La roda de premsa del FC Barcelona de bàsquet ha posat en evidència les febleses de la nostra llengua. A Barcelona, dos catalanoparlants són requerits a parlar amb castellà, amb l’excusa que era una roda de premsa de l’ACB.
Una mostra més de la incomprensió i la intolerància vers la nostra llengua que des de els estaments espanyols i també des de ………..
els nostres, els d’aquí, es te vers el català. També els interessats podien haver optat per continuar en català, però com sempre no es va donar el cas. Sempre el que claudica i aparca la seva llengua, és o som, els que parlem en català.
A Espanya encara molesta sentir parlar en català, si això passes en algun altre País allunyat del nostre context internacional, segurament sería tractat com una actitud racista, però no es el cas. Els considerats racistes per Espanya són els que defensen l’ús de la seva llengua, diferent del castellà.
També els catalanoparlants en podem tenir una part de culpa, però no la principal. La gran diferència, no esta en que els catalans no tenim la força ni el coratge per fer respectar la nostra llengua i els castellans sí. La diferència està en que els castellans tenen una cosa molt més important per fer respectar, i si cal imposar la llengua castellana, tenen el poder. El polític i el econòmic.
Sergi, la pròxima en català si us plau.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!