Secundària Memòria

(Efectes restringits: bloc de l'Antoni Casals i Pascual) antonicasals@mesvilaweb.cat

Amistat: l’eloqüència ciceroniana

(…) el vigor de l’amistat no es pot comprendre més clarament a partir del fet que, dins la il·limitada societat del gènere humà, formada per la mateixa naturalesa, el cercle de l’amistat és tan reduït i restringit, que tota estimació es comparteix o bé entre dues persones només, o bé entre dos individus.
Efectivament, l’amistat no és sinó una harmonia entre les coses, tan divines com humanes, acompanyades de benvolença i d’estimació: crec de debó que, fent excepció de la saviesa, no ha ha cap altra cosa més bo na que ella de les atorgades pels déus immortals al gènere humà.

(segueix)

Hi ha gent que li anteposa les riqueses; d’altres, la bona salut; d’altres el poder; d’altres, els honors; molts també els plaers. Això darrer és propi, sens dubte de les bèsties, mentre que les altres opcions esmentades són caduques i incertes, i depenen no tant de la nostra elecció com de la inconsistència de la Fortuna.
Hi ha, amb tot, els qui posen el bé suprem en la virtut -aquests obren veritablement molt bé-, però es dóna el cas que és aquesta mateixa virtut la que genera l’amistat, i la manté; i és que l’amistat no pot, de cap de les maneres, existir sense la virtut.

Ciceró: Leli/De l’amistat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.