Paris, je t’aime

No n’havia parlat perquè encara l’estic païnt. He tingut la sort de poder-la veure en versió original, a Rubí, en un cicle que fan de pel.lis en V.O. M’imagino que doblada deu perdre molt, sobre tot atesa l’alternança i convivència d’idiomes que recorre tota la pel.lícula.

Amb París de fons, 18 històries dibuixades per 18 directors. Històries curtes, senzilles, la majoria quotidianes. La major part d’elles amb una sensibilitat i delicadesa exquidides. És cert que el conjunt és desigual i alguna de les històries et deixa una mica fred, però això no treu que es tracti d’un petit plaer, una mena de degustació de delicatessen que va arrencant somriures al llarg del seu metratge. Si no teniu l’oportunitat de veure-la al cinema, busqueu-la en DVD. Val la pena.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*