Secundària Memòria

(Efectes restringits: bloc de l'Antoni Casals i Pascual) antonicasals@mesvilaweb.cat

Converses sobre el dolor i la mort (6): una incursió de Montaigne

La nostra religió no ha tingut fonament humà més afermat que el menyspreu de la vida. No solament ens hi crida el discurs de la raó, atès que per què temeríem perdre una cosa que una vegada perduda no pot ser enyorada? I ja que estem amenaçats per tantes classes de mort, ¿no hi ha més mal en el fet de témer-les totes que en el d’encarar-se amb una de sola?
Què importa quan serà si és inevitable? A qui digué a Sòcrates: “Els trenta tirans t’han condemnat a mort”, ell li va respondre: “I la natura a ells”.
Quina ximpleria afligir-nos en el moment del pas cap a l’exempció de tota aflicció!

Michel de Montaigne: Assaigs

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.