Dels llibres i els seus preus als anys vuitanta. Retrobant-ne un de Joan Margarit
Vaig descobrir Joan Margarit, la seva poesia vull dir, a principis dels vuitanta. Com tinc el costum, crec que heretat de l’avi, de marcar la data en què he comprat els llibres a la primera pàgina dels mateixos, sé que el dia 8 de juliol de 1983 (data per cert en què complia els 24 anys) vaig comprar un volum doble de la col·lecció de llibres de l’Escorpí a la llibreria Documenta, de Barcelona. I sé que va ser a la Documenta perquè conserva encara el segell de la llibreria. El preu, 290 pessetes; l’equivalència actual, prop d’1,75 €. Aquell volum recull dos llibres: Raquel i La fosca melangia de Robinson Crusoe. Jo no coneixia la poesia de Joan Margarit, en aquell moment, tot i que ja llavors era un comprador quasi compulsiu de llibres de poesia, sobre tot gràcies a l’assequibilitat dels preus dels llibres de l’Escorpí (tinc algun volum marcat amb preus de 80 pts.), una mica més barats que els llibres de l’Ossa Menor que ja tenien aquests preus set anys abans (font: la biblioteca de casa, és clar).
(segueix)
Doncs bé, allò que dèiem. En aquells temps vaig comprar un volum que recollia els dos llibres esmentats de Margarit. Deu fer molt de temps que no els rellegeixo, entre altres coses perquè he anat seguint aquests anys la carrera de l’autor, la lectura dels darrers llibres del qual ha emplenat moltes de les meves hores (em resulta difícil parlar de l’emoció de la primera vegada que vaig llegir Joana, l’impressionant Càlcul d’estructures i la crepuscular Casa de misericòrdia).
A causa d’un seguit de moviments i desplaçaments de llibres a casa (qüestions prosaïques com ara arranjament del parquet de l’estudi i pintar-ne les parets) he acabat revisitant textos que s’havien anat quedat reduits a l’ostracisme. I el llibre que esmento m’ha portat intensíssims records, ja que el vaig comprar estant de permís durant la “mili”, de manera que amb tota probabilitat va anar encara un parell de vegades de Barcelona a Valladolid i vice-versa.
El llibre La fosca melangia de Robinson Crusoe va tenir un fort impacte influint en moltes de les coses que vaig escriure en aquella època i que estan guardades en calaixos a casa. I, retrobant el llibre, he pogut observar que inconscientment s’havien enclavat moltes de les referències de l’autor, però sobre tot d’aquest llibre, en el meu imaginari poètic.
Per això, em ve de gust compartir un dels poemes que tenia asenyalats al llibre i que encara, com tants i tants de Joan Margarit, em posen la pell de gallina.
A causa d’un seguit de moviments i desplaçaments de llibres a casa (qüestions prosaïques com ara arranjament del parquet de l’estudi i pintar-ne les parets) he acabat revisitant textos que s’havien anat quedat reduits a l’ostracisme. I el llibre que esmento m’ha portat intensíssims records, ja que el vaig comprar estant de permís durant la “mili”, de manera que amb tota probabilitat va anar encara un parell de vegades de Barcelona a Valladolid i vice-versa.
El llibre La fosca melangia de Robinson Crusoe va tenir un fort impacte influint en moltes de les coses que vaig escriure en aquella època i que estan guardades en calaixos a casa. I, retrobant el llibre, he pogut observar que inconscientment s’havien enclavat moltes de les referències de l’autor, però sobre tot d’aquest llibre, en el meu imaginari poètic.
Per això, em ve de gust compartir un dels poemes que tenia asenyalats al llibre i que encara, com tants i tants de Joan Margarit, em posen la pell de gallina.
De l’illa del naufragi, vell Crusoe,
deu venir-nos aquesta confiança.
El primer violí ha donat el to
i l’orquestra a l’uníson ha respost
com en un homenatge.
Amb la música als ulls,
des de la meva llotja escolto el mar
i vagarejo els límits del que sé.
Molt enllà de la nit
hi ha una finestra amb llum i ampit de flors
on sempre et veig a tu.