Vinyoli, de butxaca

Habitualment, els volums de poesia ja ho són, de butxaca. Ara, trobar que una col·lecció de llibres de butxaca inclogui un volum amb la poesia completa d’un autor, em sembla que ja no ho és tant. Ahir em vaig dur la sorpresa de trobar a la col·lecció la butxaca, d’Edicions 62, precisament la poesia completa de Joan Vinyoli, amb pròleg d’Enric Casasses. Res més lluny de la meva intenció que fer comentari del llibre, tret del fet de felicitar-nos tots plegats que una iniciativa d’aquest tipus posi a l’abast del comú dels mortals l’obre poètica completa de qui ha de ser considerat un dels millors poetes de la literatura catalana.
El meu esperit una mica “hooligan” pel que fa a Vinyoli em demana que no el limiti en la seva excel·lència a la nostra literatura i que l’ampliï fins la consideració d’un dels millors poetes universals, cosa que faig de bon grat.

(segueix)

Quan vaig començar a escriure poesia, Vinyoli va ser un dels primers autors que “va caure a les meves mans” (deixeu-m’ho dir així). Conservo d’aquella època els exemplars de la col·lecció dels Llibres de l’Escorpí de Tot és ara i res, Encara les paraules i Ara que és tard, unes lectures que em van impressionar i que d’alguna forma van condicionar en bona mesura els meus gustos i, perquè no, les meves percepcions literàries. Vinyoli no va ser mediàtic com d’altres, però no per això ha tingut menys influència en el món de la nostra poesia.

Us deixo un dels poemes del llibre, Platja, pertanyent al llibre El griu

No hi és: la mort se la va endur.
Miro la mar. Tot d’una m’entra por
de les grans roques negres, de la ratlla
de l’horitzó, vermella de tan blava,
de la infinita llunyania immòbil.
La mort, rient, feineja per la platja
plena de cossos impregnats de cremes,
al bat d’un sol que degoteja sang.

He tremolat davant d’aquests misteris.

la fotografia és de Ricardo Araujo

2 pensaments sobre “Vinyoli, de butxaca

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*