Sensacions del desassossec (de la mà de Pessoa)

En aquesta era metàl·lica dels bàrbars només un cultiu metòdicament excessiu de les nostres facultats de somniar, d’analitzar i d’atreure pot servir de salvaguarda a la nostra personalitat, perquè no esdevingui nul·la o idèntica a les altres.

El que les nostres sensacions tenen de real és precisament el que tenen de no nostres. El que hi ha de comú en les sensacions és allò que forma la realitat. Per això la nostra individualitat en les nostres sensacions es troba només en la seva part errònia. L’alegria que tindria jo si veiés un dia el sol escarlata. Fóra tan meu aquell sol, només meu!

Fernando Pessoa: Llibre del desassossec

(fotografia d’E. Almeida)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*