se vista de seda… mona se queda. He, he!!!
Salut company!