delicte de consciència?

No el conec personalment, i el seu bloc no és dels que segueixo amb més asiduïtat. Hi he entrat només puntualment, més per l’atracció que m’hagi generat el títol del post que per altres coses. Però avui m’assabento a través del mail obert de Vicenç Partal que Marc Belzunces pot anar a la presó per un delicte de consciència, d’aquells que un creia que en aquest país (i per extensió en el país que ens marca les normes) ja no existien. Com jo podria dir-ho més alt, però en cap cas millor, si seguiu llegint, hi trobareu l’editorial que en Partal ha escrit avui sobre el tema.
Des d’aquí la nostra solidaritat amb el company blocaire i el reconeixement a la seva coherència.

Belzunces

Molts lectors de VilaWeb deuen conèixer Marc Belzunces més pel nom del seu bloc (De l’holocè estant)
que no pel seu nom propi. Fa anys que el Marc, amb una meticulositat
admirable, ens va descobrint els recòndits sabers del Google, com es
viu sobre una bicicleta a Barcelona o mil i una campanya democràtica
per a fer d’aquest règim on vivim un lloc més habitable. Ara ell és
notícia. Pot anar a la presó per haver-se negat a formar una taula
electoral, per haver fet d’objector de consciència, com ja féu fa
quinze anys, contra el servei militar. Ara no ens podem pas permetre de
deixar-lo sol.

El Marc ha fet una cosa que és coherent. Ell no considera l’estat
espanyol el seu estat i, en conseqüència, el desobeeix. Hauria de ser
molt normal això, però cal valor per a fer-ho. I cal tenir les idees
clares. Vivim en una societat en què tirar la pedra i amagar la mà és
una tradició confortable, però el Marc no vol seguir-la. No ho volgué
fer quan anar a la mili era l’obligació més estúpida que havies
d’aguantar en vida, i no ho vol fer ara. Des del meu punt de vista, la
seua actuació mereix la meua admiració i tot el meu suport. Els gran
canvis sempre comencen amb un primer pas i, com Belzunces relata en el
seu bloc, sembla que un cas com el seu no havia tingut cap precedent
judicial.

Per això enmig de la boira tan espessa que ens envolta des de fa
mesos el seu compromís és un incentiu que ens recorda que no n’hi ha
prou de queixar-se d’allò que no fan els altres. Que podem fer-hi molt
nosaltres, amb un gest tan simple com el de dir que no. Coratge holocè!