Jo també explicaré el que m’he comprat per Sant Jordi

La veritat és que tenia previst fer unes quantes compres més, però una sèrie d’imponderables que només els que els hem patit podríem entendre i que, per tant, us els estalvio han fet que la compra d’avui hagi estat francament minsa.
Anem al gra: A la meva dona, a més de les roses obligades, li he fet arribar en forma de regal embolicat l’Emma de la Maria Barbal. Un parell de persones me l’han aconsellat.
I jo he fet un doble salt mortal.
(segueix)

En primer lloc m’he comprat el primer volum dels Assaigs de Montaigne. He pensat que una mica d’erudició m’aniria bé en aquests temps tan desculturalitzats. Tot i que em fa una certa por, ja que tinc encara pendent de llegir (de fet hi entro i en surto amb poc convenciment) els assaigs de Proust que vaig comprar l’any passat, que tret d’alguna frase genial o algun paràgraf ocurrent em resulten de difícil digestió. Però allà hi són, al prestatge, mirant-me de tant en tant a l’espera d’un acte de valor (o potser d’un autodafe en el sentit carvalhià del terme).
I després m’he comprat un llibre de poesia en espanyol, una cosa que crec que no feia des de fa anys. La lectura compulsiva a l’escola d’Espronceda, Rubén Darío, Becquer i altres per l’estil em va provocar una veritable aversió a la poètica espanyola i hispanoamericana en general. Aversió que em va arribar a condicionar negativament fins i tot en la lectura de Miguel Hernàndez, Lorca i Machado. De fet, fins que no vaig descubrir Gil de Biedma i Goytisolo no vaig creure que la poesia en castellà em pugués arribar a dir res.
Reconec que ara han canviat les coses (ja puc llegir alguna cosa dels esmentats, i dels autors del segle d’or, Quevedo, Lope, fins i tot Góngora) sense que em surtin taques a la pell.
Però va ser arrel de la lectura dels dos darrers llibres de Francisco Mezquita Broch, autor valencià (Vila-real 1947) en llengua catalana que se’m va despertar la curiositat per un autor valencià, aquest en llengua espanyola: Francisco Brines (Oliva, 1932). Per als lletraferits de veritat i coneixedors del “mundillo” aquest, demano disculpes de la meva ignorància. Penseu que sóc metge i que la meva activitat literària és estrictament autodidacta i “amateur”.
Per a la resta dels mortals, que són la majoria, us recomano el llibre antològic Todos los rostros del pasado, de Francisco Brines, i us en deixo un fragment.

“Y de repente vino, por la abierta ventana,
un aire de otro siglo,
y se posó tranquilo en nuestros cuerpos sudorosos.
Miré tu sólida cabeza adolescente, los arcos en la luz,
y vi la vida en ti,
con el destello de lo que sólo vive en el presente”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*