Secundària Memòria

(Efectes restringits: bloc de l'Antoni Casals i Pascual) antonicasals@mesvilaweb.cat

Retrospectiva cinematogràfica

La júlia, a la panxa del bou, ha publicat
recentment un post que feia referència bàsicament a les excursions dels anys 70 a Perpinyà per veure un
tipus de cine que a casa nostra no teniem a disposició. Bàsicament la gent
anava a veure allò que en l?argot de l?època se?n deia ?pel.lícules verdes?,
però també hi havia lloc per a alguna cosa una mica més compromesa. En l?intercanvi
de comentaris s?esmenten moltes pel.lícules, des del famós Tango a París, a les
Emmanuelles, passant per la filmografia de Visconti.

El cas és que jo, que per edat ja no sóc dels
que va anar a Perpinyà, vaig despertar al món del cinema a l?època de les sales
d?Art i Assaig i els meus records ja que no són transfronterers es limiten a
ser els d?una transgressió de normes paternes.

Per això he intentat fer recompte d?algunes de
les pel·lícules que vaig veure en aquella època, o de fet entre l?any 1975 i
pels volts de 1985 (o sigui entre els meus 16 i 26 anys), una època en que pel
meu cap hi va passar més d?una turbulència de tots tipus però que ara recordo
amb innegable nostàlgia. Algunes de les pel·lícules devien durar una setmana o
menys en cartell i en tinc un record confús, segurament perquè no les devia
entendre gaire. I d?algunes, el record és amable. No són totes les que vaig
veure, evidentment, però són les que m?han vingut al cap sense esforç:

Sleeping beauty, una història
estranya d?uns firaires que li donaven un elixir que feia dormir a una noia per
exhibir-la al seu circ; recordo que la música era molt bona (o em va agradar
molt, que no és el mateix), però no he pogut fer venir al cap com acabava.
Le chaud lapin, un film
francés en que un home de bona família empaitava noietes joves, força avorrida, però veient el títol ja m’imagino què hi buscava;
La
Cina é vicina
, història italiana de lluites obreres, molt irònica i
polititzada; el Romeo i Julieta de Zefirelli, del que em va impressionar (passeu-m?ho,
tenia 15 o 16 anys i era una mica innocent!) l?aparició del primer pit nu que
veia al cine en la meva vida; La cadutta degli dei, de Visconti,
monumental, l?he vista 5 ó 6 vegades i encara m?impressiona; Saló,
de Passolini, l?escatologia feta art; Vicios privados públicas virtudes, una aproximació
pseudopornogràfica al misteri de Mayerling (en tot cas més entretinguda que la
novel.la de Porcel, amb perdó); More, amb música de Pink Floyd, que
m?imagino que només recordo perquè en tinc el disc, i crec que anava d?una mena
de viatge iniciàtic a l?Eivissa d?aquells temps hippies; Wet Dreams, un munt d?historietes
crec que holandeses, amb el sexe per bandera; i per fer-ne deu i deixar-ho aquí
una pel.lícula que en aquells moments em va semblar gloriosa: Themroc,
la història d?un home que l?acomiaden de la feina i es tanca a casa seva on hi
viu com un veritable cavernícola.

Fer aquesta llista, tan variada, tan eclèctica, m?ha resultat un
divertit exercici de memòria. Pot ser que alguna de les que esmento l?hagués
vist més tard, encara que no ho crec, perquè el meu record és d?haver-les vist
sol o (aquelles imatges que et venen) amb amics de l?escola. Us l?aconsello, l?esforç.
Si més no fa somriure.

  1. El conill calent, que esmentes, és de Rohmer i no està malament, s’ha d’agafar amb ironia, en el context d’aquest director. Reflecteix una França provinciana i entranyable. Algunes han perdut pistonada amb els anys, com la de la Xina o aqueste dels vicis i les virtuts. En recordo una de molt bona, alemanya, ‘Nosotros, los niños prodigio’, sobre els canvis de jaqueta de després de la guerra, a Alemanya, no l’han tornat a fer més, que jo sàpiga. Amb el temps, com passa amb els llibres, algunes milloren, altres despareixen, altres empitjoren, cada moment té el seu cinema i molt cinema bo, de vegades, no troba el seu moment. També en recordo una amb Romy Schneider, impressionant, que ja vaig veure aquí, L’important c’est d’aimer. Amb Fabio Testi, per cert, que després ha fet moltes bestieses i que va començar molt rebé.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.