La Vanguardia, Pilar Rahola i l’antiamericanisme

Més d’una vegada he
comentat que la línia editorial i de comentaristes de la Vanguardia em fa una
certa por. De fet hi ha moments que és
tenebrosa. Ja sé que no hi ha diari, avui en dia, que es lliuri del sectarisme
polític i que, evidentment, l’opinió és això, opinió, i benvinguda en sigui la
llibertat.

El que passa és que
a mi m’agradaria llegir les notícies tal i com són, no barrejades amb
comentaris. I això, pel que veig, és cada vegada més difícil. De fet, vaig deixar d’escoltar el programa de l’Antoni Bassas al matí per aquest motiu i ara només escolto les notícies i música a la ràdio del cotxe. L’enfocament del
congrés d’ERC, la tergiversació del sentit de les paraules del Conseller
Castells, el maltracte sistemàtic al govern de la ciutat de Barcelona, en fi la
demonització de tot allò que faci una mica d’olor a sofre esquerranós, formen
part del manual d’estil d’aquest diari que en els darrers anys ha anat perdent
allò que en diuen centralitat, per ubicar-se cada vegada més en l’àmbit ideològic
de la dreta.

Capítol apart
mereixen alguns comentaristes. L’anti-arabisme visceral de la Pilar Rahola (molt més
divertida la del Polònia,sens
dubte!) arriba a fer-li fer comentaris fins i tot insultants per als qui creiem
en la pau i en la justícia global. Eleva els seus prejudicis a la categoria d’axioma
i dóna per fet que la seva més que probable manca de sensibilitat cap a la població
palestina és la mateixa que poden tenir els propalestins, o pitjor encara,
tothom que no sigui proisraelià, vers els israelians. I avui, reblant el clau
desacredita els qui s’oposen o es queixen de la política del govern Bush o,
concretament de la situació de Guantànamo, dient que a aquests no els preocupa
Darfur. Quina part del seu deterior ens hem perdut, senyora Rahola? D’on ha tret aquesta solemne barbaritat? Fins i tot, encara que a algú dels que criden contra
Bush, cosa que dubto, no li digués res Darfur, això fa més acceptable o
justifica Guantanamo?

Massa sovint l’estil
dels comentaristes, digueu-ne Rahola, digueu-ne també Trallero (a qui sembla
que li hagin d’administrar antial·lèrgics cada vegada que se li acosta alguna
cosa que faci olor de catalanista) entre alguns altres, no és discursiu ni
argumentatiu. Ens llencen quatre axiomes “anti”, desacrediten qui no pensa com
ells, i a cobrar la columna.

I a mi, tot plegat,
em cansa. Com diu que li cansen les manifestacions antiamericanes, a la Sra. Rahola.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*