Canvi d’any

Hem canviat d’any. Els costums també canvien i els entorns en que es celebren els canvis d’any també es van modificant. Avui ensenyaven a TV3 que les 60.000 persones que hi havia a la zona de la Plaça Catalunya eren majoritàriament estrangeres.

Nosaltres celebrem des de fa força anys el Cap d’Any amb una colla d’amics. Entre les peculiaritats a destacar tenim que els fills, que inicialment venien amb nosaltres (els de tots) han anat despareixent i ja només en queden tres, dels quals un va marxar abans d’acabar el darrer gra de raïm. Els altres dos, de 14 i 15 anys, es van quedar per espartana disciplina. I els adults també han anat disminuïnt, suposo que perquè si els fills ja no venen, la gent pot muntar-se la festa de manera una mica més especial…
Dels darrers anys, encara que en el meu cas aquest ha estat en el que se m’ha fet més evident, és de notar la proliferació dels missatges al mòbil. Si no felicites el canvi d’any per mòbil o si no contestes els milers de missatges que t’arriben ets una rara avis o un poca-solta cregut que no contesta… Reconec que en vaig contestar quatre o cinc, els que, arbitràriament, vaig decidir que eren més sincers o aquells corresponents apersones amb les que em venia més de gust quedar bé.
I pel que fa a la festa, què us en diré, ens hem acostumat a tenir la tele engegada, mentre escoltem música, connectem les campanades de TV3 i després seguim una mica el programa que hi fan, apartem taules per si amb la música algú vol ballar i ens riem de nosaltres mateixos una estona.
És el millor que podem fer. Perquè al dia següent un s’adona que l’únic que ha passat de diferent és que hem canviat un número al calendari i tot, tot, tot, segueix igual. Per bé, i evidentment, per mal.
Tot això no impedeix que un vulgui desitjar a tothom, per convencional que sigui, i amb tota sinceritat, un bon any!!!

2 pensaments sobre “Canvi d’any

  1. La gent del carrer, pel centre de la ciutat, estrangera, i els que serveixen als bars i cafeteries, també estrangers. No cal dir que les botigues les estan adaptant al tema.

    Bon Any i Bons Posts!!!

  2. Veig que les teves campanades, van ser molt semblants a les nostres que també s’hi va notar la abstenia dels més joves.
    També em va fer pensar això que dius dels mòbils i només vaig contestar al que venien d’amics molts propers.
    Alguns dels pocs joves de la taula en van llegir alguns que vaig trobar una mica poca-soltes. Però sempre hi ha qui li fa riure i evidentment vaig respectar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*