Secundària Memòria

(Efectes restringits: bloc de l'Antoni Casals i Pascual) antonicasals@mesvilaweb.cat

Deixadesa i desídia a la Universitat

Voldria ser breu. Ara fa un any just, el meu fill canviava de facultat a l’Autònoma, fart de la deixadesa i manca d’interès de part del professorat de la facultat a la que anava. Classes suspeses sense avís, professors que desapareixien tres mesos sense que ningú donés la seva part del temari, notes que trigaven mesos a sortir…
Aquest any, les coses han anat una mica (només una mica millor). Però ara les coses ja són on eren, una altra vegada. Divendres s’havia d’examinar d’una assignatura. El professor apareix dues hores més tard de la convocatòria i sense més explicacions els re-cita per dimecres vinent.
Llavors un pensa en egregis professors, tertulians de Can Bassas, com el Sr. JB Culla, que es dediquen a malparlar dels "estudiants d’avui en dia", dient que no només no saben res sinó que no volen saber ni hi tenen interès.
Qui és que no té interès?
Com volen que els universitaris la vegin com una institució seriosa, la Universitat? En fi, estic emprenyat per la part que em toca i per les parts que em toquen. I per tant opto per deixar-ho aquí, per a qui ho vulgui llegir.

  1. Doncs jo entraré en breu a la universitat, espero que em toqui bona facultat, bons professors, o com a mínim alguna cosa de bo… De moment he tingut la mala sort de que la meua generació ha agafat TOTES les reformes de l’educació per part de governs de tots els colors. A veure si aquesta vegada no foten la cullerada i em deixen un any sense imprevistos. Però amb la reforma aquesta del pla de Bolonya… trobo que hauré de patir ser un any més ser un conillet d’indies de les institucions aborrides de no encertar-ne ni una.

  2. La universitat, al menys moltes facultats, perquè hi ha alguna excepció, -per exemple, tinc bones referències de veterinària- ja fa anys que té aquests problemes, és una mena d’elefant que ningú no vol moure, hi ha molts interessos i moltes patums inamovibles a dins, però no se’n parla massa, ni s’hi vol ficar el nas en excés. Un invent bastant dolent va ser tot això dels crèdits en lloc dels ‘cursos’ i el fet de partir el curs pel febrer, amb més vacances. El compliment deficient de molts professors i els problemes per tal que gent nova pugui accedir a càtedres i a l’ensenyament és també un problema no resolt. Mentre es parla tant de l’educació obligatòria d’aquesta no se’n fa una anàlisi seriosa, que jo sàpiga, i en canvi, ja veiem com van les estadístiques sobre la qualitat. De seriosa, res, ancorada en molts privilegis que caldria qüestionar. I això, en general, val per gairebé totes, no sé si les privades funcionen millor, perquè en això també pesa molt la propaganda i no és or tot el que lluu. De vegades, amb ironia, quan la gent es queixa de l’escola primària, amb companys, comentem que ‘quan més amunt es va, pitjor va’ i que, al capdavall, la primària és el que millor funciona i on tothom compleix, al menys l’horari.

  3. Jo vaig estudiar a l’Autònoma. Ho recordo com una mala experiència, un lloc gris amb professors desmotivats. Ara, de tornar a començar, no sé si aniria a la universitat.

Respon a Litus Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.