Fracàs escolar? Potser sí, però…

Suposo que és el que té la llibertat d’opinió, i benvinguda i ben mantinguda sigui. El mateix dia, en el mateix diari, i gairebé de forma correlativa, dos articles que al meu modest entendre estan als antípodes l’un de l’altre. A El Periodico hi escribien, d’una banda l’Oriol Bohigas, un article sobre el que s’ha donat en anomenar republicanisme cívic, molt bo i molt raonat, i de l’altra Fèlix de Azúa fent gala de mala llet establint fàcils i superficials enllaços entre el fracàs escolar i les maldats del nacionalisme

Per variar, Azúa desqualifica tot el que li soni a català (no a nacionalista, encara que ell ho negui). Ell dirà que no, i després justifica el que diu dient que no l’hem entès perquè ens tenen rentat el cervell. O perquè som uns descerebrats, que deu venir a ser el mateix.
Certament, és deplorable la qüestió de l’anomenat fracàs escolar. Ara, que dir que la culpa és de que s’expliqui història de Catalunya ("la verdad es mucho peor que las estadísticas: a ningún Gobierno de la
Generalitat le ha importado la educación. La formación del espíritu
nacional, sí. La así llamada política
lingüística, mucho. Todo
lo relacionado con la ideología, como la Historia, bastante. Lo demás
es ornamental, a menos de que dé dinero
") té la seva gràcia, per dir-ho d’alguna manera.
Que la política cultural de la Generalitat, ara i abans, no ha estat gaire a l’alçada, no ho discutirem. I suposo que per això ell és tan despreciatiu amb tot el que soni a o en català (Pau Casals és "un músico que tocava el violonchelo", suposo que ho expressa així perquè afegint el complement li sembla que subvalora el subjecte).
Acaba parlant de com estan de decebuts els professors universitaris. Jo també ho estic de saber en mans de qui estem deixant no l’educació sinó la formació dels nostres fills: apart de la colla d’absentistes que corre amb càrrec acadèmic, hi ha una altra colla que es dediquen a tasques de propaganda nacionalista espanyola (que no ens enganyin: tenen concepció de cultura superior, no són no-nacionalistes). Però no volia analitzar les paranoies de l’Azúa. De fet només volia deixar enlaire una reflexió.
Algú es creu que les xifres dels qui acaben la secundària serien les mateixes, aquestes tan dolentes que surten als diaris, si una bona part dels nois i noies, que han arribat precisament al nostre país fa 3, 4 o 5 anys, no hi estigués inclosa? Vull dir que molts dels que no passen la secundària són persones escolaritzades a la força, en alguns casos amb estudis previs molt elementals, evidentment amb dificultats lingüístiques i moltes vegades sense un plantejament objectiu clar de què volen fer de la seva vida com no sigui sobreviure.
L’anomenat fracàs escolar no és més que una estadística, un reflex més de que hi ha una sèrie de gent que es planteja (o que tenen la sort que els hagin plantejat) uns objectius i una altra que amb feines saben què faran demà, o que en el millor dels casos saben que cal posar-se a treballar per tirar (o per ajudar a fer-ho) endavant una família…
No voldria que sembli que subestimo la qüestió, però crec que se’n fa molta demagògia. En els darrers anys han arribat al país milers de persones amb fills per als que no s’havien plantejat el futur més enllà de fer-ho en termes de supervivència. Considerar el rendiment escolar d’aquests sota els mateixos paràmetres que els de la resta em sembla com a mínim agosarat. Jo puc recriminar-li al meu fill que no estudii, que tregui males notes, que no vulgui "ser un home de profit" (com deien abans), que no segueixi la carrera que jo vaig fer perquè això culturalment està molt arrelat en nosaltres. Però, és lícit demanar-li això a tothom, sobre tot si son nouvinguts amb una formació de base que no sempre coincideix amb la nostra?
Però és clar, segons Azúa i companyia, la culpa que l’Edgar-Alfonso o que el Mohamed no arribin a fer el batxillerat (no parlem de la universitat) és del nacionalisme català… I no diguem ja de Fàtima o la Sherezade, que al seu país segurament no haurien arribat ni tan sols a sortir de la primària, però aquí es veu que no arriben enlloc per culpa de la història de Catalunya…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*