Secundària Memòria

(Efectes restringits: bloc de l'Antoni Casals i Pascual) antonicasals@mesvilaweb.cat

Una de cultureta, que de tant en tant va bé: Sabeu d’on ve la paraula “sardònic”?

Potser em direu ignorant. O pitjor, passat de voltes pel fet de conèixer el nom d’alguns reis de l’antiga Mesopotàmia. Doncs bé, jo em pensava que l’expressió “un riure sardònic” amb la que fem referència de vegades al riure sarcàstic, amb gestualitat facial en forma de ganyota molt pronunciada, procedia de Sardó, rei dels assiris, pels volts del segle VII o VIII a.c. Per un d’aquests motius difícils d’explicar, al meu cervell la imatge que de petit tenia de sumeris, acadis, babilonis i assiris era d’una certa crueltat, de manera que la imatge del rei rient amb ganyota no se’m feia estranya. Potser era cosa de les classes d’història sagrada, que ens mostraven uns mesopotàmics despietats i infidels.
Doncs bé, avui rebo un correu d’A word a day, una pàgina en anglès que explica l’origen de les paraules (aquí en tenim l’equivalent a Cada dia un mot) i m’assabento que sardònic ve de Sardinia (Sardenya) i que es creia que tenia l’origen en una planta que creixia en aquesta illa i que quan es consumia originava uns espasmes facials, de manera semblant a un riure histèric.
I és que per poc que ens hi posem, cada dia desmentim una història i n’aprenem una altra. Com amb el castell de Montjuïc.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.